Societat
La marxa de La Ruïna
El 30 de novembre ha estat fixat com a data màxima per desallotjar els edificis ocupats de La Ruïna i El Kubo
Els dos immobles barcelonins van ser utilitzats com a ‘arma llancívola’ en campanya
Can Vies o La Carboneria són altres exemples d’aquest problema social
Els Mossos volen fer els dos desallotjaments el mateix dia perquè preveuen que seran molt conflictius
Tot i la sensació d’alarma, les xifres indiquen que les ocupacions han baixat
El proper 30 de novembre ha estat fixat per la magistrada del jutjat de primera instància número 39 de Barcelona, Ana Beatriz Flores, com a data límit per executar el desallotjament de La Ruïna, una de les dues cases ocupades de la plaça de la Bonanova de Barcelona. Segons fonts de la Sareb, propietària de més del 60% de la finca, el jutjat ha fixat aquesta data perquè els ocupes de La Ruïna abandonin l’immoble, a risc de ser desnonats per la policia. Si els ocupants no ho fan voluntàriament, deixant, segons dicta l’ordre judicial, la casa “lliure vàcua i expedita”, la jutgessa ordena als Mossos d’Esquadra que facin complir el mandat.
El mes de maig passat el jutjat ja va determinar que els ocupants havien d’abandonar l’immoble i deixar-lo en mans dels seus propietaris, entre altres la Sareb. La casa de La Ruïna i l’adjacent El Kubo fa anys que estan ocupades, però quan s’acostaven les eleccions municipals es van veure envoltades de polèmiques amb els veïns, per suposades molèsties i incivisme. En aquell moment, la justícia va desestimar el desallotjament cautelar de La Ruïna demanat per la Sareb. L’advocat dels ocupes havia demanat la suspensió del desnonament amb l’argument que la Sareb no està legitimada per sol·licitar-ho, ja que no és propietària de tot l’immoble: el 40% pertany a dues societats que no s’han personat a la causa. També havia sol·licitat a la propietat que oferís un lloguer social als ocupants.
Cada una de les dues cases de la Bonanova té un procediment obert per a un futur desallotjament, i el de l’edifici El Kubo estava previst per al 27 de març passat, però els Mossos d’Esquadra van demanar ajornar-lo al·legant motius de seguretat. Però l’ordre dictada ara sobre La Ruïna permetria, tal com volen els Mossos, que els dos desallotjaments es poguessin fer el mateix dia. Fonts policials han confirmat que aquesta petició s’ha fet tenint en compte el fet que els dos edificis estan connectats entre ells i els ocupants fan servir els accessos als dos edificis.
La policia catalana sospita que el desallotjament serà intens i amb un alt nivell de conflictivitat. Es preveu que, en el moment del desallotjament i tal com ha succeït en casos similars, els col·lectius ocupes que actualment són a les dues cases acabin fent una crida a altres grupuscles antisistema de barris propers o fins i tot d’arreu de Catalunya. Els Mossos esperen, per tant, una resposta hostil el dia que s’hagi de fer el desallotjament. Els edificis, des dels primers moments, van aparèixer bunqueritzats amb tanques d’obra i vidres trencats a les parets.
A més, el Centre Social Okupat La Ruïna –nom amb què l’edifici ha estat batejat pels seus ocupants– va publicar un vídeo a les xarxes socials en què dos dels seus membres feien peticions com ara que la Sareb “es dissolgui i lliuri les claus de totes les seves propietats”, i també que es pari “el desallotjament d’El Kubo i La Ruïna”, així com “tots els desnonaments de tot el territori”.
Aquesta actuació dels ocupes va intensificar encara més la tensió que hi havia al barri, que va ser amplificada per alguns partits. Segons aquestes formacions, els veïns de la Bonanova temien que els ocupes provoquessin incendis al barri. Les amenaces –reals o forçades– es van ajuntar a les queixes efectuades els darrers anys pels veïns que sí que havien dit que a la casa ocupada hi havia música a un volum molt alt a les nits i crits i havien denunciat enfrontaments violents amb algun veí per part dels ocupants de l’edifici.
Arma electoral
La Ruïna va ser ocupada l’any 2019, mentre que l’edifici que té adjacent està ocupat des del 2016. Però aquesta primavera passada, en plena època electoral, les dues edificacions van tenir la mala sort de convertir-se en protagonistes durant la campanya, cosa que van aprofitar partits com Valents, Cs i Vox i l’empresa Desokupa, per demanar-ne el desallotjament immediat.
