L'imam de Cunit nega que amenacés Ghailan i diu que ella el va insultar i li va escopir
El president de l'associació islàmica afirma que només coneix la denunciant de vista i que mai hi ha mantingut cap conversa
Per desmentir que habitualment actua com a intermediari entre el col·lectiu marroquí i l'administració local, l'imam de Cunit, Mohamed Benbrahim, va insistir en el judici celebrat ahir a l'Audiència de Tarragona que no es dedica «ni a aconsellar ni a assessorar els seus compatriotes», sinó que es limita a «predicar la fe». El processat –que s'enfronta a 5 anys de presó per haver coaccionat, calumniat i amenaçat la mediadora cultural de la població, Fàtima Ghailan– va afegir que no sap exactament quines són les tasques que desenvolupa la denunciant al consistori, tot i que va reconèixer que era conscient que hi havia gent disconforme amb la seva actitud i per això va signar un escrit de queixa el novembre del 2008 que van donar a l'alcaldessa. «Jo no el vaig redactar. Només el vaig firmar perquè es millorés el servei i el tracte dispensat per la mediadora, si bé no volia que la fessin fora.»
Per la seva banda, el ministeri fiscal i l'acusació particular van defensar que el 22 de novembre del 2008 Ghailan va ser amenaçada per l'imam, que anava acompanyat de la seva filla. En trobar-se al carrer, ell, presumptament, li va dir que «no duraria ni un dia més a Cunit» i que li faria la vida impossible a ella i els seus fills. La versió de l'home, però, és diferent. «Ella em va escopir dos cops i em va insultar recriminant-me que robava diners a la gent i que els agents vindrien a buscar-me.» El declarant va recordar que aquest episodi va succeir mentre es recollien firmes al carrer en contra de l'actitud de la mediadora i, després d'aquesta tensa trobada, ell va «denunciar els fets a la policia».
Durant el judici, també va declarar la filla de l'imam, Hafssa Benbrahim, que va ratificar el relat del seu pare i va asseverar que Ghailan creia que el seu progenitor robava diners «perquè el va veure recollir els donatius per pagar el centre on els marroquins van a resar a Cunit». Va aclarir, a més, que ella va participar en la redacció del polèmic escrit ja que li ho va demanar un grup de dones de la comunitat que van acudir a ella perquè escriu bé el castellà. «Estaven molestes perquè Ghailan no els parlava de forma adequada o no els ajudava a fer alguns tràmits. Fàtima, però, va rebre una informació manipulada i es va pensar que la meva família era qui va impulsar la queixa.»
Després de l'incident a la via pública, l'alcaldessa, Judith Alberich, va citar Ghailan, l'imam i el president de l'associació islàmica de Cunit, Abderrahman el Osri, per esclarir què havia passat i quins eren els problemes sorgits entorn a la mediadora. Amb relació a aquesta reunió, Benbrahim va negar que tant El Osri com ell comentessin a Alberich que Ghailan falsificava informes d'arrelament social ni que informava a l'administració dels béns que tenien els marroquins per impedir-los accedir a ajudes estatals, tal com mantenen les parts denunciants. Amb tot, cal recordar que tant la fiscalia com l'acusació particular demanen 5 anys de presó per a l'imam; 4 per al president de l'associació islàmica per coaccions i calúmnies, i 2 per a la filla i la dona de l'imam per coaccions. A més, exigeixen una indemnització de 2.000 euros per a Ghailan per danys morals i la prohibició que els acusats s'hi apropin a menys de 500 m.
