Les andròmines fan anar de corcoll els ajuntaments
L’espectacular increment de la generació de voluminosos domèstics posa a prova la capacitat dels serveis de recollida, que s’estan veient superats
Una part important dels trastos recollits corresponen a abocaments de tot tipus de trastos al carrer
A Catalunya, en 5 anys han pujat un 40% les tones de trastos recollits
La quantitat d’andròmines que es recullen a les ciutats gironines no para de créixer i això, sumat a l’increment dels abandonament de trastos a la via pública, està creant un greu problema logístic als ajuntaments, que es veuen superats en la feina de recollida i tria abans d’introduir-los als circuits de reciclatge. La reacció a aquesta crisi està sent reforçar els serveis de les recollides i les campanyes de conscienciació i endurir les sancions als infractors.
Xifres a l’alça
A tot Catalunya, el 2015 es van recollir 191.000 tones de voluminosos i l’any passat, 269.000. És a dir, en cinc anys s’han incrementat en un 40%. A la ciutat de Girona, la mitjana mensual del 2019 va ser de 131 tones, mentre que en aquest 2020 és de 136. Als mesos de confinament la xifra va baixar, però al juny i al juliol s’ha enfilat a 165 i 185 tones respectivament. Paral·lelament augmenten els abocaments a la via pública. “Des de fa cosa d’un any, cada dia deixen més coses al carrer. Les causes? No sabria dir-t’ho: pot ser fruit de més moviment en mudances, combinat amb l’incivisme”, diu com a hipòtesi el regidor de sostenibilitat, Martí Terés. A Olot, el 54 % de les 325 tones de trastos recollides l’any passat van correspondre a abocaments il·legals. Les fotos que ens mostren a les oficines del servei de recollida d’Olot fan feredat.
Com en la majoria de ciutats, tant a Olot com a Girona s’ofereix el servei de deixalleria mòbil i de recollida concertada de trastos a domicili, però hi ha molta gent que en prescindeix i tira pel dret. “Al final, què hem de fer? Doncs ho acabem recollint perquè els trastos a la via pública poden donar molts problemes. Aleshores, hi ha qui diu: «Si ho llenço, igualment passen a buscar-ho; per tant, per què m’he de molestar a concertar la recollida?»”, manifesta el regidor gironí. De resultes d’aquesta situació, els camions de la recollida a domicili (a Girona fa 80 serveis concertats a la setmana) tenen menys temps per fer el servei que els toca. A Olot i Banyoles estan vivint una experiència similar i a Figueres, on han passat de recollir 670 tones el 2018 a les 776 de l’any passat (i aquest any ja en són 557), a més de reforçar la recollida concertada han hagut de crear un equip dedicat exclusivament a retirar trastos dels carrers. “Si no els treus aviat, crees un efecte crida”, assenyala el regidor Pere Casellas. A Blanes, per a la recollida concertada estan donant dues setmanes de marge perquè no donen l’abast. Tampoc atrapen la retirada de trastos dels carrers. Entre el 26 i el 29 d’agost –posen d’exemple a l’Ajuntament– en van haver de fer 72 recollides.
“No és desconeixement”
Igual que el seu homòleg de Girona, la regidora ripollesa Maria Dolors Vilalta no troba una explicació clara a l’increment de voluminosos al carrer. “I no és que sigui per desconeixement”, comenta, referint-se al fet que, a través de cartells i altres recursos, l’Ajuntament ha fet campanyes per explicar que cada dimarts passa un camió a recollir andròmines als domicilis que ho hagin demanat. “A més –hi afegeix–, si portes els materials tu mateix a la deixalleria et fan una bonificació en el rebut de les escombraries.” Aquesta recompensa s’aplica també a altres ciutats.
Incivisme generalitzat
“El que està passant amb els voluminosos forma part de l’increment de l’incivisme, en general, que s’està notant a tot arreu; la gent passa de tot”, conclou el regidor de Medi Ambient de Banyoles, Albert Tubert. La tècnica de Medi Ambient de Cassà de la Selva, Maite Garrigós, en la línia del que diu Tubert, assenyala que una altra mostra d’incivisme és el creixent costum de deixar les bosses d’escombraries al costat del contenidor. Segons el seu parer, això pot ser degut a les reticències que part dels ciutadans tenen a tocar-los, a causa de la pandèmia.
A Cassà, el 2018 van recollir 91,4 tones de voluminosos; l’any passat van pujar a 120 i en els vuit primers mesos d’aquest any ja s’ha arribat a 100 tones. “I a mesura que s’ha incrementat la generació de voluminosos ha augmentat l’hàbit de deixar-ne al carrer”, fa notar Garrigós. I com que no s’atrapa la feina, la recollida a domicili concertada a Cassà se’n ressent, com hem vist en altres municipis, i s’estan concertant recollides d’una setmana per una altra. El resultat d’aquest panorama està sent un increment de les queixes dels veïns.
A banda de les campanyes de conscienciació, la lluita contra aquest tipus d’incivisme a Cassà es fa amb sancions als infractors, tot i que se’n posen poques perquè, com diuen en altres municipis, és complicat trobar-los. La multa de més import que s’aplica és de 400 euros.
LES XIFRES
LA FRASE
Banyoles i els “recuperadors”
L’Ajuntament de Banyoles prepara una bateria de mesures per mirar de reduir la problemàtica de l’abandonament de voluminosos. Una de les accions serà donar facilitats per utilitzar la deixalleria comarcal als semiprofessionals que viuen –normalment de manera precària– de reciclar andròmines però que, un cop s’han quedat el que els interessa, llencen la resta al costat dels contenidors. No ho porten a la deixalleria perquè sovint els fan pagar, com a les empreses.
Les càmeres de vigilància generen dubtes
R. Estéban
L’estratègia dels ajuntaments contra les infraccions en matèria de residus domèstics es basa en les campanyes de sensibilització i les multes. A Girona es posen sancions, però són poques amb relació al nombre d’infraccions perquè costa molt enganxar l’autor in fraganti, admeten. La manera aparentment més factible d’aconseguir això últim és tenir vigilades les zones conflictives amb càmeres. L’Ajuntament gironí de moment no n’utilitza, però ha encarregat un estudi jurídic per si és possible fer-ho. De totes maneres, el regidor Martí Terés no confia gaire que es pugui aplicar aquest mètode perquè –argumenta– les lleis en matèria de vigilància a la via pública hi posen moltes traves, ja que sol prevaldre el dret a la intimitat dels ciutadans. Del mateix parer són a Figueres. “Hem fet consultes i ens diuen que és inviable”, afirma el regidor Pere Casellas, que de moment descarta les càmeres. Les multes en aquesta ciutat poden ser de fins a 1.500 euros. A Blanes han apostat per limitar-se a les campanyes de conscienciació i fins i tot eviten posar multes.
Per contra, a Ripoll, si bé no tenen càmeres per controlar les zones de contenidors, a través de les que vigilen l’accés de vehicles al barri vell han pogut detectar infractors en matèria de deixalles. A Banyoles en tenen desplegades en diferents zones on es veuen els contenidors i està previst posar-ne més, alhora que revisar l’import de les sancions, que ara poden ser de fins a 150 euros. És possible que a curt termini a Cassà instal·lin càmeres per controlar els abocaments, ja que aquesta inversió ha quedat entre les onze finalistes en els pressupostos participatius d’aquest any. També està anunciada aquesta mateixa inversió a Olot, segons ha afirmat el regidor Aniol Sellabona.
