Societat

Salvats més de cent hores després

Els equips de rescat troben almenys 12 persones amb vida sota la runa, mentre se superen les 28.000 víctimes entre Turquia i Síria

Erdogan, que va arribar al poder arran de la mala resposta del seu predecessor a un sisme, es juga la reelecció

“Quin dia és avui?” La pre­gunta la fa un jove deso­ri­en­tat a qui aca­ben de res­ca­tar de sota la runa. Fa més de cent hores del moment que el món li va caure el damunt. Ara, Kamil Can Agas, turc de 16 anys d’edat, torna a veure la llum. Els fets, tele­vi­sats per la cadena NTV, van pas­sar a la ciu­tat de Kah­ra­man­ma­ras, cen­tre del sisme. Les imat­ges mos­tra­ven la família del jove cele­brant la tro­ba­lla. Els res­ca­ta­dors, turcs i del Kir­gui­zis­tan, s’abraçaven al seu vol­tant.

El del jove Kamil és un dels almenys dotze casos que ahir van des­a­fiar la ciència. Quan els experts veuen més impro­ba­ble la des­co­berta de super­vi­vents, alguns casos con­ti­nuen donant sen­tit a la cerca con­ti­nu­ada per equips d’arreu del món. A Nur­dagi, un muni­cipi al nord-est de Tur­quia, els res­ca­ta­dors van tro­bar una família sen­cera que seguia en vida entre el ciment del que era casa seva. Dues filles, un fill, una mare i un pare. El mitjà Haber­Turk relata que els res­ca­ta­dors van tro­bar pri­mer el pro­ge­ni­tor de la família, però l’home va dema­nar que bus­ques­sin abans els seus fills. A Isla­hiye també s’hi va tro­bar una nena de 3 anys amb vida, i a la província de Hatay, 132 hores després del sisme, una altra nena de 7.

Aquests res­cats, però, són l’excepció. La impro­ba­bi­li­tat de tro­bar per­so­nes capa­ces de res­pon­dre fa que els equips de res­cat emprin càmeres tèrmi­ques, i la major part de les ins­pec­ci­ons només tre­uen cadàvers. Per ara, en van 24.617 en ter­ri­tori turc, sobre­pas­sant els 28.000 si s’hi sumen els loca­lit­zats a Síria. Ho va reve­lar el pre­si­dent turc, Recep Tayyip Erdo­gan, que con­ti­nua patru­llant per la zona afec­tada pel cata­clisme. Entre altres llocs, ahir va tre­pit­jar San­liurfa i Diyarka­bir, a la zona kurda del país.

Erdo­gan, que ha reco­ne­gut len­ti­tud i ine­ficiència en la res­posta gover­na­men­tal, tre­ba­lla per sal­var els papers de cara a les elec­ci­ons del mes de maig. Sap que s’hi juga la vida política. Ell mateix, vint anys enrere, va acce­dir al tron de pri­mer minis­tre després que el seu pre­de­ces­sor, Bulent Ece­vit, perdés crèdit arran d’una gestió a l’enorme ter­ratrèmol del 1999 –amb 18.000 morts– que l’elec­to­rat va per­ce­bre com a nefasta.

Ales­ho­res, Ece­vit va excu­sar-se afir­mant que l’abast i la des­trucció del ter­ratrèmol eren inas­su­mi­bles per a qual­se­vol res­posta. Ahir Erdo­gan va fer el mateix: “És el ter­ratrèmol més fort en la història d’aquesta geo­gra­fia”, va al·legar el pre­si­dent. El líder turc va anun­ciar que les uni­ver­si­tats farien els cur­sos a distància fins a l’estiu, per tal que les aules puguin ser habi­li­ta­des com a refu­gis esta­tals per a super­vi­vents.

Els esforços del pre­si­dent per impul­sar mesu­res aco­lli­do­res no con­tra­res­ten les crítiques de l’opo­sició, que asse­gu­ren que el pre­si­dent ha estat incapaç de pre­pa­rar el país per al que se sabia que era ine­vi­ta­ble.

Síria, con­tra l’oblit

L’Agència de Refu­gi­ats de l’ONU cal­cula que 5,3 mili­ons de per­so­nes s’han que­dat sense sos­tre a Síria, però els depar­ta­ments huma­ni­ta­ris de la mateixa orga­nit­zació inter­na­ci­o­nal van tri­gar gai­rebé cinc dies a fer entrar, diven­dres, el pri­mer com­boi huma­ni­tari a la regió del nord-oest del país, col­pe­jada i aïllada a parts iguals. Ahir va ser el torn de l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS), que va acce­dir a la dar­rera part rebel del ter­ri­tori sirià amb 35 tones d’equi­pa­ment mèdic, segons va infor­mar l’agència esta­tal siri­ana SANA.

El suport a càrrec de l’enti­tat mèdica inter­na­ci­o­nal va arri­bar capi­ta­ne­jada pel direc­tor de l’OMS, Tedros Adha­nom Ghe­breye­sus, que va visi­tar Alep després que la ciu­ta­da­nia de la regió pro­testés per la inacció i els retards de la res­posta de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.