El valor de saber fer l'indi

«I de cop i volta i sense adonar-nos-en, els drets de les persones comencen a ressorgir com l'aigua que corre sota l'estora que quan t'adones que hi és ja t'ha mullat els peus.» Quedo amb en Tomàs Jover en un restaurant de Canet a una hora intempestiva en què l'estómac reclama dinar, però cap dels dos ha pogut lligar una trobada més normal perquè, sobretot ell, fa dies que cabdella compromís darrere activitat per deixar enllestida la festa de demà. Se'l veu confiat i xerraire i no defrauda quan comença a explicar-me la importància del projecte que, en el marc de l'entitat a la qual pertany –GEA XXI–, va encetar el 2001. «Érem un grup de gent que volíem participar en algun projecte solidari, però necessitàvem l'absoluta seguretat que els diners i l'esforç invertit anirien directament allà on volíem», explica. El contacte amb la Fundació Vicente Ferrer –més de 40 anys de treball per al desenvolupament de les comunitats més desfavorides de l'Índia– va ser providencial. La visita del grup a la seu de l'ària província d'Anantapur, també. «Vam quedar parats i meravellats amb la tasca que desenvolupen en aquella zona i, sobretot, amb els resultats aconseguits en aquests anys», rememora. Les opcions a triar eren múltiples, però en aquell temps des de la Fundació es buscava una solució per evitar que la gent de les aldees abandonés els camps quan les condicions climàtiques els arrasaven les collites i els condemnaven a passar gana. «El mateix Vicenç Ferrer, que és un visionari i un home amb grans idees, va plantejar la possibilitat d'aplicar una mena de Seguretat Social que garantís a aquesta gent que podrien subsistir independentment del que traguessin del camp. «La proposta va ser batejada a l'Índia com a Petites Repúbliques i aquí se li va donar el nom de Fons d'Estabilitat Social. Ens va enganxar des del primer moment», admet Tomàs Jover.

I què són les Petites Repúbliques? Doncs es tracta d'ingressar els diners en un banc indi a termini fix, cosa que genera uns interessos equivalents a uns 20 euros anuals per família. Aquesta quantitat els permet comprar prou arròs i mill perquè puguin menjar un parell de mesos. «Si les coses van bé i tenen bona collita, aquests diners els poden fer servir com a fons d'estalvi o per poder tirar endavant petits projectes que els milloren les condicions de vida», apunta el canetenc, que recorda amb emoció els canvis que va veure a les aldees només un parell d'anys després d'haver aplicat el programa.

Des del 2001 i fins l'any passat, el GEA XXI ha recaptat 221.687 euros que han anat destinats íntegrament a les Petites Repúbliques. «Fins a l'últim cèntim d'euro ha anat als comptes i fins al moment hem pogut ajudar 2.607 persones de tretze petits pobles», comenta satisfet. Jover destaca l'ajuda i la col·laboració desinteressada dels establiments del municipi que aporten material per organitzar l'esperada tómbola de la festa, que, com sempre, inclourà un sopar amb plats de la gastronomia índia i, com a colofó, l'espectacle de la popular Orquestra Gira-sol. Aquest any, a més, han volgut mostrar a tothom el resultat d'aquests anys d'invertir en el projecte solidari. L'aigua que corre sota l'estora és un DVD que es presenta avui a l'Escola de Teixits de Punt. Ningú no quedarà indiferent.