Societat

L’Estatut del Municipi Rural: cap a la discriminació positiva

El govern treballa en una llei transversal que incideixi en les altres normatives a fi d’adaptar-les a la realitat del territori i agilitzar tràmits als petits ajuntaments

Eines de Repoblament reclama celeritat per tenir-ho abans de les municipals

Unes de les grans lloses que han de patir avui els ajuntaments petits –la gran majoria al país–, que acaba repercutint negativament en la seva gestió i capacitat d’impulsar accions en bé del poble, són normatives que tenen poc sentit en l’àmbit rural i l’excés de burocràcia que sovint suporten per completar qualsevol tràmit, la mateixa que una ciutat amb tots els recursos. “No és el mateix Barcelona que Gisclareny, quan fem lleis no es pot legislar igual per a tothom”, raonava la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, fa unes setmanes a la Universitat Catalana d’Estiu a Manresa. “No sé si ho aconseguirem, però no volem legislacions uniformes: volem tractar diferent el que és diferent”, reflexionava, a mode de presentació de l’eina més ambiciosa que impulsa el seu departament per mirar de posar-hi remei: l’Estatut del Municipi Rural, ara mateix en fase prèvia d’elaboració.

El seu responsable és el secretari de Governs Locals i exalcalde de Solsona, David Rodríguez, que confirma que és una prioritat des que va entrar al departament, i ho acaba d’enfocar per a El Punt Avui: “L’actual legislació està molt pensada per a ciutats i pobles grans, i cal ser conscient de la realitat dels municipis petits: en certes qüestions cal que tinguin una consideració de discriminació positiva.” Així, reflexiona que, a mesura que s’ha accentuat el despoblament, se n’han derivat problemes que l’han agreujat, com la incapacitat dels petits ajuntaments per dur a terme polítiques. “Tenen poc personal però la mateixa càrrega administrativa que qualsevol altre”, exposa.

Cal recordar que avui els municipis menors de 5.000 habitants no tenen separades la figura del secretari i l’interventor, i de fet els menors de 500 no tenen ni secretari, només algun tècnic administratiu equivalent, sovint unes poques hores a la setmana, en funció de la capacitat econòmica de cadascun. “La majoria d’ajuntaments amb sort tenen un secretari i un administratiu, res més”, descriu l’alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, coordinador del lobby Eines de Repoblament Rural, que agrupa 524 municipis de menys de 2.000 habitants. “Cada dia surten normatives noves, i si no s’hi posa sentit comú, ens acabarà matant”, es plany. “Necessitaries un secretari, un tècnic administratiu, un enginyer de projectes… i com a ajuntament petit no ho pots assumir, tot i que alguns serveis mancomunats els dona el Consell”, ratifica l’alcaldessa de Senan, i membre de l’executiva de Micropobles, Carme Ferrer, que lamenta: “Les lleis actuals uniformitzen el país, i el país no és uniforme.” “Per llei tots els departaments haurien de fer en els seus projectes una discriminació positiva cap al món rural”, diu l’alcaldessa de l’Albi i diputada de Junts, Anna Feliu.

“Bola burocràtica”

Segons Gilabert, s’està generant una “bola burocràtica” que fa que els administratius d’aquest tipus d’ajuntaments dediquin el 80% del seu horari a atendre demandes que arriben d’altres administracions, com la Generalitat, la Diputació o el Consell Comarcal de torn, amb la qual cosa no els queda gairebé temps per dedicar al ciutadà. “Se’n parla poc però potser és el principal problema”, clama. A més, aquest mateix excés de requisits fa que sovint els sigui impossible concórrer a ajuts a què podrien optar, i que per tant s’acaben perdent. “Cada vegada que es fa una llei o una convocatòria s’obliden dels municipis petits, es fan normatives que obliguen tothom però que no podem complir perquè no tenim mitjans per fer-ho”, lamenta l’alcalde, que etziba: “L’Estatut del Municipi Rural ha de ser l’eina que ens protegeixi.” Una eina que es concep com una norma transversal superior que ve a reformar l’actual estructura administrativa. “Totes les normatives s’hi hauran d’adaptar; és un element ambiciós però l’única eina per intentar equilibrar el país”, raona.

