Els escenaris de la Guerra Civil
Les Rutes de Salamina recorren les principals escenes del conflicte bèl·lic, entre el Collell i Palol de Revardit, al Pla de l'Estany
-
Façana del santuari i hostatgeria de Santa Maria del Collell, on va estar reclòs Sánchez Mazas. MANEL LLADÓ MANEL LLADÓ. -
Mas Borrell. CONSELL COMARCAL DEL PLA DE L'ESTANY. -
Claustre interior del santuari de Santa Maria del Collell, convertit en presó republicana. -
Castell i molí de Roca, al costat d'un salt d'aigua del riu Ser. CONSELL COMARCAL DEL PLA DE L'ESTANY. -
L'interior del mas Borrell. CONSELL COMARCAL.
La Guerra Civil espanyola està tocant a la seva fi, i el perill de les tropes nacionals plana sobre Catalunya. Les tropes republicanes es retiren cap a la frontera francesa, camí de l'exili, i per resguardar la seva fugida arrasen ponts i vies de comunicació. Sánchez Mazas, principal fundador i ideòleg de la Falange, potser un dels responsables directes del conflicte fratricida, està pres al santuari del Collell, i aconsegueix escapar d'un afusellament col·lectiu.
Quan surten a capturar-lo, un milicià anònim el troba, l'encanona i li perdona la vida. La sort permet a Sànchez Mazas viure amagat entre els boscos de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, protegit per un grup de pagesos de la regió, a qui ajudarà un cop acabada la guerra.
Aquest és el context i el nucli central de la novel·la de Javier Cercas Soldados de Salamina, que va donar lloc posteriorment a la pel·lícula amb el mateix títol dirigida per David Trueba i inspiradora de les rutes creades pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany que recorren els principals escenaris de la rereguarda de la Guerra Civil entre el santuari del Collell i Palol de Revardit, a la comarca del Pla de l'Estany.
Les Rutes de Salamina, per tant, pretenen fer una reflexió sobre la Guerra Civil espanyola i resseguir els fets històrics de la novel·la de Javier Cercas, a més de descobrir el patrimoni natural i cultural de la comarca del Pla de l'Estany.
El refugi dels emboscats
La roca dels Capellans és el recurs que dóna sentit a la realització d'aquest recorregut; es tracta d'una balma amb una gran pedra que serveix d'abric situada en l'espessor del bosc, sota dels barrancs de Golany. Va servir d'amagatall per a desertors d'ambdós bàndols, juntament amb la cabana de carboners que van situar just davant de la cova per donar aixopluc a tots els refugiats que ho necessitaven.
En les diferents etapes, entre el 1936 i 1939, van arribar-hi a conviure 21 persones, entre capellans i civils, que, per diversos motius, fugien de les persecucions del conflicte bèl·lic. Famílies de Sant Miquel i Falgons van ser les que van proporcionar aliments als fugitius.
Passada la roca de la balma o la roca dels Capellans, en un itinerari de relleu abrupte i recòndit i de difícil accés, la ruta arriba al pla de Sant Nicolau, on l'itinerari es torna més senzill, i volta part de la vall de Campmajor fins a tornar al punt de sortida, entre bonics paisatges i camins.
Dins les instal·lacions del seminari del Collell hi van estar reclosos destacats personatges de la dreta i la Falange, entre els quals hi havia Rafael Sánchez Mazas que, quan anava a ser afusellat, va fugir entre els boscos d'alzines que envolten el recinte.
PER ARRIBAR-HI
El Mas Borrell
ARIADNA VENTURAQuan Sánchez Mazas va arribar cansat i famolenc a la zona de Palol de Revardit, en la seva fugida, va anar a parar al mas Borrell, on la família de Maria Ferré li va donar menjar i li va suggerir un amagatall. Ara al mas Borrell s'ha recreat l'estil d'una masia catalana de l'època i hi ha una interessant mostra de fotos dels episodis bèl·lics i del rodatge del film.
