Societat

Diamants naturals VS diamants de laboratori

Des de sempre, els humans hem intentat imitar el que la natura ha creat. De ben segur que és per les nostres ganes de crear, d’innovar, de millorar i d’expressar-nos. Tanmateix, també perquè els recursos de la Terra són limitats.

Al diamant, li han sorgit sempre moltes alternatives: les circonites, els safirs blancs, les espineles blanques… Però, totes elles han estat considerades imitacions o no estaven a l’alçada. A dia d’avui, però, s’ha extès una nova opció al diamant natural. Es tracta del diamant de laboratori o sintètic .

T’expliquem què és un diamant natural i un de l aboratori, com es formen i en què es diferencien.També t’exposem perquè nosaltres, des de Roosik & Co , seguirem treballant amb diamant natural .

Som-hi.

Què és un diamant natural?

Un diamant natural és carboni cristal·litzat i és considerat l’element de la natura més dur del món Els diamants naturals es creen a 165 quilòmetres sota Terra a unes temperatures i pressions

altíssimes. El seu procés de formació és molt llarg, pot durar bilions d’anys. Aquests diamants aconsegueixen arribar a la superfície gràcies a l’activitat volcànica, en un viatge de més de 75 milions d’anys. Pots descobrir mes amb els nostre s anells de compromís ,

Què és un diamant sintètic o de laboratori?

Un diamant lab-grown (o de creixement en laboratori) són diamants sintetitzats per l’activitat humana.

Al 1950 es va descobrir el sistema per a produir diamants, la HP HT (Alta Presió i Alta Temperatura), però la quantitat d’energia i tecnologia que requeria només permetia crear cristalls molt petits. No va ser fins l’any 1990, amb la incorporació d’una nova tècnica anomenada CVD (Chemical Vapor Deposition) i amb la millora de la HP HT, que es van poder crear diamants suficientment grans com per treballar-los en joieria. Aleshores el cost de producció per a crear un diamant sintètic era molt elevat pel gran consum. Perquè te’n facis una idea, el preu d’un diamant de laboratori era fa no fa com un de natural… Davant l’elecció, no hi havia debat. Però el procés de creació d’un diamant lab-grown animava les empreses pioneres a continuar amb el seu desenvolupament. De fet, des dels anys 90 a dia d’avui, cada cop són més les empreses que s’han sumat en aquest projecte i gràcies a l’ús de les energies renovables han aconseguit desenvolupar diamants sintètics de fins a 15 quirats a un cost molt inferior al dels anys 50. La caiguda del preu del diamant lab-grown ha fet que moltes empreses del sector de la bijuteria i noves marques de joieria apostin per utilitzar aquest tipus de gemma sintètica.

Principals diferències entre un diamant natural vs un diamant de laboratori o sintètic

L’aparença

No hi ha diferència visual entre un diamant natural i un de sintètic, realment, un diamant sintètic és un diamant perquè està cristalitzat i format per la mateixa estructura química. L’única diferència la trobaríem en el seu procés de creixement, un es forma a la Terra i l’altre en un laboratori. Fins i tot, el GIA (l’Institut Gemmològic Americà) ha desenvolupat un costós sistema d’escànner per a poder-los distingir.

El preu

Els preus dels diamant lab-grown seran any rere any més econòmics, i s’accentuarà la diferència de

preu respecte els naturals. A més, a mig-curt termini, està prevista una forta baixada de preus del diamant de laboratori ja que l’empresa pionera en diamant De Beers ha invertit més de 90 milions d’euros en una planta a EE.UU per a la sintetització del diamant. Perquè te’n facis una idea, fa uns mesos, De Beers venia el diamant d’1 quirat, amb color H i puresa VS2, de laboratori a 4200 dòlars, mentre que la mateixa gemma natural tenia un preu de 6000 dòlars. Poc temps després, ja venia la mateixa gemma per 800 dòlars. Val a dir que els preus del diamant de laboratori el marquen les empreses, no es regeixen pels preus de mercat com passa amb els diamants naturals.

La sostenibilitat

A priori, el diamant de laboratori es posiciona com a diamant sostenible gràcies a molt bones campanyes de màrqueting. Tanmateix, val la pena aprofundir bé en aquest tema. I és que:

1. Per a produir un diamant de laboratori amb la tècnica Hp HT es necessita una quantitat enorme d’energia, imagina’t, és la mateixa que necessita un diamant natural durant bilions d’anys.

2. Si es sintetitza amb l’altre mètode, el CVD, es consumeix l’energia equivalent a la que requereix una casa durant un mes

Es diu que aquesta gran quantitat d’energia s’obté d’energies renovables. Per la seva banda, el diamant natural, consumeix una gran quantitat d’aigua per tal d’extreure el diamant de la seva roca mare: la kimberlita. Tanmateix aquesta aigua es recicla i es reutilitza constantment. A més, el compromís de les empreses mineres a dia d’avui és altíssim i el seu impacte està regulat de manera que cada any sigui menor.

Però, més enllà de la sostenibilitat ambiental, la indústria del diamant natural està compromesa amb la sostenibilitat i dignificació social dels països d’origen com Botswana, Namíbia i Sud-Àfrica. Països que gràcies a l’extracció d’aquesta gemma, gaudeixen d’unes bones condicions laborals, han pogut accedir a l’educació i sanitat pública en un 80% de les llars i tenen accés a aigua neta i electricitat en el 90% de les cases.

