Societat

JAUME SARRAMONA

Pedagog

“No es pot supeditar l’aprenentatge a l’horari d’aula”

Quin sentit té que el mestre faci una prèdica de tres quarts d’hora d’un contingut que es pot trobar en un vídeo?
Els alumnes estan aprenent que hi ha moments difícils com els que han d’afrontar ells i els seus pares

Jaume Sarramona (Torregrossa, 1944), doctorat en filosofia i lletres, per la Universitat de Barcelona, és catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona. Acaba de publicar el llibre La enseñanza no presencial en la educación básica. Guía práctica para maestros y profesores, de l’Editorial Horsori.

Què us va portar a escriure el llibre?
Volia fer una aportació a les necessitats del moment. Quan hi ha una situació pandèmica com aquesta tots hem d’aportar el que puguem, i jo he intentat aportar la meva experiència perquè l’ensenyament no presencial ha estat sempre motiu de treball meu. Només diré que jo em vaig doctorar sobre l’ensenyament a distància. Els dos primers llibres que es van escriure en llengua castellana sobre l’ensenyament a distància, que es van publicar l’any 75, són meus.
Sou un home avançat al vostre temps.
Des d’aleshores, tot i que he estat professor universitari presencial, sempre he mantingut relació amb organismes i institucions de tots els nivells d’ensenyament a distància. Vaig treballar com a assessor pedagògic del centre d’estudis CEAC, d’ensenyament per correspondència, i vaig organitzar la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), des del punt de vista pedagògic, a primers dels anys setanta. Després he col·laborat amb organismes privats, fins i tot amb l’Institut d’Estudis de la Salut per fer materials per als metges generalistes. Tinc una certa experiència de com es fa l’ensenyament a distància.
I ara us trobeu que l’ensenyament a distància és al centre del debat educatiu.
L’educació a distància en la pandèmia té un caràcter supletori, perquè és evident que en l’educació obligatòria hi ha d’haver una relació interpersonal i ha de ser presencial. Però, vaja, en aquests moments en què els alumnes tenen unes possibilitats d’aprendre fora de les aules com mai en la història, en què les fonts formatives són immenses, no podem perdre l’oportunitat d’aprofitar el desenvolupament tecnològic si tristament no es pot fer ensenyament presencial.
Els mestres ja tenen prou recursos per fer aquest tipus d’ensenyament?
És evident que, de manera general, no estan preparats, però, de la mateixa manera que els sanitaris han d’aprendre sobre epidèmies moltes coses que no sabien i molts treballadors que no havien fet teletreball s’han vist obligats a fer-ne, els mestres també s’han d’actualitzar. No és tan complicat, perquè els principis pedagògics són els mateixos.
Quines són les principals recomanacions que feu als mestres?
El principi fonamental de l’ensenyament no presencial és que no hi pot haver improvisació. S’ha de dedicar un temps inevitable a la preparació i aleshores utilitzar els recursos de la tecnologia per fer coses. L’avantatge és que ara això es pot fer de forma immediata, per videoconferència, que és una cosa que els nanos fan amb el mòbil constantment.
La figura del mestre deu canviar molt en l’ensenyament a distància.
S’ha de convertir, bàsicament, en una persona que organitza els recursos per facilitar l’aprenentatge. Potser la gran diferència és la convivència, que fa que el mestre forçosament sigui un model de comportament. Aquest aspecte queda una mica més diluït. Els mestres han de potenciar la part més didàctica, més organitzativa i més motivadora.
Deu ser difícil adaptar-se a aquesta nova manera de fer.
Sí, però també depèn dels hàbits i el tipus d’ensenyament que fan a l’escola. Si a l’escola han fet un ensenyament molt dependencial, en què el mestre està molt a sobre i fomenta poc la iniciativa de l’alumne, hi ha més dificultats. El paper de l’alumne també canvia i la iniciativa personal, l’autodisciplina, la capacitat de superar els reptes que es plantegen, la perseverança... són valors molt importants. Passa el mateix amb el teletreball. Algunes de les característiques que es demanen als pares que ara fan teletreball són les que es demanen als alumnes.
Els anem preparant.
Les escoles han de fomentar la iniciativa personal. S’ha d’anar molt amb compte perquè hi ha una espècie de mitificació dels projectes i del treball en grup. Hem d’aprendre i necessitem aprendre al costat dels altres, però cadascú aprèn sol.
Les circumstàncies actuals són una oportunitat per fomentar la innovació educativa?
A què diem innovació? Hi ha innovació perquè l’ensenyament bàsic, almenys a Catalunya i arreu, no era a distància.
Vull dir que obliga a repensar coses.
Sobretot obliga a organitzar, sistematitzar, triar... Aquí no val qualsevol cosa perquè, a més, quan es fa ensenyament no presencial i s’envien i es pengen coses es fa pública la imatge del centre i del mestre. Queda allà.
I ho poden veure els pares.
Tu tanques la porta de l’aula i el que passa allà ha estat, moltes vegades, una caixa negra. Ara tot és transparent i els pares ho poden veure, fer-se responsables i també conscients de l’ensenyament que fa l’escola. Aquells centres que amb responsabilitat, sense exagerar, no fent coses avorrides, posaven els deures que donaven la possibilitat als alumnes que aprenguessin algunes coses fora de l’aula, això ho tenen molt més interioritzat.
La majoria de centres, pocs o molts, en posen, de deures.
I està bé mentre no siguin purament repetitius. No té cap sentit posar una divisió llarga.
Els pares es veuen obligats a implicar-se més en els estudis dels fills?
