O arreglen dos cotxes del carrilet d'Olot o se'ls enduen
Un centre d'estudis del tren espanyol amenaça de vendre'ls a un altre Ajuntament si no s'arreglen
L'Associació Amics del Tren s'ofereix a restaurar-los per evitar-ho
L'Associació
Amics del Tren s'encarregarà de
la restauració
La història del carrilet d'Olot té seixanta anys encara no
L'Ajuntament d'Olot ha salvat en el temps afegit la pèrdua dels dos cotxes o vagons de l'antic carrilet d'Olot que l'any 2007 el Centro de Estudios Históricos del Ferrocarril Español li va cedir amb l'acord que els rehabilités i sobretot que els exposés al públic. El febrer passat vencia el conveni de cinc anys subscrit per l'anterior equip de govern per complir amb aquests acords. La coincidència amb l'acabament de grans infraestructures com ara el nou hospital comarcal de la Garrotxa i l'Arxiu Comarcal, per posar només un parell d'exemples, i el període de crisi econòmica i financera han provocat que els dos cotxes s'hagin mantingut sota cobert, però sense fer-hi res.
Per això, l'entitat que els té en propietat va fer arribar una carta al nou consistori per reclamar-los els dos cotxes. Des d'aleshores i amb la seva continuïtat a Olot aguantant-se per un fil, el govern local es va començar a moure per evitar la pèrdua. El context econòmic i financer, tanmateix, feia difícil trobar una solució.
Tots aquests fets van coincidir, però, amb el centenari de l'arribada del tren, del carrilet a Olot, i amb la reactivació de l'Associació Amics del Tren Olot-Girona, amb seu a la Vall d'en Bas. Després de la lluïda commemoració d'aquesta efemèride, els membres de l'entitat es van oferir a l'Ajuntament d'Olot a contribuir en la mesura de les seves possibilitats que els dos cotxes no haguessin de marxar de la capital garrotxina.
De fet, la participació dels membres d'aquesta entitat, finalment, ha estat clau. La seva oferta d'invertir hores lliures en la rehabilitació dels dos vehicles ferroviaris ha desencallat el tema.
La solució final ha estat un nou conveni després de la reunió que han mantingut a Olot l'Ajuntament, representat pel segon tinent d'alcalde, Josep Berga (CiU), i representants del Centro de Estudios Históricos del Ferrocarril Español i de l'Associació Amics del Tren. Aquest conveni preveu una pròrroga de l'anterior acord, ara per tres anys.
Els Amics del Tren seran els encarregats de dur a terme els treballs de restauració dels dos cotxes. L'Ajuntament d'Olot hi aportarà el material i es farà càrrec del cost dels treballs. I, finalment, el Centro de Estudios assumirà la direcció tècnica de la restauració. Cal tenir en compte que aquesta entitat, amb seu a Cantàbria i amb subseus en diversos punts de l'Estat espanyol, està integrada per enginyers ferroviaris que tenen com a objectiu la pervivència del material històric i, especialment, la difusió de tot allò que hi té a veure entre el públic en general a partir dels elements preservats i rehabilitats.
Ultimàtum
Josep Berga ha volgut deixar clar que després d'aquests tres anys de conveni el propietari dels cotxes del carrilet continuarà sent el Centro de Estudios. Un cop acabi el temps d'aquest conveni, si no s'ha fet res als cotxes, aquesta entitat se'ls podrà endur per vendre'ls a algun altre ajuntament o a alguna entitat que tingui interès a tenir-los. De fet, ha insinuat que ja tindria compradors. Per contra, si després dels pròxims tres anys, Amics del Tren i l'Ajuntament de la capital garrotxina han enllestit la restauració, el govern local tindrà dret de compra dels dos vagons.
Museu del tren
El tema, no obstant això, es complica, perquè, l'objectiu final de la venda per part del Centro de Estudios Históricos del Ferrocarril Espanyol és que hi hagi un compromís per exhibir aquests dos cotxes al públic en general. I això vol dir la construcció d'un punt d'exposició en un moment delicat per a les finances públiques.
Ja fa temps que, a Olot, es parla de crear un centre d'interpretació del carrilet a l'antiga estació d'aquest ferrocarril. Hi hauria documentació i material d'aquest tren i els dos cotxes i sobretot una locomotora del carrilet en serien els principals atractius.
