L'ós bru i el turisme de natura, reclams de la Val d'Aran després de la temporada d'esquí
Els pocs hotels que no han tancat les seves portes durant la primavera a Val d'Aran es mantenen gràcies al turisme de natura, que «és un turisme fidel que repeteix cada any», com explica Carme, propietària de l'hotel Seixes de Bagergue i ho ratifica Ximo Nieto, propietari de l'hotel Mauberme, a Salardú. Quan acaba la temporada d'esquí la major part dels hotels de la Val tanquen portes fins a l'estiu, però alguns resisteixen i ho fan gràcies a que promocionen estades i guiatges de natura. Uns turistes es capten dels que venen a esquiar i d'altre, més especialitzats, venen atrets per la possibilitat de veure grans mamífers de la fauna pirinenca, com l'isard, el cérvol, el cabirol, el trencalòs i cada vegada més l'ós bru. Altres hotelers consultats creuen que si l'administració local impulsés un pla pilot per fer una promoció seriosa del turisme de natura i, per què no?, amb l'ós bru com a reclam turístic com ja es fa en d'altres indrets, la demanda podria incrementar encara més i consolidar-se com un turisme discret però suficient per mantenir l'ocupació a la primavera i no haver de tancar la meitat de les setmanes.
La demanda per observar la gran fauna i especialment l'ós bru ha augmentat segons expliquen, i només durant el mes de maig han passat per la Val d'Aran dos estudiosos dels óssos (un de Navarra i un de Mèxic), més un fotògraf i un guia de natura, guiats pel biòleg Marc Alonso, pioner en l'estudi i seguiment de l'os bru a Catalunya, instal·lat a la Val d'Aran. Alonso, que compta amb 25 anys d'experiència en el l'estudi de l'os bru, havent format part de les primeres brigades de seguiment del plantígrad organitzades per la Generalitat als anys 90, assegura que «és fals que els óssos eslovens tinguin un comportament més agressiu que els del Pirineu» i alerta que els veïns i els turistes de Val d'Aran necessiten «una informació veraç i no fàbules».
El tècnic també destaca que no és gens fàcil trobar-se de front amb un os bru perquè van per indrets molt allunyats dels camins més turístics i defugen dels humans, als quals ensumen a molta distància, tot i que ell mateix explica que es va trobar fa deu dues setmanes amb un gran mascle en zel a només 50 metres, a Baish Aran quan feia de guia a l'expert sobre ossos que va venir de Navarra.
Quan es pregunta al Síndic d'Aran, Francès, Boya, insisteix en que la presència de l'ós bru en un territori petit com Val d'Aran, amb una intensa afluència turística i activitat ramadera formada principalment per ovelles, converteix la seva gestió en un problema greu. Boya recorda que mentre que a la zona ossera de Somiedo i Muniellos hi ha una afluència d'uns 65.000 turistes l'any, a Val d'Aran aquesta xifra puja fins a un milió i mig de visitants cada any, que «volten per l'entramat de camins i itineraris que també freqüenten els ossos». El Síndic sí reconeix, però, que un forfait d'estiu, que combini sortides o guiatges a la natura i allotjament «és la solució a la desestacionalització».