Sí, excepte en els casos que els alumnes tinguin molta iniciativa personal i no ho necessitin. Els pares s’hi han d’implicar més i els docents que practiquen un ensenyament no presencial han de comunicar-se amb els pares. Com més petits siguin els nanos, més. S’ha de fer que els pares siguin còmplices del procés.
Els pares no tenen el mateix capital cultural i econòmic, i l’ensenyament virtual pot fomentar les desigualtats.
Sí, però les desigualtat també hi són en l’ensenyament presencial.
Queden més diluïdes, suposo.
És cert. Per tant, per evitar les desigualtats s’han de prendre mesures especials segons la font d’aquestes desigualtats. Potser en algun cas hi ha alumnes que no tenen ordinador, en d’altres no tenen wifi. Potser, tal vegada, s’ha de suggerir als pares que busquin un lloc on hi hagi wifi o potser les escoles que no obrin per a tothom quan les circumstàncies sanitàries són adverses, les hem d’obrir per a alguns alumnes. És evident que l’escola ha d’atendre els alumnes amb més dificultats i s’han de posar les solucions. El que no és una solució és que per evitar les desigualtats no fem res.
Llavors hi perd tothom.
Exacte. Primer perquè si no fem res, les famílies responsables ja s’espavilaran. És el mateix que passa durant les vacances d’estiu. Les famílies conscients saben que tres mesos sense fer res sistemàtic d’aprenentatge, o de repassar el que han fet durant el curs és un desastre. Si es comença el curs sense que els alumnes hagin fet res de tipus escolar que signifiqui actualitzar els coneixements i els hàbits que tenien, necessiten gairebé un trimestre per posar-se al dia. Les dificultats hi són. En algun cas seran tecnològiques, potser cada vegada menys, perquè les estadístiques de la quantitat de mòbils que tenen els alumnes fan esfereir. A partir dels deu anys, tres de cada quatre en tenen un de personal.
En l’ensenyament a distància també deu canviar la forma d’avaluar.
La forma d’avaluar no ha de canviar excepte pel fet que cal garantir que és l’alumne qui fa la feina.
Això és difícil de saber de vegades.
S’han de posar unes activitats en què l’alumne necessiti demostrar que en sap i que ha après, d’una forma més personalitzada.
Hi ha el factor Google.
Hi ha programes que detecten el plagi. Un docent pot demanar que es pregunti als avis els seus antecedents i el tipus d’alimentació que duien i que comparin les calories amb el dinar que va fer l’alumne ahir. Això no es pot copiar. Hi ha molts recursos per fer activitats d’avaluació que demostren que l’alumne ha après sense necessitat d’estar pendent de si l’alumne copia. Hi ha molts recursos, sobretot quan l’avaluació és una aplicació contextualitzada del coneixement.
L’ensenyament no presencial té el problema de la manca de socialització. Quin impacte té en els infants?
L’escola es justifica que continuï sent obligatòria perquè socialitza i perquè és una institució que prepara per ser ciutadà. Per tant, prescindir d’aquesta relació directa i del paper dels iguals només es pot fer si hi ha una emergència. Em pregunto per què vam tenir les escoles tancades sis mesos. En altres països van dividir els grups. Uns hi anaven dilluns i dimecres i els altres, dimarts i dijous. Feien un dia a casa i l’altre a l’escola.
De tota manera, la manera de treballar d’ara de les escoles, sense poder fer grups, sense que el mestre es pugui acostar gaire als alumnes, amb mascareta... ho fa tot més difícil.
És evident, però els alumnes també estan aprenent que en la nostra societat hi ha moments difícils com els que han d’afrontar ells i els seus pares. Si l’escola és un aprenentatge per a la vida també reflecteix les situacions que hi ha a casa, al carrer i en la vida. Podem afegir que la socialització, que és tan important, també té lloc fora de l’escola. Els alumnes, i especialment els adolescents, s’estan socialitzant més a través del mòbil que amb la conversa directa, un argument per no tancar les escoles.
Quan s’acabi la pandèmia hem de conjugar l’educació presencial amb la no presencial?
Jo crec que de coses no presencials se n’haurien de fer sempre. No es pot supeditar la capacitat d’aprenentatge a l’horari d’aula. Avui dia això no té sentit. De la mateixa manera que el teletreball ha arribat per quedar-se perquè evita desplaçaments, contaminació, costos, afavoreix l’adaptació a la vida familiar, etc..., els alumnes, que són capaços de comunicar-se constantment amb el telèfon, per què no poden aprendre per altres mitjans? Quin sentit té que el mestre faci una prèdica de tres quarts d’hora d’un contingut que es pot trobar en un vídeo, en un programa, o fent una visita virtual en un museu? No podem prescindir d’això a les aules.
Què us sembla com s’ha fet la reobertura de les escoles?
Ja començo a sentir qui diu que les aules són segures i qui diu que s’han de tancar. No hauríem de trobar una solució intermèdia? També es deia que s’havia de doblar el nombre de professors, però això no s’improvisa. No es tracta de buscar un pastor més per portar un ramat d’ovelles. Entre tenir-ho tot tancat o tenir-ho tot obert, crec que podríem reduir els grups i combinar un ensenyament no presencial amb l’ensenyament presencial, tenir grups reduïts, mantenir les distàncies, i anar a escola en dies alterns. A veure si d’aquesta desgràcia en traiem conseqüències positives. Si se’ls motiva, els alumnes poden estudiar i aprendre pel seu compte sense anar sempre agafats de la mà. La vida també et demana que tinguis iniciativa. Ens hem de preparar per a un món on la tecnologia està present arreu. Els recursos tecnològics no serveixen només per fer petar la xerrada, sinó per aprendre.

