HABITATGE
El dèficit de lloguers i els preus escampen el problema fora de Girona i al litoral
-
L’eixample del carrer Vincke de Palamós, una de les poques zones de la Costa Brava on es prefigura oferta, per desenvolupar, de lloguer social, i cartells en un edifici de Girona, a finals de l’any passat, en una imatge que cada cop és més difícil de captar JOAN TRILLAS / MANEL LLADÓ. -
L’eixample del carrer Vincke de Palamós, una de les poques zones de la Costa Brava on es prefigura oferta, per desenvolupar, de lloguer social, i cartells en un edifici de Girona, a finals de l’any passat, en una imatge que cada cop és més difícil de captar JOAN TRILLAS / MANEL LLADÓ.
L’increment dels preus del lloguer i la manca d’oferta és un problema que s’estén per tota la demarcació. Especialment greu a Girona capital, però que també amoïna als municipis del litoral, especialment a la Costa Brava centre i al continu urbà entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro, fins a Palamós, on els perfils i preus de les noves promocions s’encaminen cap a les segones residències, i també topen amb la tendència a llogar només a turistes. Tot plegat ha anat expulsant població cap a un extraradi que en els dos casos és comú: poblacions com ara Llagostera i Cassà continuen guanyant població, expulsada d’altres zones, i veuen alhora com s’apugen els preus en un mercat igualment escàs.
Entre els motius de la manca d’habitatges de lloguer, diverses veus consultades coincideixen que les regulacions i límits de preus establertes tant pel govern estatal com per la Generalitat han acabat de refredar els propietaris. “Teòricament, havien d’impulsar que sortissin pisos de lloguer i afavorir els llogaters, però tinc la impressió que passa l’efecte contrari”, explica una font del sector immobiliari, i han restringit part de l’activitat a un mercat informal –quan no negre– en cercles de familiars, amics i coneguts. Les moratòries i traves per desnonar en cas d’impagament, benintencionades per protegir persones i famílies vulnerables, han afavorit de retruc casos de picaresca, i “la confiança cada cop és un valor més important”, subratllen des de Finques CRM Group, a Sant Feliu de Guíxols.
Tendències diverses
En aquest darrer negoci, es pregunten on és part de l’estoc de lloguers que bellugaven anys enrere i destaquen que hi ha tanta demanda que ja ni publiquen molts dels escassos habitatges que cerquen llogater. Els solen gestionar directament entre les persones que tenen en llista d’espera, “un filtre previ” que també aplica Carlos Malagón, d’Almillagos, per intentar garantir confiances entre desconeguts.
Malagón aprecia més gent de Girona, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro que amplia el radi residencial fins a Llagostera, “tot i que no una allau especial”. La seva col·lega de Cassà Marina Riera, de Ride Assessors, sí que aprecia, en canvi, que “ve gent de Girona, i els dos últims anys s’ha notat que hi ha hagut molt moviment immobiliari de famílies de fora” del municipi. L’estoc de pisos buits que la crisi havia deixat en diverses promocions ja s’ha eixugat. I el regidor d’habitatge cassanenc, Eduard Fusté, vol començar a desplegar un pla de treball d’habitatge.
Al litoral, xarxes socials com ara Facebook han guanyat pes entre privats. Però evidencien que la gent cada cop ha de cercar lloguers més lluny del seu lloc de naixement o feina, i una rebaixa d’aspiracions: conformar-se amb només dues habitacions, en comptes de tres, o plantejar-se compartir habitatge si el marge per saltar d’un contracte a punt d’expirar és a punt d’esgotar-se.
Entre els que ofereixen pisos, en canvi, són recurrents alguns anuncis de pisos i apartaments que es lloguen o bé només durant 11 mesos, o fins i tot des de finals de setembre fins al juny. És una altra estratègia per eludir els requisits de la llei d’arrendaments i, de passada, compaginar inquilins durant la temporada baixa amb el recurs d’incrementar guanys a l’estiu amb nous llogaters d’ús turístic. Però que agreuja la precarietat de les famílies que necessiten viure-hi tot l’any. De fet, ja fa dècades que s’aplicava, i pot resoldre les necessitats de funcionaris destinats lluny de la seva zona o estudiants que a l’estiu fan vacances –una altra de les situacions que afegeixen pressió al mercat i als preus en el cas de Girona ciutat.
Poques moratòries
A la capital, els darrers anys, s’han aplicat restriccions a les llicències de nous habitatges d’ús turístic (HUT), especialment al Barri Vell. Però a Sant Feliu de Guíxols, per exemple, el regidor del ram, Josep Saballs, ho veu inviable. La seva homòloga de Palamós, Raquel Gallego, també admet que el parc turístic consumeix més del 12% del total de finques residencials, però aposta per agilitar la promoció d’habitatge de lloguer social els pròxims quatre anys. I a Sant Feliu i Cassà, la feina més quirúrgica i factible, a curt termini, passa per incentivar el lloguer de cases i pisos deshabitats i envellits, amb incentius per reformar-los o fórmules de masoveria urbana.
Pressió afegida per l’exili ucraïnès
En algunes de les poblacions del litoral, el dèficit de borsa de lloguer s’ha accentuat amb el fenomen col·lateral de la població exiliada arran de la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus. Lloret i Platja d’Aro, dues poblacions on la colònia de compatriotes ja era força nombrosa, han estat dos dels municipis de referència per al nou exili. A Lloret, a inici d’any, ja havien empadronat més de 1.500 refugiats, que triplicaven la població prèvia del país. I a Platja d’Aro, l’alcalde, Maurici Jiménez, explicava que al juny ja en tenien 740, respecte als 272 d’abans del conflicte. En molts casos, han optat per ser acollits per familiars, coneguts o catalans voluntaris, però, a banda d’un percentatge que ha optat per adquirir habitatge, la majoria han explorat l’opció més flexible del lloguer. Més tensió encara.
