La plaça és vostra!

Dolces batalles, guerres on els projectils són caramels o merenga, conteses entre comparses. Dijous gras i diumenge de carnaval Vilanova i la Geltrú s'empastifa. El primer dia, amb la ruta de la merenga, el segon, amb les guerres de caramels. El proper dijous els nens i les nenes de la ciutat sortiran al carrer a la tarda improvisant aferrissades guerres blanques. A la nit, les entitats es reuniran per menjar xató, truites... i merenga. Aquesta, però, normalment no s'assaboreix amb cullera perquè el veí s'encarrega d'encastar-te-la a la cara.

El matí de diumenge de carnestoltes, la plaça de la Vila és testimoni de la batalla campal que unes 20.000 persones mantenen al crit de “comparses, la plaça és vostra”. Més de 200 tones de caramels volen pels aires, xoquen contra un, contra l'altre i, finalment, creen una gran catifa de colors a terra. Les parelles de comparses –les dones, amb mantó de Manila i els homes, vestits amb els colors de l'entitat, faixa i barretina– salten al so d'una marxa militar, el Turuta, que s'ha convertit en l'himne del carnaval vilanoví. La festa –declarada d'interès nacional– no és apta per a solitaris.

L'oferta festiva tradicional i popular de Vilanova i la Geltrú és de les més riques de Catalunya. Són ineludibles la festa major (entorn del 5 d'agost), els Tres Tombs (invariablement el 17 de gener) i el carnaval (la festa dura des del dissabte anterior al dijous gras, fins al dimecres de cendra, o sigui, un total de 13 dies).

Visitar Vilanova i la Geltrú per carnestoltes significa descobrir o retrobar una tradició que té més de 250 anys i que no s'ha interromput mai, ni tan sols amb la prohibició franquista. De fet, ja a la dècada dels seixanta la capital del Garraf obria el carnaval el dijous gras, un dia que a la resta de l'Estat era com qualsevol altre de la setmana. Una recomanació de l'Ajuntament: “Al carnaval de Vilanova no hi vingueu sol, no és festa per a solitaris”.

La ciutat permet combinar, com poques, vacances i cultura. Atractiva pel seu bagatge històric i el seu patrimoni arquitectònic i artístic, ens permet observar l'empremta del segle XIX. Una ruta pel romanticisme guia el visitant pel nucli antic i el porta a veure la casa Papiol (tancada per obres) i el fa recórrer la quilomètrica Rambla (un potent centre comercial a cel obert en el qual es troben diverses façanes modernistes) fins a arribar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on es poden contemplar les col·leccions d'art egipci, precolombí, etnològic i de pintura catalana dels segles XIX i XX. Molt a prop, el Museu del Ferrocarril, un dels més importants de l'Estat espanyol i dels més visitats de Catalunya, exhibeix l'evolució de les màquines de vapor fins a les locomotores.

Sens dubte, un dels grans atractius de Vilanova i la Geltrú són els seus quasi sis quilòmetres de platges, que es poden assaborir de moltes maneres: des de passejar per la riba del Mediterrani o banyar-se en les seves càlides aigües fins a navegar-hi, degustar-ne els fruits a taula o anar-los a buscar directament al fons. La tradició pesquera es manté present a la vida de cada dia, sobretot a baix a mar i en particular al voltant del port. Ens podem trobar amb l'herència d'un passat mariner molt intens, per exemple al Museu de Curiositats Marineres (ara tancat), i alhora veure les últimes tecnologies del sector pesquer a la llotja.

És especialment recomanable la visita a la llotja de pescadors quan arriben les barques i els pescadors descarreguen el peix. Passejar-se pel dic de llevant observant aquesta activitat és una experiència única. Per completar la visita, assaboriu un dels plats típics de la cuina marinera.

A més de Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Canyelles, Olivella, Sitges i Sant Pere de Ribes conformen el Garraf, una comarca que clava els seus ulls al mar i en la qual conflueixen els ambients industrial i agrícola i els nuclis històrics, el mar i la muntanya, les grans infraestructures i les rutes naturals. A més del Mediterrani, patrimoni de la comarca són les muntanyes que conformen el Parc Natural del Garraf i que completen la proposta turística oferint infinites possibilitats a visitants i aficionats als esports, l'astronomia, la gastronomia, l'enologia...

Fa més de 2.000 anys que el Garraf elabora vi, perquè els ibers, els primers habitants de la comarca, ja van apostar per conrear la vinya amb aroma del Mediterrani. Avui, nombroses rutes turístiques recorren els cellers més importants del Garraf, situats en bona part a la falda de la muntanya del Montgròs. A Sant Pere de Ribes es pot realitzar un recorregut guiat per les masies elaboradores. Amb tot, la malvasia, genuïna de Sitges, és la que pren més protagonisme com a vi dolç, recomanat especialment després d'un bon xató.