Normativa complexa

Rodríguez confirma que aquest és l’objectiu, i aporta una altra premissa: la idea és que es puguin acollir al futur estatut tots els municipis menors de 2.000 habitants que vulguin, dels quals caldrà tenir en compte així les “especificitats pròpies” quan es legisli. Això sí, matisa que encara s’està en un moment incipient dels treballs i caldrà “acabar de veure com es resol”, ja que no està segur que una sola norma permeti introduir matisos a favor dels petits en la legislació ja existent, i en aquest cas no descarta que calgui anar fent retocs llei per llei. A més, recorda, part de la normativa que avui afecta el món municipal no és catalana –com les lleis que fixen els procediments de contractació, que es voldrien retocar per facilitar la tramitació–, sinó estatal i fins i tot europea. “L’objectiu és aconseguir alleugerir la càrrega que suporten els ajuntaments, però cal garantir la seguretat jurídica”, rebla.

“La idea és agilitzar gestions a l’hora de demanar, executar i justificar inversions, potenciar una finestreta única, o establir una discriminació positiva en la fiscalitat per regular l’intercanvi de recursos ecosistèmics amb les ciutats”, hi afegeix Ferrer, que reclama també que l’estatut fixi un augment dels fons de cooperació que els municipis reben del govern, és a dir, els no-finalistes que poden gastar discrecionalment sense haver-ho de justificar abans. Per exemple, per poder contractar més hores un administratiu. “Ens agradaria una fraternitat pressupostària perquè els serveis puguin arribar a tothom”, resumeix també Feliu.

La llarga tramitació

D’entrada, Presidència va posar fil a l’agulla a l’estatut parlant amb Micropobles perquè en preparés un “esborrany de màxims”. A fi d’avançar “amb consonància” en la redacció, però, a partir d’allí ha creat grups de treball en què a més hi ha representants dels departaments d’Acció Climàtica i Vicepresidència, a més de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i Eines de Repoblament Rural. Aquest juliol ja es van celebrar tres reunions, que han permès aprovar una primera memòria preliminar com a tret de sortida. I per a principi de setembre ja n’hi ha prevista una quarta, a partir de la qual es vol definir un document de bases que consensuï amb més precisió “el que es vol aconseguir” amb l’estatut. En acabat, ja podran entrar en detall en la proposta d’articulat. “I veurem on arribem”, sentencia Rodríguez.

Sembla, doncs, que encara hi ha un llarg camí fins que el Parlament ho pugui acabar debatent i aprovant, tot i que Gilabert hi mena pressa, en recordar que l’any vinent hi ha eleccions municipals. “Hi pot haver molts canvis en els actors, i no hi volem arribar sense tenir tancat i lligat l’estatut”, subratlla l’alcalde, que avisa que si el debat s’allarga se’n podria fer un ús partidista. “I no volem ingerències partidistes de ningú perquè som transversals, així que seria bo per a tothom”, clou, tot i que Ferrer, això sí, replica que “jurídicament” no és viable accelerar terminis. “Et saltaries tots els tràmits administratius”, avisa. En tot cas, Gilabert deixa clar que l’objectiu és tenir l’eina amb la màxima celeritat i, sobretot, després fer-la complir: “Haurem d’estar atents que arribi a bon port”, tanca.