És a dir, els diamants naturals ajuden al creixement i desenvolupament socioeconòmic d’aquests països i en són la principal font econòmica.

La sostenibilitat: el tractat de Kimberley

Quan es parla de diamants i sostenibilitat no podem obviar el Tractat de Kimberley. Es tracta d’un sistema de certificacions creat per evitar que els diamants conflictius entrin en el mercat dels diamants. D’aquesta manera, es pot garantir als clients que no financen guerres ni abusos dels drets humans amb la seva compra de diamants.

Tots els diamants de Roosik & Co provenen de països dins del tractat de Kimberley.

El valor del diamant

El diamant natural és una de les gemmes més desitjades, però és un recurs mineral finit. Pensa que diamants de la qualitat amb la que treballem a Roosik & Co (colors D-E-F, puresa superior a VVS2 i triple excel·lència) formen part del 0,02% de l’extracció mundial de diamants. Per això, any rere any, el preu del diamant, augmenta i es torna més exclusiu; ser propietari de la més bella de les gemmes no es troba a l’abast de tothom.

Bé, fins ara.

I és aquí on entra amb força el diamant sintètic, ja que la producció en massa abaritarà el preu del diamant lab-grown, un diamant d’igual aparença que el natural i que és molt atractiu per a les empreses de bijuteria. Això també ens fa reflexionar sobre un altre tema: quin valor conservaran aquests diamants sintètics en el temps?

En aquest sentit, també entra joc parlar de la perdurabilitat de l’objecte artístic en sí: la joia. El diamant natural sempre s’ha utilitzat en joieria per la seva bellesa, les seves propietats òptiques i la seva duresa.

Un cop l’artista o l’orfebre, en el nostre cas Jordi Rosich, dissenya i crea una joia, aquesta és una peça per sempre. I el seu valor artístic va molt lligat també a la utilització dels materials que ha fet servir. És a dir, materials perdurables com els metalls nobles (or i platí) i els diamants naturals. Aquests materials sempre tindran un valor més alt, i el creixement del seu valor (regulat pel mercat) és exponencial. El valor d’aquesta obra d’art, la joia, creix any rere any.

Perquè a Roosik & Co treballem amb diamants naturals i no de laboratori?

Per nosaltres cada peça és única, està feta de manera artesanal, amb tota la cura i el temps del món… No ens sentim còmodes a dia d’avui creant les nostres peces amb diamants sintètics.

La joieria és sinònim d’emoció, d’amor, de tradició familiar, de llegat… Cada peça és una expressió de nosaltres mateixos i de la persona que la llueix, ens acompanya tota la nostra vida i la dels que vindran. Està a l’alçada un anell amb un diamant en sèrie sintetitzat per l’home d’un sentiment tan noble i únic com el del nostre amor alhora de demanar compromís? Quin sentit té oferir una joia amb un diamant de laboratori més enllà de la seva estètica?

Creiem que una joia és quelcom més profund… És un petit objecte que ens permet recordar les nostres persones i vivències més preuades, i per sempre. El valor d’aquest record ens sembla impossible de traslladar a un diamant que no hagi generat la Terra durant bilions d’anys, un tresor de la natura que ha superat totes les inclemències de temperatures i pressions altíssimes, com cada obstacle o èxit superat dels nostres camins i que segellem amb una joia brillant.

Un diamant explica una història i uns valors. També, la teva història i els teus valors.

D’altra banda, pel que fa al debat sobre la sostenibilitat, som molt conscients de les comunitats que viuen i depenen del diamant natural arreu del món, per això portem anys treballant per oferir-te i traçar l’origen dels nostres diamants.

Gràcies a la indústria del diamant, països com Sud-Àfrica, Botswana, Namíbia i Canadà, tots ells dins del Tractat de Kimberley, han millorat les condicions socio-econòmiques del país i el benestar dels seus ciutadans.

De fet, el diamant és la seva principal font econòmica. Sense el diamant, com s’ho farien per viure a la zona sub-àrtica del nord de Canadà o en els terrenys àrids i desèrtics de Namíbia? Saps que milions de sud-africans treballen en la indústria de la més brillant de les gemmes i les seves condicions salarials són dignes i lloables?

Si es para l’extracció de diamant natural, es posa en perill el benestar i desenvolupament de més de 10 milions de persones. Tot el treball aconseguit fins ara, pot ressentir-se’n davant la creixent proliferació de noves empreses que se sumen en el negoci del diamant sintètic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

Aigua És Vida diu que no n’hi ha prou amb dessalinitzadores mòbils

girona
SOCIETAT

La pluja altera la programació de la Santa Creu de Figueres

FIGUERES
societat

Èxit de la caminada per demanar l’alto al foc a Gaza

Barcelona
infraestructures

Territori licita les obres de rehabilitació del pont de Sant Francesc a Manresa

Manresa
medi ambient

Iniciativa per reduir l’impacte en el medi de curses de muntanya

barcelona
tecnologia

Test a dos sistemes de recàrrega de cotxe elèctric

barcelona
religió

Últims dies de l’exposició sobre la ‘Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat’ de Torras i Bages

Montserrat
turisme

El turisme actiu i d’esports d’aventura a Lleida vol superar els 800.0000 activitats contractades

llavorsí
ensenyament

La preinscripció a escoles de música de Barcelona, a punt

barcelona