Societat

LA NOU DE GAIÀ

Mil anys d'història

El 2011 serà un any d'actes de commemoració del mil·lenari de la Nou

Al pati del Casal es va plantar un noguer en honor a l'escut del poble i, a més, es va inaugurar la plaça del Mil·lenari

Enguany és un any especial per a la Nou de Gaià. Aquest 2011 se celebra el mil·lenari del poble o, almenys, dels documents escrits que n'acrediten l'existència. Durant el dia d'ahir es va donar el tret de sortida als actes que s'aniran celebrant durant els pròxim mesos per commemorar el mil·lenari de la Nou. Al matí, el grup d'animació All i Oli va organitzar jocs i espectacles pels carrers del poble acompanyat pels grallers de la Secuita. La canalla va poder ballar amb els animadors, calçats amb xanques, a més de participar en diversos jocs. La xaranga es va allargar fins que les autoritats van sortir de l'ajuntament. Els mateixos All i Oli i grallers de la Secuita van acompanyar els veïns fins a la plaça del Mil·lenari, que es va inaugurar ahir.

La celebració es va traslladar, llavors, al Casal de la Nou de Gaià, on es va plantar un noguer, fent honor a l'escut del poble. Els parlaments de les autoritats es van fer dins de l'edifici del Casal. La sala va quedar petita per acollir els veïns, tant de la Nou com dels municipis veïns que no volien faltar a una cita tan assenyalada. El primer a dirigir-se al públic que omplia el Casal va ser l'alcalde de la Nou, Jordi Cañellas. “No organitzarem un Jocs Olímpics com va fer Barcelona l'any 92, però aquest ha de ser el nostre any olímpic”, explicava el batlle. Va remarcar l'auge d'orgull i autoestima que ha de suposar el 2011 per als nouencs, a més de servir per integrar la població arribada en els últims anys.

Va afegir, a més, que la celebració del mil·lenari ha de ser “un punt de partida cap al futur, no un punt d'arribada de la història passada”. Lluís Virgili, l'historiador que, en paraules de l'alcalde, “va encendre la flama de la celebració”, va fer un repàs dels mil anys d'història de la Nou. Des del testament del fill del vescomte de Barcelona, del 4 de gener del 1011, la primera referència escrita de la Nou, Virgili va anar detallant l'evolució del poble al llarg dels segles. “Ha de servir d'homenatge a tots els nouencs que han fet gran el poble”, va sentenciar referint-se a aquest any de celebracions que va arrancar ahir. Virgili va recordar, també, que la commemoració del mil·lenari del municipi coincideix amb el centenari del canvi de nomenclatura que va suposar que la Nou afegís el nom del riu al del municipi.

Eudald Roca, president del Consell Comarcal del Tarragonès, va convidar els nouencs a continuar lluitant per la llibertat del país i del poble. Tant el seu discurs com el de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, van tenir un marcat caire nacional. Poblet situava en els pobles petits “l'ànima de Catalunya” i en les grans ciutats la seva força. L'acte va finalitzar amb el repartiment de pins commemoratius a diverses personalitats rellevants i amb el cant dels Segadors. El primer dia de celebració va acabar amb l'actuació de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
La monarquia

El rei parla ‘baléà’

RESIDUS

Ultimàtum de la concessionària de Solius pel deute: diu que el 15 de maig plega

LLAGOSTERA / sANTA CRISTINA
ENDOGASTRONOMIA

Vins del Priorat i el Montsant, a la Fira del Vi de Falset i als cellers

FALSET
BANYOLES

Els veïns reclamen l’ús públic dels jardins del monestir

banyoles
OLOT

Un camió vessa la càrrega a l’avinguda Sant Jordi

OLOT
PALAMÓS

El jutge exculpa en part l’agent que instava a investigar la multa a un edil

PALAMÓS

Figueres lliura els premis de les Creus de maig 2024

FIGUERES

Entitats socials denuncien que Barcelona no deixa empadronar persones vulnerables als seus locals

Barcelona
judicial

Una tercera sentència tomba la superilla de Consell de Cent executada per Colau

Barcelona