Xipre, els déus i els homes
Mosaic de cultures, país de terres fèrtils i terrenys àrids, amb ganes de mostrar-se i una mica desendreçat
-
La fortalesa medieval sobresurt en el port de Pafos, ciutat turística i gran centre arqueològic. FOTOS T.M. -
Mosaic a la casa de Dionís, a Pafos. -
Posta de sol a la badia de Làrnaca. -
La Vall dels Cedres, a la carretera entre Kampos i Panayia. Al massís de Troodos, a banda d'una vegetació exuberant i variada, s'hi poden veure vinyes en terrenys impossibles i muflons en llibertat. -
Pintura bizantina a l'església de Sant Nicolau, a Kakopetria. -
El mar davant les coves Palatia, prop d'Agia Napa. -
Mapa de situació.
La castració d'Urà va donar com a fruit Afrodita. Escoltar-ne la història davant la penya on va emergir del mar la deessa de la bellesa, el sexe i la fertilitat ja es mereix una visita a Xipre. Però hi ha més motius, i bons.
L'illa, la tercera més gran de la Mediterrània, està dividida en dues parts des que el 1974 Turquia en va ocupar el nord, fet que també va deixar partida per la meitat la capital, Nicòsia, i va provocar moviments de població: els musulmans, cap al nord turc, i els cristians, cap al sud grec. A més, els anglesos, que havien administrat l'illa entre el 1878 i el 1960, hi posseeixen dues zones militars i algunes de les carreteres principals.
Els grecoxipriotes són grecs orgullosos que van en moto sense casc. Les dones paren la fresca al portal de casa mentre els marits la fan petar a la taverna. Els agrada reunir-se a taula i compartir un mesé, un àpat a base d'innombrables tapes de carn o peix, acompanyat de bon vi del país, que n'hi ha. Acaben la festa ballant una música que parla de l'amor i les dificultats de la vida entre xiulets i crits d'ànim i de complicitat i carícies de respecte i d'admiració. Però no hi ha dos xipriotes iguals, les invasions constants (el coure i la situació estratègica són prou atractius) han deixat empremta i la fisonomia més nord-africana conviu amb els descendents rossos d'ulls clars del domini venecià.
Ens centrarem en la costa sud i en el massís de Troodos, que ocupa el centre oest de l'illa.
Aigua clara de color turquesa
Xipre cobreix tots els segments turístics. Els partidaris més extremistes del sol-i-platja trobaran al nord d'Agia Napa, a Protaràs, el més fabulós desordre urbanístic al servei de les multituds que cada estiu desborden els seus carrers. A pocs quilòmetres, però, del cap Greco i les coves marines Palatia i a tocar d'unes platges magnífiques d'arena blanca i agües turqueses característiques de la part oriental de l'illa. El monestir i el museu Thalasa d'Agia Napa es mereixen una visita.
A mesura que ens dirigim cap a l'oest per la costa, veurem com la sorra s'enfosqueix. Làrnaca, Limassol i Pafos són ciutats costaneres i turístiques importants, amb zones comercials on no hi falta la botiga de cap gran marca, bons passejos marítims, port i una zona antiga per visitar. A Làrnaca, trobareu l'església de Sant Llàtzer, la muralla i la mesquita Hala Sultan Tekkesi, al costat d'un llac de sal. Una escapada fins a Lefkara us durà a un poblet amb encant i acollidor, famós pels seus brodats i els treballs amb plata. Val la pena tastar les gominoles de la pastisseria. Limassol té dos dels principals centres arqueològics de l'illa: Amathous i Kourion, amb el seu teatre.
Pafos es mereix un plat a part. Més enllà de la Petra tou Romiou, el lloc on va emergir Afrodita, aquesta ciutat i el seu voltant eren el centre del culte a aquesta deessa. La casa de Dionís, amb els seus mosaics i les ruïnes que l'envolten, la fortalesa, el port, les tombes subterrànies dels reis (on mai cap rei va ser enterrat)... van fer que aquesta antiga capital de Xipre fos declarada sencera Patrimoni Cultural de la Humanitat.
Troodos i l'art bizantí
Xipre no és només una magnífica costa amb farigola fins a tocar del mar, oliveres i plantacions fèrtils malgrat l'escassedat d'aigua. Cal endinsar-se en el massís de Troodos (fins a 2.000 metres sobre el nivell del mar i estació d'esquí) per descobrir pobles encastats a les muntanyes, boscos de cedres, roures daurats i plàtans monumentals. És indispensable que algú us expliqui la vida dels monjos i els orígens de monestirs com el de Kikkos o Machairas i visitar alguna de les deu esglésies incloses al Patrimoni de la Humanitat de la Unesco pels seus frescos bizantins.
Xipre és un país turístic, amb bons punts d'informació, amb rutes temàtiques culturals o naturals que es poden fer en cotxe o a peu. Xipre té molta cosa per mostrar i li queda feina per acabar d'endreçar-se.
