Salvats més de cent hores després
Els equips de rescat troben almenys 12 persones amb vida sota la runa, mentre se superen les 28.000 víctimes entre Turquia i Síria
Erdogan, que va arribar al poder arran de la mala resposta del seu predecessor a un sisme, es juga la reelecció
“Quin dia és avui?” La pregunta la fa un jove desorientat a qui acaben de rescatar de sota la runa. Fa més de cent hores del moment que el món li va caure el damunt. Ara, Kamil Can Agas, turc de 16 anys d’edat, torna a veure la llum. Els fets, televisats per la cadena NTV, van passar a la ciutat de Kahramanmaras, centre del sisme. Les imatges mostraven la família del jove celebrant la troballa. Els rescatadors, turcs i del Kirguizistan, s’abraçaven al seu voltant.
El del jove Kamil és un dels almenys dotze casos que ahir van desafiar la ciència. Quan els experts veuen més improbable la descoberta de supervivents, alguns casos continuen donant sentit a la cerca continuada per equips d’arreu del món. A Nurdagi, un municipi al nord-est de Turquia, els rescatadors van trobar una família sencera que seguia en vida entre el ciment del que era casa seva. Dues filles, un fill, una mare i un pare. El mitjà HaberTurk relata que els rescatadors van trobar primer el progenitor de la família, però l’home va demanar que busquessin abans els seus fills. A Islahiye també s’hi va trobar una nena de 3 anys amb vida, i a la província de Hatay, 132 hores després del sisme, una altra nena de 7.
Aquests rescats, però, són l’excepció. La improbabilitat de trobar persones capaces de respondre fa que els equips de rescat emprin càmeres tèrmiques, i la major part de les inspeccions només treuen cadàvers. Per ara, en van 24.617 en territori turc, sobrepassant els 28.000 si s’hi sumen els localitzats a Síria. Ho va revelar el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que continua patrullant per la zona afectada pel cataclisme. Entre altres llocs, ahir va trepitjar Sanliurfa i Diyarkabir, a la zona kurda del país.
Erdogan, que ha reconegut lentitud i ineficiència en la resposta governamental, treballa per salvar els papers de cara a les eleccions del mes de maig. Sap que s’hi juga la vida política. Ell mateix, vint anys enrere, va accedir al tron de primer ministre després que el seu predecessor, Bulent Ecevit, perdés crèdit arran d’una gestió a l’enorme terratrèmol del 1999 –amb 18.000 morts– que l’electorat va percebre com a nefasta.
Aleshores, Ecevit va excusar-se afirmant que l’abast i la destrucció del terratrèmol eren inassumibles per a qualsevol resposta. Ahir Erdogan va fer el mateix: “És el terratrèmol més fort en la història d’aquesta geografia”, va al·legar el president. El líder turc va anunciar que les universitats farien els cursos a distància fins a l’estiu, per tal que les aules puguin ser habilitades com a refugis estatals per a supervivents.
Els esforços del president per impulsar mesures acollidores no contraresten les crítiques de l’oposició, que asseguren que el president ha estat incapaç de preparar el país per al que se sabia que era inevitable.
Síria, contra l’oblit
L’Agència de Refugiats de l’ONU calcula que 5,3 milions de persones s’han quedat sense sostre a Síria, però els departaments humanitaris de la mateixa organització internacional van trigar gairebé cinc dies a fer entrar, divendres, el primer comboi humanitari a la regió del nord-oest del país, colpejada i aïllada a parts iguals. Ahir va ser el torn de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que va accedir a la darrera part rebel del territori sirià amb 35 tones d’equipament mèdic, segons va informar l’agència estatal siriana SANA.
El suport a càrrec de l’entitat mèdica internacional va arribar capitanejada pel director de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, que va visitar Alep després que la ciutadania de la regió protestés per la inacció i els retards de la resposta de la comunitat internacional.