LES FRASES

La idea és facilitar la gestió del dia a dia en ajuntaments que es troben traves que no tenen sentit i que els dificulten créixer
David Rodríguez
secretari de governs locals
L’estatut ha de ser l’element corrector per passar la legislació pel sedàs i adaptar-la a la realitat dels municipis amb poca població
Jaume Gilabert
coord. eines repoblament rural
Això és més de caire administratiu, però són eines complementàries al final per donar valor i recursos per mantenir viu tot el territori
Oriol Anson
secretari d’agenda rural

L’Estatut del Micropoble del 2019, l’embrió

Els treballs per al nou Estatut del Municipi Rural no parteixen de zero, ja que el 2019, a la tercera convenció de l’Associació de Micropobles, ja es va presentar un avantprojecte de l’Estatut del Micropoble que és de facto el seu embrió. “La idea era identificar idiosincràsies, i fer propostes per adaptar la normativa en tots els aspectes per fer una llei a mida dels municipis inferiors de 500 habitants”, raona Ferrer, que justifica que l’ens que vicepresidia se sentia “orfe” de representació per part de les grans entitats municipalistes. Amb la pandèmia, però, es va aturar tot, i el nou govern assumiria i ampliaria el repte el 2021 fins als 2.000 habitants. “És cert que també pateixen deixadesa i manca d’infraestructures i serveis de tota mena”, admet Ferrer.

El Consell de Municipis Rurals, a la tardor

Un altre dels projectes que el Departament de la Presidència treballa en paral·lel per potenciar la interrelació amb els ajuntaments més petits és el Consell de Municipis Rurals. Aquest òrgan, de fet, no és res més que una evolució del Consell Català de Petits Municipis que el govern va crear formalment l’agost del 2003, a les acaballes de l’etapa de Jordi Pujol, però que en la pràctica mai s’acabaria ni tan sols constituint. “Ara el reactivem i li hem canviat el nom perquè inclogui el concepte de ruralitat”, justifica Rodríguez. El nou consell tindrà 25 membres en representació dels municipis menors de 2.000 habitants, i es vol que serveixi d’enllaç amb el govern i de fòrum per intercanviar i coordinar iniciatives. L’última setmana de juliol ja va passar per la comissió de governs locals, que va donar el vistiplau a la redacció del decret que es preveu que el Consell Executiu aprovi en tornar de vacances. La idea, així, és que es constitueixi ja a la tardor.

Aquest òrgan més específic s’afegeix al Consell de Governs Locals que ja es va reactivar al febrer, que el govern ha agafat com a interlocutor amb el conjunt del món local.

Llei de governs locals i d’urbanisme, el trio

L’Estatut del Municipi Rural forma part d’un triumvirat amb les també futures lleis de governs locals i d’urbanisme, amb les quals es complementa i s’haurà de coordinar plenament, tal com avisa Xavier Fornells, secretari d’Estratègia, Informació i Coordinació Territorial del Departament de la Vicepresidència. “Si no parlen, no farem un bon servei”, exposa, recordant que totes tres ja estan en les fases inicials de redacció per part del govern. Fornells, que aposta fins i tot perquè l’estatut obri un altre meló com és el debat sobre el paper i les competències dels consells comarcals, creu que cal fer “un cop de puny sobre la taula” per tal que s’inverteixi més en els petits municipis. “Cal abordar el finançament”, insisteix. La llei de governs locals, així, vol simplificar burocràcia i concretar tant el finançament com les competències municipals. Se’n va aprovar la memòria preliminar al maig, el mateix dia que per a l’estatut. Pel que fa a la llei d’urbanisme, l’any passat ja es van introduir millores en la llei d’acompanyament i s’hi està treballant també. El Punt Avui en parlarà amb més profunditat en els propers dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Presenten la primera denúncia per l’explosió de nitrogen líquid a la Casa de Cultura de Girona

girona

Girona comprarà dos locals socials als barris de l’Eixample i Vista Alegre-Carme

girona

La Fundació Metalquimia farà el pregó de les Fires de Sant Narcís 2022

girona

Declarat culpable l’home jutjat per matar la dona a Granollers el 2018 i amagar-ne el cos al Congost

barcelona
PREMI NOBEL DE LA PAU

El president del Consell de DDHH rus recomana a Memorial que rebutgi el premi Nobel

MOSCOU

Busquen un home de 82 anys desaparegut a Molins de Rei

molins de rei

Comença la temporada de caça de senglar a Collserola

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda inestable

Barcelona
Societat

Condemnat a 10 anys i mig de presó l’acusat de violar, segrestar i intentar matar l’exparella

girona