Societat

Els aranesos surten al carrer a defensar l'occità

Un miler de persones participen en la Corsa d'Aran per sa Lengua

El recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de l'occità converteix l'edició d'ahir en la més reivindicativa dels darrers anys

Un miler de persones van participar ahir en la Corsa d'Aran per sa Lengua, en una edició més reivindicativa que mai a causa de la decisió del govern espanyol de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de l'occità aprovada pel Parlament català. La Corsa d'Aran va omplir el centre de Vielha de banderes araneses i occitanes, i durant els parlaments l'associació Lengua Viua, organitzadora de l'acte, va fer una crida a la defensa de l'aranès i al desenvolupament, com més aviat millor, de la llei que fa oficial a tot Catalunya l'occità i la seva variant a Aran, l'aranès.

Lengua Viua va anunciar que es personarà dins el procés legal que ara s'obre al Tribunal Constitucional i que participarà durant aquesta setmana en la reunió que tindran els partits polítics aranesos per consensuar les mesures legals i polítiques que es faran per defensar la llei de la llengua aranesa.

Durant l'acte, l'associació Lengua Viua va atorgar el premi de la Corsa d'Aran 2011 al TN comarques de la Val d'Aran per la seva tasca en favor de la normalització i l'ús social de la llengua.

La Corsa d'Aran és un esdeveniment festiu, cultural i reivindicatiu que s'assembla en certa manera al Correllengua que es fa als Països Catalans. L'organitza l'associació Lengua Viua cada estiu des de l'any 1993 i consisteix en una caminada popular que parteix de bon matí i de manera simultània des de diversos punts de la vall i també des d'altres punts d'Occitània. Tots els grups conflueixen a la tarda a la plaça de l'Església de Vielha, on es reparteixen els premis en reconeixement a les personalitats i entitats que han treballat aquell any en favor de la llengua i la cultura occitanes. Tot plegat acaba amb un concert de música, que aquest any va anar a càrrec de Nadau, un grup vetarà que combina el rock i els instruments tradicionals i que avui, a còpia de renovar-se constantment, encara té un gran èxit entre els joves occitans.

Entre els participants hi havia alcaldes i consellers aranesos, i també l'alcalde de Lleida i polític amb aspiracions a dirigir el PSC, Àngel Ros, que té una segona residència a la vall. Ros va dir a través de la xarxa Twitter que havia fet la cursa perquè “la llengua és el primer patrimoni d'un país”.

L'acte d'ahir va servir per comprovar que el recurs al Tribunal Constitucional ha escalfat el sentiment nacional aranès. Durant la setmana, el síndic, Carlos Barrera, i els dos grans partits de la vall, Convergència Democràtica Aranesa (vinculat al CDC) i Unitat d'Aran (vinculat al PSC), van signar una declaració institucional en què afirmaven que el recurs és “un atac no només contra la llengua del país, sinó també contra les institucions d'Aran”.

El director de Política Lingüística d'Aran, Jusèp Loís Sans, ha explicat a aquest diari que la situació de l'aranès és delicada: cada any deixen de parlar-lo una mitjana d'entre un 1 i un 1,5% de la població d'Aran. Actualment és la llengua habitual del 23,4% dels poc més de 10.000 habitants d'Aran, mentre que el castellà és la llengua habitual del 38%. L'occità el parlen uns 3 milions de persones en un territori de 15 milions, però només és llengua oficial i rep suport institucional a la Val d'Aran, on té una escassa força demogràfica.

LES FRASES

El recurs és un atac no només contra la llengua d'un país, sinó contra les institucions d'Aran
Carlos Barrera
síndic d'aran i pdnt convergència democràtica aranesa
He participat en la Corsa d'Aran perquè crec que la llengua és el primer patrimoni d'un país
Àngel Ros
alcalde de lleida i membre de la direcció nacional del psc


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.