Societat

religió

El papa vol posar ordre als seminaris de l’Estat

Francesc cita tots els bisbes de l’Estat a Roma el dia 28 de novembre

Els mesos de febrer i març el Vaticà va enviar dos bisbes externs a fer una auditoria

A Catalunya aquest any només hi ha quatre nous seminaristes

El papa Francesc ha citat tots els bisbes de l’Estat al Vaticà el proper dia 28 de novembre amb un sol tema sobre la taula: els seminaris. Francesc vol abordar amb els màxims responsables de les diòcesis les conclusions d’un estudi que van fer dos enviats del Dicasteri per al Clergat, els bisbes Milton Luis Tróccoli i Arturo Eduardo Fajardo, tots dos de l’Uruguai, durant els mesos de febrer i març als seminaris de l’Estat, un estudi que sembla ser que no treu bones conclusions. “L’escenari que dibuixa l’auditoria externa és “problemàtic”, diu textualment una font citada per la revista eclesial Vida Nueva, molt propera a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE).

En la darrera reunió de la Conferència Espiscopal Espanyola, on es va donar la primera resposta pública sobre l’informe de la pederàstia fet pel Defensor del Pueblo, el cardenal Omella, president de la CEE i arquebisbe de Barcelona, va admetre “que hi ha coses a millorar als seminaris”, informa Religions Digital, però va dir que no tem “una estirada d’orelles”. Ja es veurà.

A l’Estat hi ha 45 seminaris en els quals estudien 974 seminaristes, 725 menys que fa una dècada.

A Catalunya la situació és la pitjor de tota la història. Tal com va publicar El Punt Avui el 5 de setembre passat– que era el darrer dia per rebre peticions per a formar-se als seminaris catalans,– aquest any només dos homes (d’entre 25 i 30 anys) s’han inscrit per fer el primer curs al seminari conciliar de Barcelona, el curs que s’anomena “introductori”, un mínim històric. Al seminari de la diòcesi de Terrassa i per primer any, no se n’hi ha inscrit cap i al seminari interdiocesà, que és on han de fer els estudis els qui volen ser capellans de les altres diòcesis catalanes (Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell i Vic), se n’hi han inscrit dos més. En total, doncs, d’homes que vulguin iniciar la formació per ser capellà a casa nostra aquest curs 2023/2024, n’hi ha només quatre.

No només preocupa la falta d’homes que vulguin iniciar-se en la carrera eclesial, també hi ha preocupació pel creixent conservadurisme dintre de les aules. A diferència dels temps de després del Concili Vaticà II, avui els nous capellans tornen a posar-se alçacolls i, alguns, estan recuperant la sotana, dues peces de vestir que al carrer els capellans conciliars ja no portaven.

Des de fa anys son moltes les veus que clamen per una reforma dels seminaris. La setmana passada, per exemple, i el darrer convidat a la Tribuna Joan Carrera, l’expolític basc i membre històric de la HOAC, Javier Madrazo, clamava per reformar “el model de seminari que tenim i el model de ministeri ordenat” per tal de poder configurar l’Església del s. XXI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

urbanisme

Alella tira endavant el projecte per urbanitzar la Serreta i El Pla

alella
mobilitat

Mataró comença demà a multar a l’illa de vianants del centre

Mataró
indonèsia

Les autoritats es preparen per fer front a l’erupció del volcà Ruang

barcelona
LA CRÒNICA

Les mestres que fan collir pedres

CRÒNICA

Defensors davant la burocràcia

Societat

L’Ajuntament de Badalona estudia ara com reobrir l’alberg municipal

Badalona
Teresa Prados
Portaveu de No esteu soles, en defensa de les víctimes d’agressió sexual

“Les víctimes senten que han provocat l’agressió sexual”

Badalona
Societat

Planten el Dimoni de les Festes de Maig a Badalona

Badalona
equipaments

Enderrocament “d’urgència” i “per seguretat” de l’edifici de l’Escola de Vela

platja d’aro