Societat

LA CRÒNICA

DE barcelona

Bosc cremat

Proposta de recolliment espiritual per aquesta Setmana Santa: una visita als boscos cremats fa quinze dies, abans que la terra s'empassi la cendra, la primavera proveeixi de llavors i pol·len, i el verd torni a escampar-s'hi.

Hi vaig anar l'altre dia. Un bosc de canelobres carbonitzats. Feia sol a la nit. Faltava l'ombra de les fulles, però tot era ombra: l'ombra encarnada del bosc inexistent. Els músculs despullats dels turons tenien els pèls de punta, amb impudícia i perversió. El terra era flonjo de cendra. No s'acabava mai. Jo era l'únic microbi que es movia entre la barba forta i agressiva del mort.

No hi havia amagatalls, era una palissada caòtica amb embulls de filferros rovellats, una presó amb els barrots per dintre. Les soques dels arbustos empunyaven des de sota terra manats de quatre o cinc punxons defensius, a punt d'enforquillar-me si ensopegava i hi queia a sobre. Hi havia rams de troncs pelats de bruc i cirerer d'arboç, també preparats per empalar-me. Tot eren siluetes petrificades en l'espasme del dolor i la cendra de la renúncia. Era el bosc de les tortures, amb cames i braços mutilats caiguts de les alzines, estesos al voltant del tronc, que tenia la cuirassa de suro arrodonida, amb la pell plena de butllofes petites i el color verdós i platejat del carbó. De tant en tant, estès, el cos d'un pi sencer, desfalcat i desplomat.

En un catàleg de silencis, el silenci del bosc cremat és a l'última pàgina, abans de tancar. Només l'aire estèril tenia el pas franc entre els troncs i les branques rígides d'haver-se mort. Duia olor de socarrim, però era mut i sec. Passava sense fer refregar-se les fulles, ni grinyolar les branques i els troncs. Cap piuladissa, cap ocell s'embrutia les urpes en una branca negra, cap aleteig sorprès. Els ocells havien volat com les fulles, com els altres animals, menys els pobres cargols; no hi havia ossos, per terra, només alguna closca aquí i allà. El tronc d'arbust llarg i sinuós, mirat de prop, deixava de ser la serp carbonitzada. Però pujava del fons del barranc el glopeig d'un rierol, que el bosc vestit no m'hauria deixat ni imaginar. Vaig poder veure'l al fons de tot. Tenia lliures de cendra les vores i passava tal com se sentia, net.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
tecnologia

Test a dos sistemes de recàrrega de cotxe elèctric

barcelona
religió

Últims dies de l’exposició sobre la ‘Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat’ de Torras i Bages

Montserrat
turisme

El turisme actiu i d’esports d’aventura a Lleida vol superar els 800.0000 activitats contractades

llavorsí
ensenyament

La preinscripció a escoles de música de Barcelona, a punt

barcelona
societat

Desactivada l’alerta per inundacions

barcelona

S’entrega la 58a edició dels Premis Literaris

cassà de la selva
memòria democràtica

Nou atac al plafó que explica les tortures de Via Laietana 43

barcelona
tradicions

Cent colles pels 600 anys de gegants

baRCELONA

Més ingressos per patologies respiratòries i cardiovasculars per la contaminació

olot