Societat

Un ramat de cabres recupera l’activitat al Camí de la Marina

Un ramat format per un centenar de cabres de la raça murciana-granadina serà l’encarregat de recuperar l’activitat transhumant al Camí Ramader de la Marina, que uneix l’Alta Cerdanya amb el Penedès, segons ha informat l’ACN. Durant els dies previs s’han estat aclimatant a la zona i a partir d’aquest dissabte començaran un recorregut de 282 quilòmetres, que són els que separen el llac de la Bollosa, a més de 2.000 metres d’altitud, i Cunit, on hi arribaran l’1 d’octubre. En les diverses etapes s’organitzaran diferents activitats, com ara munyides o tastets de formatge, amb l’objectiu de posar en valor la feina de pastor. Tot i que el camí ja és totalment transitable, des de l’associació que el promou continuen treballant en la seva senyalització.

Daniel Giraldo és un ramader provinent del Baix Camp i porta una setmana a la Cerdanya amb el seu ramat de cabres per anar-les preparant per descendir pel Camí de la Marina. Recorreran una distància d’uns vint quilòmetres al dia en 23 etapes i assegura que tot i que hi ha moments en què “patiran una mica”, els animals hi estan acostumats. De fet, des de l’any 2019 han fet transmitàncies per les comarques del Baix Camp i el Priorat. Ara, se sent motivat i veu com un “somni” poder travessar una “part idíl·lica de la pastura de muntanya”.

Per la seva banda, la tècnica del Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància, Íngrid Vilardaga, explica que un dels objectius de la recuperació del Camí Ramader de la Marina és la preservació del patrimoni. Amb aquesta activitat, a més, pretenen visualitzar l’ofici de pastor i totes les activitats que hi estan relacionades, com ara l’artesania o la funció dels animals per a la prevenció d’incendis, entre d’altres.

El projecte, anomenat ’Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori’, el lidera l’associació que promou el Camí de la Marina, integrada per una trentena de municipis. Llívia va ser un dels seus impulsors, juntament amb els ajuntaments de Lluçà i Santa Margarida i els Monjos. L’alcalde de Llívia, Albert Cruïlles, veu en la seva recuperació una oportunitat per desestacionalitzar el turisme, ja que es tracta d’una ruta que també es pot fer a peu, en bicicleta o a cavall.

El Camí de la Marina, que és el que té una referència més antiga, passa per deu comarques catalanes i més d’una cinquantena de municipis, fent d’aquesta una ruta singular i plena de patrimoni històric, cultural i ambiental. A més, evoca el pas transhumant des de fa més d’un miler d’anys. Pel que fa a les activitats previstes en els pròxims dies, aquestes es fan en col·laboració del Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància de Lluçà, l’associació Manou, Ramats de Foc, la Universitat de Lleida, TecnoVit i diversos ajuntaments També hi dona suport l’Institut per a la Promoció i el Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), el Ministeri de Treball, el Servei d’Ocupació de Catalunya, la Fundació Pau Costa i l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els boscos gironins, també assedegats per la sequera

GIRONA
CASTELL D’ARO, PLATJA D’aRO I S’aGARÓ

Cinc milions per a un dipòsit nou que millori el servei d’aigua

CASTELL D’ARO

La pacificació de les Corts

Barcelona
Pere Casellas Borrell Pere Casellas
Cap de l’oposició a Figueres (PSC) Cap de l’oposició de Figueres (PSC)

“Junts a Figueres aposta pel llenguatge fàcil i populista”

figueres
Jordi Masquef
Alcalde de Figueres (Junts per Figueres)

“Tot s’ha complicat molt i el polític ha de donar exemple”

figueres
societat

Marxar de la ciutat, una migració a l’alça

BARCELONA
Olot

La primera pista coberta i un circuit de bicicletes i patins configuren la nova illa de les Mates

Olot
Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap
opinió

Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap

Regidor del PSC a Girona
Olot

El pessebrisme olotí, al fons fotogràfic de la Viquipèdia

Olot