Els partits d’extrema dreta van vehicular el que ells van definir de “cansament veïnal” per convertir l’ocupació de les dues cases en una arma llancívola contra la gestió de l’ocupació per part dels governs municipals, autonòmics i estatals. En tota aquesta desmesura, hi va tenir un paper destacat l’empresa Desokupa, el propietari de la qual va trobar un terreny adobat per fer-se visible i fins i tot va publicar un vídeo en què amenaçava els ocupants de les dues cases, que qualificava de “rates”. Una gran manifestació de protesta –promocionada per aquesta empresa i pels partits extremistes– que pretenia denunciar suposades amenaces i agressions per part dels ocupes als veïns de la Bonanova va ser portada de tots els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. Uns centenars de persones autodenominades antifeixistes van arribar a la plaça de la Universitat, on els Mossos d’Esquadra van evitar que es trobessin amb una contraprotesta d’un centenar de persones autodenominades contràries a les ocupacions.
Ocupació, delicte o necessitat
L’ocupació il·legal –problema que situa Catalunya al capdavant de casos de tot l’Estat– és un dels temes que més preocupen a la ciutadania a Barcelona, segons enquestes recents. La Sareb xifra en 2.600 els habitatges ocupats i amb un perfil conflictiu que no aconsegueix desallotjar i, per aquest motiu, ha tret a concurs la subcontractació de l’execució dels desnonaments. Els casos de La Ruïna i d’El Kubo representen el model ja tradicional d’“ocupació” que ha proliferat a Barcelona els darrers anys, que sol estar liderat per moviments considerats antisistema. Solen accedir a grans immobles buits, que no solen ser habitatges, i els converteixen en espais de cultura alternativa i també de resistència. Des del sector immobiliari s’apunta a la manca de legislació útil i també a la permissivitat de les institucions, que volen evitar al màxim que es produeixi un desallotjament conflictiu.
Segons l’Ajuntament de Barcelona, la tendència a la baixa d’ocupacions a la ciutat de Barcelona es va mantenir el 2022, com ja havia passat els anys 2019, 2020 i 2021. Tant és així, que el descens ha estat d’un 18,5%, d’acord amb les dades del 2019. Les xifres contradiuen la sensació d’alarmisme, tot i que cal remarcar que es refereixen sobretot a ocupació d’habitatges. Així, en el període que va des del 2019 fins al tercer trimestre del 2022, a la ciutat de Barcelona les denúncies d’ocupacions s’havien reduït ja un 17%, i així, en el global de l’any, s’ha acabat augmentant la diferència.
Cases ocupades, destins diferents: de Can Vies a La Carboneria
Ara farà deu anys, el maig del 2014, la batalla per defensar Can Vies, al barri de Sants, també va ocupar les portades de molts mitjans de comunicació, d’aquí i de l’estranger. Les mobilitzacions van començar el 26 de maig, provocades pel desallotjament i enderroc d’un edifici que feia disset anys que era un centre social autogestionat. The Wall Street Journal va qualificar-les com “un dels pitjors incidents d’ordre públic a Barcelona des de l’inici de la crisi econòmica espanyola del 2008”. El centre havia estat ocupat el 1997 i era propietat de TMB. L’acció d’enderrocament va provocar cinc dies de protestes, amb enfrontaments amb la policia. Finalment, de resultes de la pressió social, el divendres 30 l’Ajuntament va anunciar la paralització de l’enderroc de Can Vies. Automàticament, centenars de voluntaris van recollir la runa que havia deixat l’enfrontament. Avui, al centre s’hi fan múltiples tallers, assemblees, xerrades i activitats setmanals, en un edifici on encara es veuen els desperfectes d’aquells dies de protesta. La propietat de l’immoble és de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquest final feliç –almenys de moment– de Can Vies contrasta amb el que va tenir el casal de La Carboneria. L’immoble conegut originalment com a Casa Tarragó es considera l’edifici més antic de l’Eixample. La seva història comença el 1864. Entre els anys 2008 i 2014, la finca es va convertir en un centre ocupa autogestionat. El febrer del 2014, La Carboneria va ser desallotjada pels Mossos, que amb una grua van treure dos dels activistes penjats a la façana, que havia estat decorada amb grans pintures murals. La sortida dels ocupes va acabar amb una manifestació en què van tenir lloc càrregues policials –amb dos detinguts–. L’edifici és ara propietat del fons d’inversió Leasing LWP Spain SL, que hi ha construït pisos de luxe.
La relació de Barcelona amb els casals o centres ocupats és extensa. Destaca el de Nou Barris, que ara està considerat com un dels centres de creació més destacats de la ciutat. Noms com La Cruïlla, el Casal Independentista de l’Eixample, l’Ateneu de Sarrià, el Casal Popular Lina Òdena de l’Esquerra de l’Eixample, La Cinètika del barri de Sant Andreu de Barcelona, o el Casal Independentista Jaume Compte, en són altres exemples.