De fet, aquesta locomotora ja és propietat de l'Ajuntament d'Olot. Està en uns tallers de Ferrocarrils de la Generalitat de Monistrol de Montserrat i, fins fa poc, ha dut turistes a fer ruta per aquest municipi aprofitant la vista que hi havia al llarg del recorregut sobre la muntanya de Montserrat.
LES DATES
En espera d'un espai per a la 22
J.CLa 22 és la locomotora del carrilet Olot-Girona que és propietat de l'Ajuntament d'Olot. Va tornar simbòlicament a la capital garrotxina 52 anys després d'haver-ne marxat i d'haver fet l'últim viatge fins a Girona, l'any 1969. Es va exposar durant unes setmanes al pati del Casal Marià. Es tractava de commemorar que el carrilet va arribar a Olot, el 14 de novembre de 1911; feia, doncs, cent anys. Gràcies a un conveni amb Ferrocarrils de la Generalitat, aquesta locomotora es va restaurar, i durant anys ha tingut un ús turístic a Monistrol de Montserrat. Ara està en desús en un magatzem de Monistrol de Montserrat. Josep Berga, però, ha volgut remarcar que si la locomotora torna a Olot no serà perquè faci recorreguts turístics per la zona, tal com s'havia indicat, sinó per ser al futur museu del carrilet. Ell mateix explica que, tot i que es mantingui aturada, el manteniment d'aquestes màquines és difícil i car. I és que cal mantenir-la en condicions per poder circular. Amb motiu del centenari del carrilet, l'Associació Amics del Tren Olot-Girona va organitzar molts actes que es van dur a terme durant tot el novembre amb la col·laboració i el suport de l'Ajuntament d'Olot, i amb el suport també del Consell Comarcal de la Garrotxa i el Consorci de les Vies Verdes de Girona. Hi va haver propostes de tot tipus, institucionals, culturals, lúdiques i festives. Així, es van dur a terme la setena edició de la Setmana del Tren a Catalunya, la inauguració de l'exposició 100 anys de l'arribada del tren a Olot, la presentació de la maqueta de l'estació olotina en H0m (escala 1:87), tastets commemoratius del menú que Cuina Volcànica va elaborar per a l'ocasió. També es va presentar un còmic del tren d'Olot, de Tavi Algueró i Josep Reixach; el documental El tren d'Olot de Zeba Produccions; hi va haver un trenet tripulat i es va celebrar un acte institucional amb la conferència El tren d'Olot, un petit tren europeu, a càrrec de l'historiador i autor del llibre El tren d'Olot, Carles Salmeron, entre moltes altres propostes.
Quasi onze lustres de vida
La història del carrilet d'Olot –un tren que tenia la fama d'anar lent– té seixanta anys encara no. Uns quatre o cinc anys abans de l'últim viatge, l'any 1969, amb el traspàs d'aquesta línia als ferrocarrils de via estreta (Feve), s'hi va començar a intuir el destí. Feve va anar abandonant-lo. Hi va haver un intent no reeixit d'incloure la modernització de la línia en un projecte de canvi d'ample del ferrocarril que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona. No s'hi va invertir, i aquesta mandra inversora va coincidir amb l'aparició dels primers autobusos –més ràpids i sobretot amb un interior molt còmode–. El carrilet va ser un ferrocarril molt modest; la línia tenia 55 quilòmetres amb una via d'un metre d'ample que passava per les estacions de Codella, les Preses, Sant Esteve d'en Bas, la Casica i el túnel d'en Bas, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles, Amer, el Pasteral, la Cellera de Ter, Anglès, Bonmatí i Vilanna, Bescanó i Salt i arribava a Girona.
Uns inicis molt difícils
La concessió del govern espanyol per construir el ferrocarril Olot-Girona, el carrilet, és de l'any 1883, tot i que les obres no es van arribar a començar fins al 1893 i després que la concessió hagués passat per un total de quatre companyies. El 1892 es va constituir a Londres The Olot and Gerona Railways Company Limited, amb 8.000 accions i 20.000 obligacions de 10 lliures esterlines cadascuna. L'inici d'obres va estar avalat per la Banca Abaroa de París, que va fer fallida, es van haver d'aturar els treballs i la companyia va passar a ser administradora judicialment. Això passava l'any 1902. Set anys més tard, la Banda Arnús Garí es va fer càrrec del deute, va canviar el nom de la companyia i la va anomenar Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona. De fet, actualment, és el nom que encara subsisteix en la companyia que gestiona el servei de transports de viatgers per carretera, l'empresa Teisa.
