Desvelar el que ha estat silenciat
Els atacs de l’aviació italiana en la Guerra Civil, a banda dels objectius militars, pretenien fer mal i atemorir la població
Segons els historiadors, cal perseverar en l’estudi de la resistència, que va aconseguir salvar moltes vides
Els historiadors italians participants tenen un interès creixent a conèixer la implicació cisalpina en els fets
-
A la primera imatge, bombardeig de Barcelona el 23 de novembre del 1938 per avions Savoia S-79 de l’aviació legionària italiana, i a la segona, fotografia aèria de la ciutat de Granollers arran dels bombardejos del 31 de maig del 1938 per aquest mateix tipus d’avions. A dalt, es pot apreciar l’anotació que figura en el revers de la fotografia, amb les dades del vol. UFFICIO STORICO DELL’AERONAUTICA NAVALE DE ROMA. -
Desvelar el que ha estat silenciat.
L’objectiu del segon seminari és traslladar les conclusions a la societat del coneixement
Barcelona i Granollers han estat els escenaris del segon seminari didàctic Descobrir el que ha estat silenciat, sobre la participació italiana en la Guerra Civil i l’experiència dels bombardejos, organitzat conjuntament per l’Observatori Europeu de Memòries (Eurom), el Centre de Cultura per la Pau Can Jonch de Granollers i el Museu per la Pau de Gernika. Hi han participat historiadors catalans, bascos i italians, per mirar de posar llum a uns episodis encara amb moltes ombres. El professor d’història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Ramon Arnabat detalla que, a més dels objectius militars evidents –línies elèctriques i fàbriques–, fixats en els diaris de vol dels Savoia S-79 italians, sota la batuta del bàndol nacional, n’han pogut documentar d’altres que fan referència a atacs directes sobre la població “perquè s’espantés i demanés als seus governs la rendició”.
A Granollers el bombardeig del 31 de maig del 1938 va provocar almenys 224 víctimes, la major part dones i nens. Uns efectes ben visibles encara en la societat granollerina, des del punt de vista cívic, polític i cultural. A Barcelona, entre els atacs del 1936 i els del març i novembre del 1938, es van comptabilitzar més de 2.800 morts, i també atresora una gran cultura cívica i social. I encara que convé recordar les xifres de víctimes, “cal començar a enfocar l’estudi des de la importància de la resistència. Es va generar un sistema de defensa activa mitjançant refugis que van permetre salvar moltes vides”, afirma Arnabat. El 1937, la Generalitat de Catalunya, per protegir la població, va crear la Junta de Defensa Passiva de Catalunya (JDPC), que tenia la finalitat de construir una xarxa de refugis antiaeris i de divulgar les mesures de prevenció, en cas d’atac, i a moltes poblacions es van crear juntes de defensa passiva locals. I d’aquí la segona gran conclusió: “Cal estudiar més i millor tots els sistemes de defensa que es van generar per part de l’exèrcit, de l’administració i la mateixa població civil per defensar-se d’aquests atacs aeris”, assenyala Arnabat. A Granollers s’han documentat una trentena de refugis antiaeris, algun dels quals es pot visitar. A Barcelona existeixen més de mil refugis, molts a la part sud de la Diagonal, i n’hi ha quatre de visitables. Arnabat afegeix: “Els refugis són efectius perquè hi ha altres mesures: els serveis de salvament, les normes del que ha de fer la gent quan és dins un refugi, els serveis sanitaris i la defensa activa, que són bateries antiaèries. No n’hi havia a tot arreu, però allà on n’hi va haver van dificultar els bombardejos”, afegeix Arnabat.
Interès creixent a Itàlia
L’any 2017 Ramon Arnabat i el també professor d’història a la Universitat Jaume I de Castelló Ginés Puente, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, van fer una recerca dels noms dels pilots italians que havien participat en els bombardejos a la ciutat comtal. Arnabat assenyala: “Vam poder identificar 250 noms reals de pilots que hi havien participat, i es va posar en mans del jutjat, però tots els aviadors en aquest moment estan morts.” Fa referència a la querella per crims de guerra i lesa humanitat presentada el 2013 per l’associació AltraItalia, i algunes de les víctimes dels bombardejos, i en què l’Ajuntament de Barcelona actua com a acusació particular. Arnabat explica: “Vam demostrar que el pilot Luigi Gnecchi, que al seu país havia negat la seva implicació en els fets, sí que hi havia participat. La llàstima és que quan el vàrem trobar feia poc que havia mort.” El que ha quedat palès, segons els experts, és que en aquesta causa el govern italià no ha tingut interès a aclarir els fets. La querella està en marxa, però “en la mesura que no queden persones a les quals perseguir se li haurà de donar una volta perquè no hi ha responsabilitat penal”, afegeix Arnabat.
Arran de la participació dels historiadors italians en el seminari, “es veu que hi ha alguns aspectes que desconeixien perquè la que s’ha explicat a Itàlia és una determinada història i estan interessats a posar sobre la taula els elements que els van fer participar en la Guerra Civil Espanyola, i estan lluitant perquè sigui reconeguda, s’integri als llibres de text, hi hagi exposicions, etc”, diu el professor. De cara al futur “s’hauria de treballar per demanar un reconeixement del mal causat, com ha fet Alemanya a Gernika i a d’altres llocs”, conclou Arnabat. L’any 2024 està previst que la tercera edició del seminari es dugui a terme a Itàlia.
