SOCIETAT
La rivalitat entre bandes per la droga dispara l’ús de les armes de foc
Dels 93 narcoassalts registrats l’any passat a Catalunya, en la meitat es va utilitzar o exhibir una pistola
Els Mossos incorporen nous equips d’alta tecnologia per investigar aquests fets criminals
Catalunya ha passat de ser un lloc de trànsit de la droga provinent d’Amèrica del Sud, principalment cocaïna i haixix del Marroc a esdevenir el principal viver de marihuana d’Europa. La coneguda com a “or verd” es produeix a gran escala i a nivells industrials pels beneficis econòmics que comporta. Darrera d’aquest negoci en creixement, hi ha nombroses bandes ben organitzades que han introduït i normalitzat l’ús d’armes de foc tant per intimidar els seus rivals com per protegir les plantacions. En els darrers temps s’ha incrementat l’aparició d’armes de foc durant les actuacions policials en el desmantellament de cultius de marihuana.
“Per sostreure unes 500.000 plantes cal molta gent per doblegar la voluntat dels de dins de la plantació, ja sigui per intimidació o per violència, o perquè has de recollir plantes amb temps abans que arribi la policia, i davant d’aquestes situacions les bandes s’han equipat amb armes de foc”, ha detallat el cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, el comissari Ramon Chacón. Com exemple, Chacón ha detallat que dels 93 narcoassalts registrats l’any passat a Catalunya, en la meitat es va fer ús o es va exhibir una arma de foc: “Són moltíssims, i genera ferits i morts”, ha apuntat, tot recordant el denominat cas Medellín, en què l’any passat van morir dues persones en un assalt d’aquest tipus a Alella. No ha estat l’únic cas a la comarca on les armes de foc han aparegut enmig de l’actuació policial. L’últim va ser a principis d’aquest mes a Argentona on un home va obrir foc contra els Mossos quan estaven fent una entrada en un domicili en el marc d’una operació antidroga.
A banda, també han crescut els homicidis amb arma de foc a Catalunya. “Al 2023 van ser 13, quan la mitjana de la darrera dècada està en 9, una xifra relativament baixa comparada amb altres països del nostre entorn però que hauria de ser zero”, ha apuntat Chacón. “Està morint gent i no ens ho podem permetre”, ha afegit.
Nous instruments
Davant aquest escenari que demana nous instruments per afrontar-lo amb més efectivitat, la policia científica dels Mossos d’Esquadra ha incorporat set nous equips d’alta tecnologia per a fer estudis forenses i investigar amb major precisió els fets criminals vinculats a l’ús d’armes de foc. En el darrer any s’ha invertit més d’un milió d’euros per dotar el cos d’instruments com un lector d’entorns amb làser, una càmera d’alta velocitat o un dispositiu per determinar la distància a què s’ha disparat una arma. Els nous dispositius s’han destinat a la Unitat de Balística i Traces Instrumentals, que han millorat de manera notable la capacitat per a poder estudiar l’escena d’un crim, establir a quina distància es va disparar una arma o fins i tot si dos bales es van projectar des d’una mateixa pistola.
El procés de millora queda contemplat en la línia estratègica 2024-2030 que estableix la Unió Europea en matèria de ciències forenses, que apunta també a la introducció de la intel·ligència artificial. L’objectiu és incrementar el nivell de resolució d’investigacions vinculades amb el crim organitzat, des d’establir connexions entre fets ocorreguts en llocs i dies diferents, trobar impactes de trets sense plom o entrar en l’escena d’un crim des d’un ordinador per a reconstruir la trajectòria d’una bala. Aquest darrer cas és el de l’escàner 3D Faro, un aparell que rastreja amb tecnologia LIDAR (Laser Imaging Detection and Ranging) un espai, ja sigui obert o tancat, per a poder agafar tot d’imatges i que permet fer recreacions en tres dimensions per a navegar per l’espai.
El cos també incorporat l’Evofinder, un sistema automàtic per identificar bales, que entre d’altres permet determinar si dues bales han estat disparades per una mateixa arma. Per aquest motiu, el cos treballa per analitzar proves antigues i incorporar-les al sistema informàtic, compatible amb les policies europees, i que permetria establir connexions entre crims comesos amb anterioritat.
De fet, des de la seva incorporació, al setembre, l’equip investigador ja ha pogut resoldre alguns casos o relacionar alguns d’ells entre si gràcies a l’aplicació d’aquest sistema. També ha facilitat la feina un altre equipament, l’iForenLIBS, que permet determinat la distància a què s’ha disparat un tret sense necessitat de fer comparatives manuals, o una càmera d’alta velocitat, que captura un milió d’imatges per segon per estudiar, en aquest cas, el recorregut i conseqüència de l’impacte d’una bala.
Els altres aparells incorporats són un microscopi electrònic que determina la presència residus de tret de munició no tòxica en superfícies, i dos escàners (ToolScan i TrasoScan) que permeten comparar petjades de l’escena d’un crim o les marques produïdes en un robatori.
