“Descobrir el teu territori pot ser molt bonic”

De fet, no estan venint. Si més no, no vindran en la quantitat que a casa nostra necessitem, ni de bon tros. Els turistes de fora no arribaran pas. Potser de Tarragona o de Lleida i potser de Barcelona o el sud de França.

Sí. De fet, si parles amb gent d’aquí, és el que faríem nosaltres: passar una nit a fora, perquè encara queda una mica de ganes de fer coses, però amb la seguretat que si cal agafar el cotxe i tornar a casa ho puguis fer en unes hores.

Sí, crec que ara mateix tothom ha entrat en un altre tipus d’estat d’ànim, o d’actitud. Potser haurem de tornar a una vida recollida, a casa, amb festes de poca gent i sense grans excursions o celebracions. A mi em recorda una mica aquella vida anglesa que tots hem vist en alguna ocasió, d’estar-se a casa.

No es pot programar. Fer una previsió és dificilíssim, perquè les úniques reserves que tenim avançades són de regals de família que demanen una visita perquè l’han hagut de programar. Però les famílies que venen a Girona i volen una visita guiada, ara avisen el dia abans. Les reserves es fan per internet a darrera hora.

La majoria venen amb nens i volen espais exteriors. Per exemple ha tingut molt èxit una visita que es fa a la vall de Sant Daniel, per conèixer la fauna o les plantes. Passejar sí que ve bé en aquests moments tan estranys. Ens ha funcionat més això que les visites al call jueu.

Sí! Hem vist que a les visites que fem encara anunciades i amb grups hi ha públic de Girona. Hi ha gent que hi viu i que no ha fet mai la visita en qüestió. O gent que abans marxava de vacances i que ara és aquí i s’hi apunta. Són visites d’aquelles que penses que tens tota la vida per fer, com excursions a Sant Miquel o a la catedral. Descobrir coses del teu territori pot ser molt bonic.

Ja ho estem fent. I en altres èpoques ja ho hem hagut de fer. El turisme virtual ja és una realitat. I a nosaltres, aquest hivern, ja ens ha funcionat: un diumenge a les set de la tarda, cinc euros per una connexió familiar, podem fer el museu Dalí en anglès o la catedral de Girona. Ara la gent s’ha acostumat molt a les reunions telemàtiques, ja no queda tan lluny treballar d’aquesta manera, ja no és ciència-ficció. Hi veig una evolució.