Els usos d’un edifici de Josep Claret
L’institut Ermessenda de Girona s’aixecarà sobre una construcció del 1933
Va ser al principi la seu d’una empresa càrnia i durant tres dècades la fàbrica de material elèctric Simon
Durant divuit anys, Claret va fer els plànols d’escoles i instituts
Girona tindrà d’aquí a uns anys un nou institut d’educació secundària al sud de la ciutat, a tocar de la carretera de Barcelona –entre la nova clínica Girona i El Corte Inglés–. L’Ajuntament cedirà a la Generalitat de Catalunya part d’un edifici dissenyat per l’arquitecte de la ciutat Josep Claret i Rubira (1908-1988).
La construcció de l’edifici data de l’any 1933 i va ser inicialment la seu d’una empresa de carn, Càrnies Soler. Més endavant va ser la fàbrica de components i material elèctric Simon, que va obrir el 1975 i va tancar el 2007. D’aquí a uns anys, hi haurà l’institut Ermessenda i centres de formació d’adults.
La professora d’arquitectura i arquitectura tècnica a la Universitat de Girona (UdG) Maria Mercè Pareta (la Bisbal d’Empordà, 1961) va escriure la tesi doctoral Josep Claret: Arquitectura i societat l’any 2009. Pareta, doctora en història de l’art –branca d’arquitectura–, assenyala que l’edifici de la fàbrica Simon és “totalment racionalista, de línies horitzontals, i manca d’ornaments i cornises”. Claret va ser un exponent del racionalisme a Girona en època de la Segona República (1931-1939) [vegeu la peça]. L’edifici de la Simon va ser un dels 31 projectes que va fer entre el 1933 i el 1936.
Una biografia de l’arxiu històric del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) assenyala que, mentre estudiava a Barcelona, Claret va treballar com a delineant al despatx de l’arquitecte racionalista Josep Lluís Sert, “al costat del qual viu la proclamació de la República [el 14 d’abril del 1931] i la fundació del mític Gatcpac (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura), que renovarà l’arquitectura a la llum dels corrents nacionalistes internacionals”.
Claret va ser l’únic membre gironí del Gatcpac. També és l’arquitecte del xalet Tarrús, al carrer de la Rutlla, o de les cases Escatllar, al carrer del Canonge Dorca. Pareta considera que la ciutat no ha reconegut prou la figura de l’arquitecte Claret. Hi ha moltes referències a la seva obra. Per exemple, la Guia d’Arquitectura de Girona, del 1980, de Josep Fuses i altres, esmenta la casa Suñé del Pont Major, la casa Pla del carrer de Santa Eugènia, les cases barates de la Travessera de la Creu.
Adaptat al règim
Claret va ser arquitecte de professió i artista dibuixant de vocació. Segons explica Pareta, “[Claret] va obtenir el títol l’any 1933, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona […]. Amb ideologia primerenca propera a les esquerres catalanistes, es va haver d’adaptar al règim franquista, per poder continuar treballant i vivint a Catalunya”. L’autor de l’edifici del nou institut gironí es va casar amb una germana d’un ministre de Franco i, tot i un període d’allunyament a Maó (Menorca) després del 1939, va tornar a Girona amb possibilitats de treballar.
Curiosament, Claret va ser l’arquitecte escolar de la demarcació (província) de Girona entre el febrer del 1955 i el 1973. I ara un edifici seu serà un institut. Per les seves mans i el seu despatx –recorda Pareta– van passar “totes les escoles, instituts, menjadors escolars, cases per a mestres, etcètera”. D’algunes construccions, n’era el redactor. D’altres, simplement el supervisor. “Hem recollit 174 projectes escolars, sobretot dels anys cinquanta, seixanta i setanta” (p. 217).
Claret va intervenir en l’escola de la Bisbal o la de Puigcerdà i, a Girona, en les ampliacions de les de Montjuïc, Campdorà i Germans Sàbat, entre d’altres. També va ser arquitecte municipal de Portbou, Blanes i, a l’illa de Menorca, de Maó i Ferreries, entre altres llocs.
