Elna i la Generalitat de Catalunya homenatgen Elisabeth Eidenbenz
Quatre-centes persones es van reunir a l'antiga Maternitat Suïssa del Castell d'en Bardou
Elna és el primer municipi de la Catalunya del Nord que integra la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica
Per una tercera edició, la Vila d'Elna i l'associació DAME (Descendents i Amics de la Maternitat d'Elna) organitzaven, aquest diumenge 12 de juny passat, un homenatge a l'Elisabeth Eidenbenz. Tal com pogué ser una ressurgència de la història, 70 ninetes, d'edat entre els 5 i els 17 anys, nétes de refugiats, havien fet el viatge – en procedència, la majoria, de Catalunya del Sud – acompanyades de les seves famílies, per participar a aquesta diada. Com a punt comú, el seu nom genèric: Elna, un nom que evoca un lloc i una història. En efecte, totes aquestes Elnes –el nom Elna significa “llum” o “victòria”– han estat batejades i anomenades Elna perquè els seus avis l'havien triat i decidit, ja que ells havien nascut a la Maternitat Suïssa, que se'n recorden i que se'n recordaran per sempre.
L'emoció i el respecte guiaven aquesta trobada, que va reunir unes quatre-centes persones: a través de les preses de paraula de Nicolas Garcia, alcalde d'Elna, de Joan Auladell, representant de la Generalitat de Catalunya, però també durant els homenatges de tots els anònims que han nascut entre les mans d'Elisabeth Eidenbenz.
Conveni amb la Generalitat
Aquest retrobament filial va donar lloc a un acte oficial. En efecte, un conveni va ser firmat diumenge passat entre la Vila d'Elna i la Generalitat de Catalunya, per tal de recuperar i de fomentar el patrimoni i la memòria democràtica de la població nord-catalana, i més particularment l'heretatge de la Maternitat Suïssa.
Elna és avui dia el primer municipi de la Catalunya del Nord a integrar la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica, organisme de la Generalitat de Catalunya que obra per la recuperació i la difusió de la memòria de Catalunya. Amb la firma d'aquest conveni, la Generalitat de Catalunya esdevé partenaire de la Vila d'Elna amb vista de desenvolupar –al si del lloc històric i humà que constitueix la Maternitat Suïssa– la memòria i l'obra d'Elisabeth Eidenbenz.
La Vila d'Elna retrà un homenatge públic i solemne a Elisabeth, el proper dissabte 25 de juny, amb la denominació oficial de dues vies comunals: la passejada dels Infants de la Maternitat i l'avinguda Elisabeth Eidenbenz.
Una lliçó d'humanitat
Elisabeth, una jove mestra d'escola suïssa, preocupada del destí de la població espanyola, enfrontada a la Guerra Civil, s'havia engatjat al Servei Civil Internacional amb l'organització Ajut Suís als Infants d'Espanya. La lluita de l'Elisabeth Eidenbenz –directora de la Maternitat Suïssa que va instal·lar amb fe, força i perseverança al castell d'en Bardou d'Elna, va permetre el naixement de 597 criatures, del desembre del l939 a Pasqua del 1944. A saber, 400 nines i nins, filles i fills de republicans, víctimes potencials de la Retirada, però també 200 infants jueus i zíngars. Elisabeth Eidenbenz es va aixecar contra la història implacable, posant en perill la seva vida mateix. Per ella, el refús i la revolta es van convertir en un deure. Elisabeth va donar una lliçó d'humanitat a un món esdevingut inhumà. Ella va entrar a la memòria col·lectiva d'Espanya amb només un sobrenom, lluminós d'amor i de gratitud: el de Señorita Isabel. Elisabeth Eidenbenz, desapareguda fa gairebé un mes, va obtenir al capdavall de 50 anys d'oblit la medalla dels Justos entre les Nacions, atorgada per l'Estat d'Israel, la medalla d'or de l'Orde Social i de la Solidaritat atribuïda per la reina d'Espanya, la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, la Legió d'Honor concedida pel govern francès..., però sobretot la silenciosa reconeixença dels 600 homes i dones que va ajudar a infantar.
