Susqueda disputa a Osor el domini del santuari del Coll
Unes actes cadastrals del 1927 han aixecat la polèmica i els dos ajuntaments estan pendents d'un dictamen de Governació per establir definitivament a quin terme pertanyen l'església i la rectoria
En el ple ordinari del 8 d'abril del 2011, l'Ajuntament de Susqueda va aprovar les actes de les operacions de delimitació de terme amb els municipis d'Amer, la Cellera, les Planes d'Hostoles i Rupit Pruit, i va deixar en suspens la signatura amb Osor. La discrepància havia sorgit pocs mesos abans, després que els responsables del consistori susquedenc trobessin uns documents de l'institut cartogràfic (full 333, carpeta 4) signats pel topògraf Rafael Rodríguez Merino el 7 de novembre del 1927 en els quals es recollia què, contràriament al que s'havia reflectit fins llavors que el límit entre Osor i Susqueda tallava per la meitat el santuari de Nostra Senyora del Coll, amb la particularitat que mentre l'església i la rectoria quedaven a la part d'Osor, l'hostatgeria era de Susqueda, tot el santuari i alguna casa adjacent com ara la Casanova del Coll passava a mans d'aquest darrer municipi. “Nosaltres –deien els membres de l'equip de govern– vam veure que quan es va fer la revisió dels termes la separació entre Susqueda i Osor no s'ajustava al que recollien les actes del 1927 i vam entendre que, contràriament al que es deia que la ratlla passava entre l'hostatgeria i l'església, l'aparició de més dades ha canviat substancialment una situació que posem sobre la taula i diem que ho decideixi la Generalitat.”
Discrepàncies
La bona predisposició de les autoritats susquedenques (la tinenta d'alcalde, Eva Viñolas, l'alcalde, Joan Mercader, i el regidor Pep Espuñes) ve acompanyada de dades històriques com ara que, mentre el poble negat pel pantà va existir, qui exercia com a capellà del Coll era el titular de Sant Vicenç, patró de Susqueda; una situació que contrasta amb l'actual, que és Ramon Oller, rector de la Cellera de Ter, del bisbat de Girona, qui es fa càrrec d'una parròquia, Osor, que pertany al bisbat de Vic: “Des que jo vaig arribar fa set anys, totes les actes de matrimoni, de bateig o de defunció que s'han fet al Coll les he dipositat a l'arxiu de l'església d'Osor.” En aquest aspecte, Isidre Font, alcalde del poble i topògraf de professió, entén que la nova situació provocarà discrepàncies, sense arribar al conflicte, i assegura que el 21 de març hi ha una trobada entre els tècnics de la Generalitat i els responsables dels consistoris implicats per signar un document en què es reculli si s'està d'acord o en desacord amb els nous termes: “Que, com és lògic, Osor dirà que no.” Per donar consistència al seu plantejament, l'Ajuntament osorenc adjunta una sèrie de documents que es remunten al Nomenclator de la provincia de Gerona del 1863, en què en l'apartat de “Poblacions”, Nostra Senyora del Coll hi apareix junt amb altres masies, albergs i habitatges com ara Can Solarich, Can Serra o les Maioles, com a pertanyent a Osor; el padró municipal del desembre del 1930, en què qualifica de veïns del poble Joan Puigdomenech i Dolors Morera, estadants de la rectoria del Coll, o l'ordre número 44 del cadastre del 1944, que, segons va signar el rector del santuari, “el priorat de la Verge del Coll limita al nord amb el terme de Susqueda, al sud amb el mas Salvà, a l'est amb Josep Suy i a l'oest, amb el mas Salró”.
Mentre als actuals mapes del cadastre la divisió entre els dos municipis segueix la línia clàssica que separa la rectoria i l'església de l'hostatgeria, en el catàleg de masies editat el 2010 per l'Ajuntament de Susqueda, amb el codi I-450 i data del 27 de desembre, recull a l'informe tècnic: “Cal especificar a la fitxa la part del santuari situat en el terme d'Osor i indicar al text que la regulació només s'entendrà aplicable a les edificacions situades dins del terme municipal de Susqueda.”
Joan Mercader, la primera autoritat susquedenca, es remet als documents de l'any 1927 per assegurar que el santuari del Coll, en la seva integritat, pertany al seu municipi: “El que volem –assegura– és que sigui Governació qui ho decideixi. El que no poden fer és anar en contra del que diuen les actes i regalar l'església a Osor. Això ningú ho entendria.”
LA DATA
LA FRASE
Santa Maria del Coll i els golls
En el llibre Susqueda, la història submergida, Antoni Pladevall i Eva Viñolas recullen que el lloc del Coll és citat des del 860, però que foren els abats d'Amer els que van crear un priorat al coll natural i geogràfic situat entre les dues muntanyes, sant Benet i sant Gregori. L'església de Santa Maria ja és esmentada el 1184 i el 1187. Tot i que va ser un monestir molt petit i va decaure en la sèrie de terratrèmols que hi va haver a les Guilleries entre el 1425 i el 1427, fins al punt que el 1480 va ser abandonat uns quants anys, el Coll va ser un santuari popular un cop es va consolidar la llegenda segons la qual un imaginari noble, Benet de Cabrera, que lluitava contra els sarraïns en aquelles contrades, va ser ferit al coll i es va guarir miraculosament després d'encomanar-se a la Mare de Déu, que, rebatejada amb el nom del Coll, era invocada per tots els qui tenien malalties de coll i gorja, especialment per als golls (malaltia provocada per la hipertròfia de la glàndula tiroide). Joan Amades recollia que els golluts de la contrada pujaven al santuari i ballaven una sardana a la festa de Quinquagèsima. El 1878 l'església fou convertida en parròquia rural i tingué rectors propis fins al 1948. Després, fins al 1968, en van tenir cura els capellans de Susqueda i, des d'aleshores, els d'Osor.
