policial
Elena defensa la convocatòria d’una segona plaça de major als Mossos
Assegura que s’emmarca en el procés d’expansió del cos, que vol arribar als 22.000 agents el 2030
El comissari en cap Eduard Sallent ja ha dit que hi vol optar, i els sindicats l’han impugnat perquè consideren que està “feta a mida”
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha defensat en una entrevista a l’ACN la “coherència” de convocar la segona plaça de major dels Mossos, que ha recordat que està prevista en la Relació de Llocs de Treball de la policia catalana. Segons ell, “té tot el sentit del món” que després de convocar places per a més de 2.000 nous agents i fer promocions internes a tots els nivells, des de caporals fins a intendents o comissaris, ara es culmini així el procés de creixement del cos i, per tant, del seu organigrama, que va alineat amb l’horitzó d’arribar als 22.000 agents al 2030. Aquesta plaça correspon al màxim escalafó dels Mossos i serà la segona d’aquest rang, ja que actualment Josep Lluís Trapero, antic cap, és l’únic que té aquesta graduació. Divendres, el comissari en cap, Eduard Sallent, va anunciar a El Periódico la intenció de presentar-se al concurs.
El sindicat USPAC de Mossos, el Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) i el Sindicat de Mossos d’Esquadra (SME-FEPOL) han interposat aquesta setmana recursos al jutjat contenciós administratiu contra la convocatòria a través del sistema de lliure designació, ja que consideren que la plaça està “feta a mida” després d’una reestructuració del cos “que pretén dominar l’operativa des dels càrrecs polítics”. USPAC ha avisat que està previst que només s’hi presenti una única persona i SAP i SME han reclamat que s’imposi una mesura cautelaríssima consistent en la suspensió de la convocatòria mentre no es resolgui la demanda presentada.
A banda, USPAC també ha manifestat que la convocatòria és una “prova més que la denominada feminització del cos és només un gest de cara a la galeria, que perjudica greument les escales bàsiques i intermèdies, però que blinda la designació política de comissaris”. Elena, en tot cas, ha remarcat que en ser una sola plaça no pot incloure una reserva per a dones com sí que succeeix en altres convocatòries, però ha advocat per la feminització del cos i ha considerat que cal “corregir” les “discriminacions” que han fet que durant 40 anys només una de cada deu membres dels Mossos hagin estat dones. “És el moment de fer aquesta aposta”, ha indicat.
Defensa la feminització
La reserva de places per a dones és precisament una mesura que també ha aixecat moltes crítiques per part d’USPAC, que a final de febrer va afirmar que la decisió havia fet que una vintena de dones haguessin passat per davant d’una vintena d’homes que tenien més mèrits per ser sergents. A parer del sindicat policial, “si es vol incrementar el nombre de dones al cos s’han de fer veritables mesures de conciliació de la vida familiar i laboral perquè homes i dones no puguin ser destinats a l’altra punta de Catalunya quan aconsegueixin promocionar”. SAP-FEPOL i SME-FEPOL, dos sindicats que van signar el Pla d’Igualtat i que inicialment van mostrar-se a favor de la reserva de places, també han manifestat el seu malestar, ja que la mesura ha provocat segons ells un “sentiment evident de greuge i fins i tot una estigmatització de les mosses que ascendeixen verticalment”.
Elena ha lamentat que s’estigui criticant aquesta política, ja que ha recordat que en els darrers tres anys s’han convocat 2.000 places de mosso i han entrat al cos “més homes que mai”. El conseller s’ha mostrat molt taxatiu i ha dit que “no és normal” que en cossos d’emergències com Bombers, Mossos o Agents Rurals només hi hagués un 2%, un 21% i un 13% de dones respectivament. Per tot plegat, ha considerat que “s’ha de corregir” aquesta situació “amb determinació, decisió i aplicant mesures de discriminació positiva”. “Aquesta reserva de places té això”, ha sentenciat.
