Ja som a Nadal
Les quines
Continuem per a quina
Les quines alimenten els pressupost de moltes associacions
Des del primer cap de setmana del mes de desembre fins al diumenge passat Reis se celebraran quines a la majoria de municipis
Les comissions de festes, els centres excursionistes, clubs esportius, les associacions de veïns, les AMPA, la parròquia i tot l'associacionisme local aprofita el cicle nadalenc per encabir-hi un dens calendari de quines que serveixen per ingressar uns diners que els permetran sobreviure, cobrir despeses i eixugar dèficits. En alguns municipis una sola entitat monopolitza totes les quines. En d'altres, es rifen les tardes. Per exemple, a Besalú tres associacions es reparteixen la programació de les quines: el club esportiu en fa dues i l'associació de mares i pares d'alumnes (AMPA) de l'escola pública i l'esplai parroquial, una cadascuna. I també aprofiten per fer solidaritat. Precisament, un dels sortejos de la quina que ha organitzat el centre d'esplai Sant Vicenç, de la parròquia de Besalú, que al 2011 farà 30 anys, va dedicar-se a La Marató. Ja és el segon any que l'esplai dedica la recaptació d'una quina al programa solidari que impulsa Televisió de Catalunya. Si al 2009 es van recaptar 305 euros per a La Marató de TV3, aquest any la xifra ha augmentat fins als 354 euros.
L'advent i els dies curts
Les primeres quines arriben amb l'Advent. Quan els dies s'escurcen al galop, especialment a partir del segon diumenge d'Advent, que coincideix amb els festius del llarg pont de la Puríssima, hi ha la primera gran desbocada de quines, quintos o plenes. És un joc públic de recolliment i família. A molts municipis, com ara Bescanó mateix, omplen el pavelló de taules. I les taules s'omplen de colles, de familiars o entrefamília que juguen cartrons compartits. Cada dia hi ha desenes de quines; només cal consultar-ho a l'agenda, a les planes de més enrere. En total, al final del cicle nadalenc s'hauran celebrat centenars de quines per tot el país. Les darrera tongada massiva de quines serà el 9 de gener, el primer diumenge passat Reis, el dia abans d'acabar les vacances. No hi tornen a haver festes entre setmana fins al Divendres Sant, vigília de Sant Jordi, i el dilluns de Pasqua.
Hi ha municipis on no es fan quines i n'hi ha que en superen la mitja dotzena: Camprodon, Peralada o Palau-saverdera. Es tracta de quines anunciades i programades. Es fan quines fora de cartell, algunes de senzilles, com les que celebren molts casals d'avis i centres cívics, només per passar l'estona i amb un premi discret: una teula de torrons, una bossa de neules, un fuet o una ampolla de cava.
El lloro
Hi ha quines molt generoses. Hi ha superquines i regals espectaculars molt llaminers. Sovint l'atractiu de la quina no són simplement els lots o les paneres que s'hi donen o la riquesa dels regals per a les línies. Un factor important de l'èxit d'aquesta rifa popular és la gràcia del presentador, del lloro, el canari, el cantaire o qualsevol dels noms que rep el personatge que anuncia els números que surten del bombo. I com els anuncia. Ha de saber establir una complicitat amb el públic, ha de personalitzar els números, ha de saber riure's del públic i d'ell mateix. Ha de tenir carisma, no ha de ser cap rot i ha de tenir una agilitat mental espectacular. I ha de saber llegir l'estat d'ànim del públic.
