Societat

educació

Torna la lluita al carrer i a l’aula

Es reactiva la mobilització al País Valencià i les Balears arran de les polítiques educatives i lingüístiques contra el català del PP i Vox

L’extrema dreta busca arraconar la llengua sobretot dins el món educatiu, que uneix esforços per fer front als atacs constants

Demà la comunitat educativa del País Valencià fa vaga, que es preveu que serà massiva

Els pactes del PP amb Vox al País Valencià i a les Illes Balears han tingut com a gran damnificada la llengua catalana amb l’aplicació d’unes polítiques lingüístiques que busquen minoritzar encara més el català, de per si ja en situació d’emergència per la davallada en l’ús social experimentada des de fa anys. La irrupció del partit de l’extrema dreta que té en la persecució del català –sobretot a l’escola– el principal eix de les seves polítiques ha fet reactivar les mobilitzacions després d’anys inactives amb governs d’esquerres. Per demà, la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic del País Valencià, integrada per diferents sindicats, associacions i entitats, ha convocat una vaga per “aturar les noves lleis educatives regressives” del PP i Vox. Una protesta que podria ser massiva, igual que ho va ser la del 5 de maig a Palma, amb 40.000 persones que es van aplegar a la plaça Major per defensar la llengua i rebutjar els atacs continuats del govern.

L’executiu valencià del PP i Vox vol enterrar l’actual llei del plurilingüisme valencià, aprovada el 2018 pel govern del Botànic (el PSPV, Compromís i Podem), per una mal anomenada llei de “llibertat educativa” que promou la segregació lingüística i dona potestat a les famílies per triar la llengua d’educació dels seus fills. A més, s’estableix que per rebre una educació en valencià cal que un 20% de les famílies ho demani, fet que perjudicarà poder rebre una educació en llengua catalana als centres més castellanoparlants. Des d’Escola Valenciana, la seva presidenta, Alexandra Usó, denuncia la política “ideològica” que exerceixen el PP i Vox, que amb la proposició de llei que es pot aprovar al juliol afavoreix els centres concertats i redueix al mínim la presència del valencià: un màxim del 10% a infantil i entre un 15 i un 25% a primària i secundària. Per Usó, apliquen “idees reaccionàries en la dominació d’una llengua sobre l’altra que encara agreugen més el bilingüisme asimètric que vivim al País Valencià”.

Per Jaume Fullana, exdirector general de Política Educativa del govern valencià (2015-2019) i vicepresident del Consell Escolar fins al març, l’embat del PP i Vox respon a una “valencianofòbia”. Fullana creu que la llei actual, la del 2018 –que establia entre un 15 i un 25% l’educació en anglès i un mínim del 25% en castellà i català, que es podia ampliar fins a un màxim del 65% si ho aprovava el consell escolar del centre amb una majoria de dos terços–, no ha acabat de funcionar i que caldria modificar-la per assegurar la competència lingüística de tots els alumnes, però no amb un nou marc legislatiu que busca esborrar el valencià i que defensa que “el castellà està discriminat”. Considera que la proposta de llei educativa i altres mesures ja aprovades pel govern d’extrema dreta busquen “caminar cap al procés de substitució total de la nostra llengua”. Per Fullana, l’anomenada “llei de llibertat educativa” és un “parany lèxic”, ja que en l’exposició de motius es fa referència a normatives de rang superior, com ara la Constitució i la llei estatal d’educació Lomloe, però amb “omissions molt significatives”. Per exemple, ometen l’apartat 3.3 de la Constitució, que fa referència a la “riquesa de les diferents modalitats lingüístiques” de l’Estat, i “s’obliden” de la disposició de la Lomloe que diu que en acabar l’educació obligatòria “tot els alumnes hauran d’assolir el domini ple de la llengua castellana i, si és el cas, de la llengua cooficial”. Per això, si el govern de Carlos Mazón aprova la llei, Escola Valenciana i altres entitats preveuen impulsar un recurs d’inconstitucionalitat i, si cal, arribaran fins a Europa perquè, segons remarca Fullana, “també vulnera la Carta Europea de les Llengües Minoritzades”.

Des de les Illes Balears també pensen anar als tribunals si, finalment, el PP i Vox acaben aprovant el pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua per als centres educatius, rebatejat com a pla de segregació lingüística per les entitats que representen els diferents sectors de la comunitat educativa i que estan agrupades en la Xarxa Educativa per la Llengua, ja que alerten que aquest pla, que entraria en vigor el curs que ve, permet separar alumnes per raó de llengua i redueix les hores de català en favor del castellà. Un cop els centres s’adhereixin al pla pilot, les famílies podran demanar per als seus fills l’escolarització en castellà. Només cal que hi hagi un mínim d’un 20% de l’alumnat que ho vulgui. El model actual lingüístic educatiu de les Illes, que és vigent des de fa més de 25 anys i va aconseguir el consens de les forces polítiques, establia un mínim del 50% en català, que és el percentatge que apliquen les concertades. A la pública gairebé tota la docència és en català.

Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea de Docents, alerta que “fer un desdoblament per llengua està prohibit per la llei d’educació” de les Balears. L’Obra Cultural Balear ha presentat un recurs al TSJIB per intentar aturar el pla de forma cautelar, que afirma que vulnera altres lleis, com ara la de normalització lingüística. De moment, més del 90% dels centres públics no s’han adherit al pla pilot. Els que ho han fet són alguns concertats que, de facto, ja estan aplicant aquest mínim del 50% d’ensenyament en català. Així, es queixa Vergés, les concertades rebran “una dotació extra pel que ja estan fent ara”. I és que el pla va acompanyat d’una dotació econòmica de 240.000 euros en quatre anys. Des de FAPA Mallorca, Cristina Conti i Miquel Àngel Guerrero es posen les mans al cap davant una aportació de 60 milions d’euros anuals que ha sortit de cop “de sota les pedres” i que es destinaran a un pla que “incrementarà encara més la segregació” entre centres i fins i tot dins dels mateixos centres. “Hi ha altres qüestions més greus que no s’afronten per falta d’inversió”, es queixen. Tant des de l’Assemblea de Docents com des de FAPA Mallorca tampoc entenen com aquest pla ajudarà a millorar les competències lingüístiques, garantint la igualtat de coneixement entre el català i el castellà si es redueixen les hores. Per això aquestes dues entitats estan dedicant els seus esforços a fer una campanya de difusió a docents i famílies sobre què representarà l’aplicació del pla de segregació, ja que alerten que els primers perjudicats seran els alumnes que no assoliran les competències en una llengua catalana que ja es troba en una situació d’emergència per la davallada de l’ús social en els últims anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Quinzè aniversari del Servei d’Hemodinàmica Cardíaca de Clínica Girona

GIRONA

Posen en marxa uns equips pioners per tractar malalts mentals greus

OLOT / RIPOLL

Reforcen el servei d’informadors ambientals amb sis persones més aquest estiu

GIRONA
successos

Desmantellen un dels laboratoris més importants de drogues sintètiques

Granollers
societat

L’acusat de la brutal agressió d’Igualada va buscar a Internet ’noia violada’ tres dies després

Barcelona

L’Ateneu Salvadora Catà denuncia "l'actitud hostil" d'un regidor

GIRONA
SOCIETAT

L’educació en la diversitat sexoafectiva, lema del Pride 2024

BARCELONA
infraestructures

La nova estació de busos intermodal estarà llesta la primavera vinent

Tàrrega
medi ambient

Replanten un salze en perill d’extinció perquè no desaparegui a l’Alt Pirineu

Llavorsí