“Se senten brossa”

“Crear vincles amb les persones sense sostre és el que alimenta més la seva ànima i els empodera més.” Ho afirma Cristian Lienlaf, de Som Sostre , una entitat sense ànim de lucre que atén persones que viuen al carrer a la ciutat de Girona. “Entre 35 i 40 en cada sortida”, explica Lienlaf. Per aquesta associació, tan important és proporcionar queviures o mantes a les persones sense sostre com “donar-los companyia” i fer “visible” la seva vulnerabilitat: “Ens diuen que a ells no se’ls acosta ningú. Se senten la brossa de la societat, allò que ningú no vol recollir del terra.” I encara menys en una situació de pandèmia. Som Sostre ha detectat, a més, un augment de persones que viuen al carrer com a conseqüència de la crisi: “Alguns, pel seu aspecte, ni ho diries. Els resulta difícil acceptar la situació. Et diuen que ells no són sense sostre perquè feia una setmana encara vivien a casa.”

Lienlaf assenyala que l’associació redirigeix les persones sense sostre cap als serveis socials, tot i que és molt crític amb la feina de les administracions: “La Sopa està col·lapsada, i Girona ofereix la mateixa infraestructura que fa cent anys per atendre aquestes persones, malgrat que la població a la ciutat ha crescut un 70% durant aquest temps.” “Calculem que nosaltres, que som voluntaris, atenem unes 150 persones. A La Sopa hi ha dos educadors de carrer. Si es reparteixen aquesta quantitat, com poden atendre i fer un seguiment a més de 70 persones diàriament? La nostra crítica és solidària cap a aquests professionals perquè estan sobrepassats”, hi afegeix.

Amb vista a l’arribada de l’hivern, Lienlaf assegura que Som Sostre “lluita” perquè s’obri un espai més gran d’acollida permanent: “No només de nit. Que ofereixin places reals a la gent del carrer. A Palau, en la primera onada de pandèmia, hi volien dur la gent de la tercera edat, amb tots els conflictes que hi havia. I ens vam trobar que la gent gran preferia quedar-se al carrer.” Lienlaf explica que Som Sostre està treballant una proposta per aplicar a mitjà termini: “La Sopa està mal posada. Les persones amb mobilitat reduïda no hi arriben, les ambulàncies tenen dificultats per arribar-hi, hi ha baralles al carrer i molèsties als veïns...” En aquest sentit, considera que s’hauria de crear un alberg “a prop del nou Trueta i dels serveis de salut que necessiten aquestes persones”. Concreta que, en unes setmanes, tindran una proposta estructurada i llança la idea: “Per què a aquest gran complex no hi afegim una infraestructura nova amb un pressupost?”