Societat
Els burros van a escola
Rucs del Corredor potencia el contacte dels animals amb els alumnes dels centres educatius
Els exemplars de la reserva que porten a les escoles estan habituats a la gent
“Un dels principals atractius és poder obtenir el carnet de conductor de burro”
“Encara avui, els nens consideren els burros com a animals ineptes i poc traçuts, i la nostra feina, en bona part, és trencar el tòpic”. Paloma Vicente és una de les propietàries de Rucs del Corredor, una reserva d'ases nascuda l'any 1996 amb l'objectiu de preservar, conservar, recuperar i promoure les diverses races que hi ha a la península. A la tasca més científica, aviat s'hi va afegir l'aspecte més social i lúdic, orientat a donar a conèixer els rucs i a reintroduir-los en llocs productius amb la màxima “la utilitat en garanteix la continuïtat”. Des de llavors, centenars de persones han visitat el parc, situat al veïnat de Canyamars, a Dosrius, i han pogut tractar de ben a prop uns animals que són uns autèntics desconeguts.
Fa un parell d'anys es va idear una proposta per traslladar els rucs a les escoles i donar-los a conèixer als alumnes. “La vam concentrar al mes de febrer, quan la feina al parc baixava, però ara la volem potenciar i ampliem el període de setembre a març”, assenyala Vicente, que defensa que es tracta d'una opció interessant, per la dràstica reducció del nombre de sortides i excursions que les escoles plantegen amb vista al curs vinent. I què hi fa un ruc a l'escola? “Hi portem els exemplars més habituats a la gent, aquells que no tenen por de passar per cap lloc i que coneixen mot bé la feina que han de fer”, diu la propietària de Rucs del Corredor, que recorda que un burro triga fins a quatre anys a poder incorporar-se a la feina. “L'activitat es pot fer al pati o al gimnàs, amb un nombre determinat d'infants, i adaptem el programa a nens i nenes de tres a dotze anys”, explica Vicente, que hi afegeix que les explicacions sobre els burros –l'anatomia, les peculiaritats, l'ús com a mitjà de treball o de transport– es complementen amb pràctiques. “Per torns fan moure l'animal, li donen ordres, el raspallen, li fan transportar llenya i hi acaben pujant a sobre”, explica. De fet, un dels principals atractius per als alumnes és superar amb èxit les proves per aconseguir el carnet de conductor de burros.
Un parc temàtic
L'espai de Rucs del Corredor està estructurat perquè els visitants no tan sols passin una bona estona de lleure en companyia dels animals, sinó que els coneguin en profunditat. “Al Rukimón, hi trobem tot el cicle de la vida de l'animal, les femelles, els pollins, els sementals i les diverses tasques per a les quals durant molts anys els rucs van ser imprescindibles”, diu Paloma Vicente.
Amb quinze anys d'experiència a les espatlles, Rucs del Corredor disposa d'una cinquantena d'exemplars de les races de la península: la catalana, l'andalusa, la basca –“que en contra del que es pugui pensar és molt petit”–, la zamoranoleonesa, la majorero i la canària. I això de vincular el terme burro a un insult? “Hi ha moltes teories, però una de les més escoltades és que aquest animal feia tota la feina del camp i quan es plantava per excés de cansament l'acusaven de tenir poca traça, quan en realitat reivindicava una estona de descans”, defensa Vicente. Vaja, de burro, ni un pèl.
