El coure és or
La cotització d'aquest metall es dispara i converteix els robatoris en una plaga
Els Mossos volen que els jutges siguin més durs amb els lladres perquè perjudiquen pobles sencers
Les línies telefòniques són la presa més fàcil
Els darrers robatoris de coure –500 detinguts a Catalunya des que va començar l'any– han aixecat l'alerta a les poblacions que, d'un dia per un altre, s'ha vist sense telèfon o servei elèctric. Aquests furts no són un fenomen nou, però sí que s'ha reorientat en els últims mesos.
L'any passat, els Mossos d'Esquadra van haver de muntar dispositius de vigilància a les zones on es construïa el TAV, saquejades sistemàticament pels lladres de coure. La persecució intensiva del fenomen i les converses amb Adif, que va augmentar la vigilància del material, va controlar el problema. Més ben dit: el va desplaçar. Ara els lladres ataquen les línies telefòniques. "No estan vigilades i és molt fàcil arrencar quilòmetres de cable telefònic, no t'arrisques a quedar electrocutat com pot passar en les línies elèctriques si no ho saps fer bé", indica una font policial.
Per aquesta raó, els Mossos han advertit a les operadores telefòniques que són la presa més fàcil. Aquesta setmana, a la vall Llémena (Gironès) han estat dies sense telèfon per un d'aquests atacs. Les companyies han estat alertades que cal que treballin en l'autoprotecció i en la detecció precoç dels robatoris, ja que si no són molt difícils d'investigar.
Fins a 3 anys de presó
Aquest és només un dels fronts que té obert la policia contra els lladres de coure. Una altra batalla és la que tenen als jutjats, on intenten convèncer els jutges que empresonin preventivament els autors dels robatoris i que els jutgin per delictes més greus que el simple furt.
L'estratègia policial és ara aportar proves que indiquin que els detinguts han perjudicat greument tota una col·lectivitat –perquè l'han deixat sense telèfon o sense tren– més enllà del valor estricte de l'objecte robat, que només afecta el propietari. La idea és que s'apliqui el que se'n diu furt qualificat, un tipus penal que s'utilitza poc però que preveu fins a tres anys de presó.
Mentre enxampa els lladres, però, la policia té un altre objectiu: investigar a fons com funciona el mercat negre del coure robat.
El mercat mana
I del funcionament del mercat en sap molt José Ramon Morales, director del Centre Espanyol d'Informació del Coure. Segons les seves dades, els darrers quatre anys s'han donat una sèrie de circumstàncies específiques a nivell mundial sobre la demanda del coure que ha elevat molt sensiblement la seva cotització.
Dels 2.000 o 2.200 dòlars la tona que marcava el London Metal Exchange als anys 80, es va passar als 6.000 dòlars el 2006 i als 7.300 dòlars actuals.
La causa s'ha de buscar en la demanda sostinguda per part d'economies com ara la de la Xina, lligada al desenvolupament d'elements bàsics en comunicacions, veu i dades, ordinadors, el tren d'alta velocitat i tota classe d'electrodomèstics.
“El coure està present en molts elements. Per exemple, en el 2007, el 15% del pes d'un mòbil era en coure”, explica Morales. Però a més, hi ha els canvis tecnològics en la indústria automobilística on, segons un altre exemple, dels 25 quilos de coure inclosos en un cotxe convencional, s'ha passat als 50 quilos en els cotxes híbrids.
L'auge d'aquestes indústries ha posat en relleu el desequilibri dels darrers quatre anys. Destaca especialment la Xina, però també hi ha altres economies emergents que han fet cada any es consumeixi al món 22 milions de tones de coure, i el 43% és coure reciclat: aquí és on entren els lladres.
Fàcilment reciclable
Establerta la demanda, només cal el coure, fàcilment reciclable –no perd valor i no se n'alteren les propietats sigui quina sigui la seva manipulació– i té “poca traçabilitat”, és molt difícil identificar-ne l'origen. Per això, dins el mercat negre existeix el terme de “coure cremat”, en referència al coure que estava recobert per plàstic –en cables–, que sí que dóna pistes i que és cremat pels lladres.
Sortida al mercat
Un cop robat, el coure s'ha de tornar al mercat. “La banda organitzada pot anar al ferroveller i intentar vendre el producte. Normalment en petits robatoris en infraestructures urbana es fa així”, explica Morales.
La llei exigeix que el venedor s'identifiqui davant del comprador, però això no sempre es compleix.
El material robat “passen per moltes mans fins que, finalment, també surt il·legalment per la frontera com a producte i no com a residu”. Si surt com a producte, explica Morales, no passa les inspeccions que hauria de passar a la frontera si sortís com a residu ja que, llavors, s'ha de justificar.
Aquest pas és clau i per això s'està treballant a tot Europa en el que anomenen “final de la vida de les ferralles”. És a dir: quan deixa de ser ferralla per ser producte. En aquest sentit, es promou que tingui un mínim del 98% de coure perquè es pugui considerar producte.
