Dos camins i un santuari amb vista
Els dos itineraris que pugen a l'excepcional mirador de Queralt ens ofereixen una excursió molt apreciada per la gent de Berga
-
Drecera de Queralt, a prop de la font de la Bou.
Santuari de Queralt. CONSORCI DE TURISME DE L'ALT BERGUEDÀ SORTIM. -
La fageda de Queralt i el camí de l'Obaga. CONSORCI DE TURISME DE L'ALT BERGUEDÀ. -
Santuari de Queralt SORTIM. -
Esplèndides vistes des del Santuari de Queralt. CONSORCI DE TURISME DE L'ALT BERGUEDÀ.
La Mare de Déu de Queralt és molt estimada per la gent de Berga. Potser perquè encomana l'alegria de la seva cara a qui la contempla sempre hi ha algú o altre pujant pels camins que porten dalt del santuari. L'itinerari que proposa Rafael López-Monnés al seu llibre A peu per camins berguedans (Arola Editors) ressegueix els dos camins tradicionals que pugen al santuari: el de l'Obaga (llarg, planer i ombrívol, indicat per als mesos de més calor) i el de la Drecera (més costerut i el camí directe). És una excursió clàssica molt apreciada pels berguedans, per no dir imprescindible. Queralt és un mirador excepcional (és conegut com el Balcó de Catalunya) i els dos camins, molt contrastats.
L'itinerari surt de la plaça Sant Francesc de Berga, darrere el convent. Es comença pujant pel carrer Pinsania i s'entra al singular barri que porta aquest nom, una zona lligada al passat industrial de la ciutat i a les aigües de la riera del Metge. L'aigua que ve d'aquesta riera dóna beure als habitants de la capital del Berguedà i rega els hortets de la Pinsania, però també, durant anys, va fer que funcionés bona part de la seva vida econòmica, primer movent molins i després donant energia a les fàbriques.
Es creua la carretera de Sant Llorenç i es continua amunt pel camí asfaltat que puja al costat de la riera, conegut com la drecera de Queralt. Una i altra banda de la riera són plenes d'antics molins i fàbriques tèxtils. Davant de l'oratori de Sant Marc, el sender de petit recorregut (PR) gira a l'esquerra. Es continua recte amunt, seguint ara les marques blanques i verdes. Se surt a la carretera de Queralt i se segueix amunt fins a arribar a l'estret. A mà esquerra de la carretera es troba el caminet que puja a Queralt per la seva obaga. Al cap de no res, si es vol aigua, es pot baixar a la font de Mossèn Guiu, que és a sota, a tocar.
El camí segueix amunt, creua la carretera davant l'ermita de la Sagrada Família i torna a creuar-la per pujar pel bosc. Es torna a trobar la carretera, es creua l'asfalt i es continua pujant unes escales. Més endavant haurem de tornar a creuar la carretera per endinsar-nos llavors en el cor de la fageda de Queralt. El camí s'esmuny entre els grans arbres i acaba sortint a prop de l'aparcament del santuari (1.130 metres).
L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons que sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà. L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar a Queralt. Des del davant mateix del santuari surt un camí que dóna la volta a Queralt, i ens porta en pocs metres al balcó de Catalunya. En un dia clar hi ha una vista espectacular de tota la comarca. Fins i tot es pot veure Montserrat.
El Santuari es troba al capdamunt de la Serra de Queralt, a una altura de 1.200 metres. L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar-hi. El conjunt de Queralt l'integren el santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un notable edifici annex que acollí al seu moment l'hostatgeria del santuari on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular inclinat que hi accedeix des dels aparcaments. Hem de considerar igualment part del santuari l'església de la Cova, on, segons la llegenda, fou trobada la imatge de la Mare de Déu.
La llegenda
Explica la llegenda que els ramats de Vilaformiu solien pasturar per les solanes de Campmaurí i vessants de Queralt. Un bon dia el pastor veié com un dels bous s'enfilava costa amunt. No el pogué atrapar fins a la meitat de la cinglera del Castell Berguedà. En arribar-hi, veié el bou agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu mig amagada. L'agafà, l'embolicà amb la seva caputxa i se'n tornà a casa seva. Quan volgué ensenyar la imatge, aquesta havia desaparegut. L'endemà la trobà al mateix indret. Novament se l'endugué i una altra vegada desaparegué del seu embolcall. La gent de Vilaformiu decidí de pujar fins aquell indret. La imatge descansava en una roca a l'ombra d'un cirerer que havia florit fora de temps. Entengueren que la Mare de Déu volia ser venerada allà mateix.
La tornada a Berga es fa pel camí de ferradura de la Solana, conegut popularment com la drecera de Queralt, senyalitzat amb marques blanques i grogues de PR. L'itinerari regala vistes esplèndides i enllaça les capelles de la Mare de Déu dels Dolors, la de Sant Jaume i la de Sant Jacint.
A les envistes de Berga, es creua la carretera de Queralt i la urbanització Fumanya per retrobar-nos de seguida el camí de pujada molt a prop de la carretera del Sant Llorenç, damunt el barri de Pinsania.
