Vuitanta anys de la II República
Picanya viscuda en blanc i negre
-
Un jove colon escriu a la pissarra mentre es desenvolupa la classe a l'aire lliure. DEL LLIBRE "ELS HORTS SOLIDARIS" . -
L'activitat física ocupava una part important de la vida dels colons. DEL LLIBRE "ELS HORTS SOLIDARIS". -
Els jocs tenien el seu temps i els seus moments en la vida de la colònia. DEL LLIBRE ”ELS HORTS SOLIDARIS”. -
Coberta del llibre editat per l'Ajuntament de Picanya. ARXIU. -
Tot el sistema educatiu estava fonamentat sobre la pedagogia de la Institución Libre de Enseñanza. DEL LLIBRE "ELS HORTS SOLIDARIS".
Les colònies escolars van aportar una forma d'entendre la vida diferent als joves
S'ha escrit molt sobre la confrontació ocorreguda l'any 1936 arreu l'Estat. La guerra ha segut àmpliament treballada per historiadors, investigadors i associacions memorialistes, però hi ha una certa llacuna en parlar d ela rereguarda, de la quotidianitat dins del conflicte i de les accions que es practicaven gràcies a la solidaritat.
Picanya va viure durant tres anys, el període que va des de l'estiu de 1937 fins al remat de la conflagració, 1939, una experiència singular. La seguretat de la rodalia de València entre novembre de l'any 1936 i l'octubre del 1937, va ser el motiu principal perquè es traslladaren xiquets i xiquetes evacuats de Madrid.
Els diversos testimonis, encara vius, d'aquesta experiència duta a terme per la República per a preservar els més joves de la realitat de la guerra i dels bombardejos franquistes, és que van viure uns anys ben feliços. Uns anys que contrastaven posteriorment amb el dia següent de la victòria del bàndol feixista.
La infància va quedar destruïda a partir del 4 d'abril de 1939, d'igual manera que van quedar destruïdes les il·lusions per aconseguir un benestar democràtic, en una República que va voler ser de treballadors de totes classes.
Vivien al poble
En un principi, els xiquets i xiquetes refugiats a Picanya, es van instal·lar en cases particulars i de propietat municipal, com recorda Josep Gil Martínez, fill major dels que van ser masovers de l'hort d'Albinyana. Al començament de l'any 1937 es van crear les Colònies Escolars, les més importants de les existents aleshores. Van ser model d'altres instal·lacions acollidores semblants degut ala seua organització pedagògica modèlica.
El terme de Picanya i més concretament la Partida de la Pedrera, va estar la dipositària de les colònies escolars. Així, la Colònia Escolar de l'Hort d'Albinyana fou apadrinada per la XIII Brigada Mixta; la Colònia de l'Hort de Lis, va ser apadrinada per Holanda i la Colònia de l'Hort de Coll, ho fou per Amèrica del Nord. La primera de totes va començar a funcionar el 8 de març de l'any 1937, amb 54 places i funcionava gràcies al treball de tres mestres, una ajudant docent i diverses persones encarregades del manteniment, la cuina i la bugaderia.
Colònia feliç
Les Colònies Escolars de Picanya van complir la seua funció. Durant un temps, els seus colons van disfrutar de les millors condicions perquè l'ideari de la República sobre la infància es complira. I els clons van respondre. Segons les nombroses manifestacions fetes pels supervivents, al llibre editat per l'Ajuntament de Picanya, va ser un període important en les seues vides, una etapa que els va formar el seu caràcter lluitador.
Les característiques dels hort, dotats d'espais que proporcionaven certa autonomia als colons per a desenvolupar-se en llibertat, van ser part de l'èxit en la convivència diària. No s'ha d'oblidar el gran paper jugat per la plantilla de mestres formats majoritàriament en l'ideari de la Institución Libre de Enseñanza, per la qual cosa l'organització del règim pedagògic va ser viable.
Xiquets i xiquetes tenien les mateixes ocupacions. Ambdós sexes estaven obligats a realitzar les tasques casolanes. En general, totes les imatges publicades al llibre de Picanya s'hi mostren conjuntament xiquets i xiquetes en totes i cada una de les activitats que es realitzaven, des dels jocs, fins a l'estudi. La coeducació era un arma de destrucció de les desigualtats i la nova pedagogia iniciava la política de la igualtat entre els colons.
Horaris i continguts
L'horari comprenia les accions instructives dividides entre el matí i la vesprada.
Pel matí de nou a dotze:
Dilluns: Aritmètica, Geografia i Llenguatge.
Dimarts: Geometria, Física i Dret.
Dimecres: Aritmètica, Història general i d'Espanya i Llenguatge.
Dijous: Geometria, Geografia i Fisiologia.
Divendres: Aritmètica, Química i Història Natural.
Dissabte: Aritmètica, Història general i d'Espanya i Llenguatge.
Els dissabtes, les xiquetes els dedicaven a la cuina i les labors domèstiques en general i els xiquets a treballs pràctics d'Aritmètica, Història i Llenguatge. Després de la primera sessió de cada matí, hi havia cinc minuts. Després de la segona sessió, estava previst deu minuts per prendre el sol i airejar-se. A la una del migdia hi havia el dinar i en acabant, recitat, cant i converses variades. Fins les 15hortes hi havia descans.
En la vesprada de 15 a 17 hores:
Dilluns: Dibuix.
Dimarts: Retall artístic i treballs manuals segons edats i preparació.
Dimecres: Lectura, recitats i dictats.
Dijous: Passejos llargs o jocs organitzats i a boqueta nit, teatre, recitats o cant.
Divendres: Els xiquets, dibuix i les xiquetes treball de costura.
Dissabte: Correspondència familiar i neteja general del cos i dels vestits.
A les set i mitja de la vesprada se servis el sopar i en acabant solia haver conversa diversa, recitats o cant. A les nou, els més menuts se n'anaven al llit mentre els majors feien estudi i les xiquetes d'aquesta edat practicaven la confecció.
Per a diumenge s'organitzaven excursions esportives o culturals. També s'organitzaven les assemblees per a comentar la marxa d ela setmana i les activitats previstes per a la propera. A l'horabaixa se solia fer una reunió general o se projectaven pel·lícules educadores. També es feien recitats o cançons.
Gràcies a Justa Freire
Justa Freire Méndez, nascuda el 4 d'agost de 1896 a la vila de Moraleja del Vino, ha estat peça cabdal per a la reconstrucció de les colònies de Picanya, a través de les anotacions del seu diari, conservat en l'Arxiu de la Fundació Àngel Llorca.
La tasca desenvolupada per la mestra Justa Freire durant els anys republicans, en benefici dels colons de Picanya fou encomiable, distingint-se per la seua tasca educativa inspirada en els principis de la pedagogia laica i naturalista.
El 20 de desembre de l'any 1939 fou condemnada, per una denúncia, a la pena de sis anys i un dia de presó major per incitació a la rebel·lió, que va complir a la Presó de Dones de Las Ventas. Al juny de 1944 va començar a treballar en el Col·legi Britànic de Madrid. Fins l'any 1953 no es va resoldre el seu expedient de depuració. Va morir als 60 anys el 1956.