Un pioner

Jaume Sarramona va ser un dels pioners de l’ensenyament a distància, als anys setanta del segle passat, quan l’educació no presencial es basava, sobretot, en els materials que s’enviaven per correspondència. La pandèmia del coronavirus ha obligat els centres educatius a recórrer a aquest tipus d’ensenyament de forma, de vegades substitutòria del presencial i, de vegades, complementària. Sarramona, tot i estar jubilat, ha volgut contribuir a facilitar la tasca dels mestres en aquestes circumstàncies extraordinàries amb el llibre La enseñanza no presencial en la educación básica. Guía práctica para maestros y profesores, de l’Editorial Horsori, en què es donen pautes als docents per aprofitar els avantatges de l’ensenyament no presencial, amb una bona mostra d’exemples reals de tasques didàctiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els riders exigeixen un registre de plataformes

Barcelona

Brussel·les recomana “ampliar les vacances escolars” per evitar un augment dels contagis als centres després de Nadal

Brussel·les

Les estacions d’esquí catalanes decideixen no obrir fins després del pont de la Puríssima

Lleida

Barcelona inverteix 50 milions per accelerar la transició energètica de la mà d’inversors privats

Barcelona

Un testimoni protegit situa Driss Oukabir a la casa d’Alcanar

Madrid

Toc de queda a la 1.30h les nits de Nadal i Cap d’Any amb reunió de 10 persones, el pla del govern

barcelona

Pugen a 750 els grups escolars confinats

Barcelona

Johnson: “La vacuna permetrà reactivar les nostres vides”

londres

Tornen a pujar el risc de rebrot i la velocitat de propagació

Barcelona