Societat

Sergi Figuerola

Director de la Fundació i2CAT

“Si no entens una tecnologia, la perceps com una amenaça”

“Catalunya té una gran concentració de talent i de recerca en telecomunicacions, un àmbit molt important geopolíticament”

“Hem de ser capaços de captar el talent femení al nostre sector, perquè té molt valor afegit, però cal fer-ho des de la base”

El doctor en enginyeria de telecomunicacions Sergi Figuerola (Vilafranca del Penedès, 1975) ha assumit, recentment, la direcció de la Fundació i2CAT, el centre de recerca especialitzat en internet i innovació digital a Catalunya. Figuerola ha estat vinculat a aquesta institució, que ara celebra vint anys, pràcticament des del seu inici i hi ha ocupat diferents posicions, al llarg dels anys. Investigador especialitzat en xarxes de telecomunicació i la nova generació d’internet, va ser un dels impulsors de la iniciativa 5GBarcelona i ha contribuït en més de 50 publicacions científiques. Recentment, també ha coordinat la definició de l’estratègia New Space de la Generalitat de Catalunya.

Quan va néixer l’i2CAT, no existia ni l’iPhone. La tecnologia s’ha accelerat tant en aquest temps que no deu ser fàcil d’abastar.
Sí, evoluciona amb una rapidesa i un creixement exponencial que suposen tot un repte si volem crear impacte generant noves tecnologies o nous usos. Hem de treballar per evitar que es produeixi una bretxa digital, tant al territori com pel que fa a l’adopció per part de la ciutadania, incloent-hi també el sector públic i el privat.
Tenim força clar com es fa la recerca mèdica o l’arqueològica. Com és la recerca tecnològica?
Fem innovació en totes aquelles tecnologies que, d’alguna manera, tenen a veure amb les comunicacions relacionades amb l’ús d’internet. Per exemple, fa uns anys, eren el 3G, el 4G i el 5G. Ara, ja fa quatre anys que estem treballant en el 6G. També ho fem en intel·ligència artificial, en ciberseguretat, en sensòrica, en l’internet de les coses, en New Space, en realitat immersiva i augmentada... En definitiva, en com les xarxes de nova generació (intel·ligent, ràpida, eficient i segura) poden aportar un valor diferencial a les aplicacions que tenim.

Com a societat, mirem molt la tecnologia i poc les persones?

Nosaltres també tenim un altre vessant que es preocupa per la societat, el grup de tecnologies socials digitals, que treballa més l’impacte d’aquestes tecnologies en la societat i intenta posar l’usuari al centre de la nostra estratègia. Al final, serà l’usuari dels avenços tecnològics i el repte és que la ciutadania ho vegi com una oportunitat i no com una amenaça, que és el que sol passar quan veus una nova tecnologia i no l’entens.

Pot explicar algun projecte de recerca concret?
Vam coordinar amb la Generalitat i en contacte amb el sector el projecte per llançar l’Enxaneta, perquè no hi ha un estàndard de comunicació definit per a aquest tipus de satèl·lits. Ara, estem avançant en temes de videoconferències immersives. En un futur, les videotrucades seran en tres dimensions i amb tots els participants immersos en un mateix escenari, independentment d’on siguin en realitat. El repte de telecomunicació que planteja és brutal.
Fan més recerca aplicada amb el sector que no pas bàsica, oi?
Treballen molt de la mà de la indústria. Ara, tenim un projecte amb Simón per veure com dotem d’intel·ligència els endolls de nova generació a través de comandes que inclús poden anar per veu.
Fa poc que ha assumit la presidència d’i2CAT. Quin és el seu projecte de futur? Cap on han d’anar?
Hem d’aconseguir ser reconeguts com el centre de referència en l’àmbit digital a Catalunya, i estem en aquest camí. El repte que tenim ara és triple: consolidar el creixement, generar impacte i focus. Fa uns anys que tenim creixements de tres dígits i hem arribat a una mida d’organització en què cal un canvi estructural per tenir una base molt sòlida per seguir creixent. El que hem de fer és especialitzar-nos més per verticals, com ara la mobilitat, la salut, l’administració digital, el New Space, la indústria 5.0, etc.
El 81% dels investigadors del seu centre són homes, molt lluny de la paritat que es fomenta des de la coordinació dels centres de recerca catalans. Algun pla en aquest sentit?
Estem definint un nou pla estratègic per als pròxims quatre anys que intentarà treballar en això, aplicant diferents polítiques de gènere. Hem de ser capaços de fer entendre que les dones poden fer carrera en el camp de les telecomunicacions i en la seva recerca i que tenen molt valor per aportar-hi. Captar aquest talent, però, de vegades és complex, i s’ha de començar a treballar des de sota, amb les universitats. Estem definint diferents estratègies per accelerar aquesta entrada de talent femení a l’organització. És un dels objectius pels pròxims anys
L’anterior govern de la Generalitat creia molt en el desenvolupament tecnològic. Aquest potser no tant i ara anem a eleccions.
És important que hi hagi un compromís per facilitar que tot el teu territori tingui una infraestructura avançada. I el projecte de la Generalitat de ser una de les regions més avançades pel que fa a capil·laritat de fibra òptica a tots els municipis és molt important, perquè facilitat que els operadors despleguin serveis en entorns on altrament seria molt complicat arribar-hi. S’estan fent bé els deures.
I pel que fa a recerca, on som?
Per tenir una referència, dels 100 milions d’euros destinats al programa espanyol de recerca en 6G, Catalunya n’ha captats 48. Això significa que a Catalunya tenim un pol de generació de talent i molt bona concentració d’una recerca en un àmbit geopolític tan important com el de la telecomunicació, que, al final, són les infraestructures que transmeten les nostres informacions i dades.
Ara, som en un boom de la IA, una tecnologia molt transformadora però que hi ha qui tem perquè ens pot treure la feina.
És clar que matarà alguns llocs de treball, com qualsevol evolució tecnològica. Però ens hem de preocupar que siguem nosaltres qui desenvolupem aquesta tecnologia: el pitjor que pot passar és que l’haguem de comprar. Llavors, ni l’estàs generant ni mantenint i, per tant, has perdut la partida. Per això, també es important ser capaços de fer que la gent entengui què fa la tecnologia, perquè, si no, és la mateixa gent que bloqueja el seu avanç. És un repte de societat i de país i ens hi hem de posar, perquè això marcarà qui acabarà sent un generador i exportador de tecnologia i qui un consumidor que anirà a remolc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

successos

Troben un home mort al riu Segre a l’alçada del Parc de la Mitjana de Lleida

Lleida
infraestructures

El port demana canvis en les maniobres dels trens pel soroll que fan al Serrallo

Tarragona
EDUCACIÓ

Una seixantena de docents participen en la primera jornada de l’eduCAC

GIRONA
societat

Fins a un 15% de les normes aprovades a Barcelona des de mitjan segle XX estan “obsoletes”

Barcelona
successos

L’incendi de Tortosa, estabilitzat

Tortosa
societat

El Suprem rebutja convertir milers d’interins de llarga durada en fixes

barcelona
ciutat del vaticà

El papa es disculpa després de demanar vetar els homosexuals en els seminaris

barcelona
habitatge

Nous ajuts per a la construcció de pisos de lloguer social

barcelona

El nombre de vols sorollosos sobre la platja s’ha doblat el maig

Castelldefels