HABITATGE
Estratègies municipals diverses, i lentes, per crear lloguer social a la Costa Brava
La Costa Brava, més enllà de segones residències, demana habitatge assequible per tal de garantir un sostre a les noves generacions d’habitants i la mà d’obra que escasseja en els sectors turístic i de serveis. L’opció preferent i coincident entre els executius municipals és el lloguer públic amb preus socials, però topen amb els problemes de l’escassedat de sòl i els costos de promoció, manteniment i personal per gestionar les finques. Malgrat tot, els programes de la majoria de partits que governen ho incloïen com a prioritat i mantenen l’aposta, amb diferents solucions que impliquen, indefectiblement, que l’Incasòl (Generalitat) hi destini més recursos econòmics i personal, i que la Sareb (el banc dolent estatal) els agafi el telèfon per negociar.
A Lloret, l’Incasòl va anunciar la setmana passada el concurs arquitectònic per construir 68 pisos de lloguer, tot i que un terç del total seran de preu concertat amb la promotora, en una parcel·la municipal cedida pel municipi durant 75 anys, prorrogables. Però la promoció, que fa temps que es gestava, no es materialitzarà fins al 2026, i, a Sant Feliu de Guíxols, el regidor d’Habitatge, Josep Saballs, lamenta que hi ha altres projectes aturats –deu habitatges a l’antic hotel Regente dels Anlló, o els pisos aïllats del mateix llegat al carrer Jacint Verdaguer, que ja van ser delegats també a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i encara no en tenen notícies.
Lentitud, sense recursos
Els municipis, durant la darrera dècada, esperaven notícies de la Generalitat mentre la batalla s’havia de lliurar amb la Sareb, també sense respostes. Saballs posa l’exemple d’un edifici només amb l’estructura feta, que llangueix des de fa 15 anys al sector Mas Falgueres. Pertany al banc dolent, però s’han trobat que els drets de l’aparcament subterrani encara són en mans del promotor original, situacions de bloqueig que també confirma la seva homòloga Margarita Mauri, a Palafrugell, on, a banda d’alguna gran promoció, continuen per desenfarfegar el magma dels darrers pisos aïllats de la crisi del 2008 amb el dret de tempteig i retracte. Mauri diu que estan ultimant la revisió del pla local d’habitatge, amb reunions programades aquest setembre. A Sant Feliu, la falta de planejament desplegat d’acord amb la llei vigent d’habitatge, actualitzada l’any 2007, va limitar les reserves en un dels darrers grans sectors desplegats, el de Mas Falgueres, on llangueixen altres solars abandonats en mans incertes.
Tampoc aclareixen coses, a Sant Feliu, en una altra promoció més cèntrica, entre els carrers Girona i Eres, i negocien amb els propietaris dels terrenys de l’antiga fàbrica Traschler, al carrer Huguet, la fórmula per desplegar-hi l’habitatge protegit. L’altre obstacle, en aquest cas, és que els costos de construcció se situen entre disparats i incerts per les fluctuacions dels preus del sòl i dels materials en els darrers anys des de la pandèmia i la guerra a Ucraïna.
El rol cooperatiu
Santa Cristina també té enfilat un nou planejament, però ja amb el repte del nou govern local de Tots per Santa Cristina d’introduir-hi ajustos perquè el sector comprès entre el Ridaura i l’antic Ajuntament prosperi, com defensa l’alcalde del municipi, Josep Xifre. A Palamós, la prolongació del carrer Vincke generarà parcel·les públiques on el govern d’ERC i el PSC, que du l’àrea a través de Raquel Gallego, també planeja començar a recepcionar terrenys aquesta tardor i diverses fórmules, que inclouen el recurs de cooperatives com ara Sostre Cívic, que ja hi ultima els tràmits per a la primera promoció, fora de l’àmbit. A Calonge, els catorze primers habitatges de La Sala es van acabar fa un any, però amb l’avantatge que només havien de rehabilitar i acabar de millorar un edifici acabat i abandonat durant anys.
Del nivell alt a mantenir el nivell
Alt standing és un terme que tendeix al desús en la promoció immobiliària, potser per amagar l’ostentació, però això no impedeix que la majoria de promocions d’obra nova anunciades a Platja d’Aro i als litorals de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Sant Antoni de Calonge no baixin dels 280.000 euros per un pis de dues habitacions o fins i tot voregin els tres milions per un àtic de tres. És per això que l’alcalde de Castell-Platja d’Aro, Maurici Jiménez, s’ha reunit amb empreses per demanar-los compaginar-hi habitatges més modestos, en vistes, superfície o terrasses, amb preus més assequibles per a la compra o lloguer, i satisfer les demandes de la població local i cercar un equilibri ara només regulat per la mà invisible del mercat.
