immigració
enquesta sobre l'ús i la regulació del burca
Vuit de cada deu tarragonins prohibirien el vel integral
Els enquestats rebutgen l'argument de l'“opció personal” contrari a la prohibició
La majoria constata que no afecta “gairebé cap dona”, però considera que és un tema important
Enmig del soroll de fons per la prohibició de l'ús del vel integral als equipaments públics en ciutats com Tarragona, el Vendrell i Cunit, o el debat generat en altres llocs com Reus, una enquesta del gabinet d'investigació sociològica Ceres trenca el silenci de la ciutadania i matisa els retrets entre partits sobre la conveniència o no de regular ara la utilització del burca o el nicab per part de la dona musulmana. A diferència d'altres qüestions polítiques, que flueixen lluny dels interessos generals, en aquest cas vuit de cada deu persones (82%) han sentit a parlar d'aquest debat; gairebé tothom (94%) sap què és un burca i, el que és més important, un 82% estaria totalment d'acord o bastant d'acord amb el fet que es prohibís, sense ni tan sols distingir entre regular-ne l'ús a edificis públics i al carrer. A més a més, el 60% dels enquestats ho considera un tema important, encara que la majoria cregui que al seu municipi no hi ha gairebé cap dona que porti el vel integral. Només un 10%, sobretot en municipis grans i entre les persones més joves, n'hi veu “moltes”, de dones amb burca o nicab.
El cert és que els resultats de l'enquesta, que es va fer a 730 veïns del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre entre el 28 de juny i el 2 de juliol, rebaten en alguna mesura els principals arguments dels contraris a la regulació. Com s'ha vist, es rebutja que no sigui un problema real per una simple qüestió estadística i, també, es refusa l'argument que el burca és una decisió personal que no permet intervenir-hi. Aquesta és l'afirmació que més desacord (un 58%) genera entre els enquestats, així com un altre dels registres opositors al moviment prohibicionista: només un 35% d'enquestats considera que la prohibició “només servirà perquè les dones que l'usen no surtin de casa”.
A l'altre extrem, el criteri que més consens genera (84%) és que cal respectar les decisions religioses “sempre que respectin la legislació”. També un 82% –com els favorables a prohibir el vel integral– interpreta que la restricció va destinada sobretot a permetre la identificació de les persones. És el que pensen, sobretot, els que veuen un tema important en la regulació, entre els quals són majoria les dones i els majors de 45 anys.
Els perills
Els que ho consideren un tema poc important neguen majoritàriament el supòsit que amb la prohibició s'afavorirà la integració del col·lectiu musulmà a la societat del municipi. Però no només aquest grup hi veu conseqüències negatives: un 62% admet que amb la prohibició es podrien radicalitzar les posicions integristes dels col·lectius musulmans.
De fet, en general, Ceres conclou que no hi ha grans diferències entre els arguments que donen els que atorguen més importància al debat i els dels que ho veuen secundari. En canvi, els favorables i els contraris a la prohibició sí que estan més contraposats: els primers proclamen que la societat té dret a intervenir i els segons rebutgen amb contundència que la prohibició dignifiqui les dones o afavoreixi la integració dels musulmans.
LEGALITAT
INTERVENCIÓ
Tics racistes
De l'enquesta es desprèn que el suport majoritari a la prohibició del vel integral té més a veure amb la seguretat i el compliment de la llei que no pas amb un rerefons racista, però el cas és que fins a un 30% dels enquestats, una xifra gens menyspreable, manifesten algun tipus de rebuig –els majors de 65 anys són els que menys– a la possibilitat de compartir edifici, feina o seient de tren amb alguns col·lectius. A més a més, els que consideren clau el debat del vel integral, els que donen suport a la prohibició i, naturalment, els que expressen algun tipus de rebuig racista, es mostren majoritàriament menys tolerants en el sentit que, per exemple, rebutgen que els costums dels nouvinguts enriqueixin els nostres costums.
