Societat

Rentat de cara a les coves del Salnitre

Collbató aposta per restaurar el seu principal actiu turístic i atraure més visitants a una població situada al peu de Montserrat. Es canviarà la il·luminació per tractar la malaltia verda que afecta part de la cavitat

El consistori vol crear un centre de benvinguda
Les coves van rebre 22.000 visitants l'any passat
El projecte de millora inclou un nou pla de seguretat

A les entranyes de la muntanya de Montserrat existeix un espai ple de llegendes farcides per l'imaginari popular de personatges místics, heroics i demoníacs. Un lloc on la ment pot volar fins a topar-se amb un bosc encantat, les ales d'un diable i un grup de cavallers o fantasmes. De visita obligada pels amants de la geologia, les coves del Salnitre de Collbató viuran els propers mesos un procés de restauració integral per garantir-ne l'òptima conservació. Pateixen la malaltia verda. Les condicions ambientals de llum i temperatura afavoreixen l'aparició d'uns microorganismes que afecten pedres i parets. El projecte, pressupostat en gairebé 650.000 euros i cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) i l'Ajuntament –a través de la Diputació–, incideix en la il·luminació de la cavitat de mig quilòmetre de llarg i que suporta una temperatura de 14 graus i una humitat d'un 97%.

La rehabilitació també inclou altres aspectes, com la millora del pla d'emergència i l'impuls turístic de l'espai més emblemàtic d'un poble de menys de cinc mil habitants situat al peu de Montserrat. «Les coves són el buc insígnia del projecte de desenvolupament turístic i econòmic que volem dur a terme», explica l'alcalde convergent Ramon Ferrer. La fórmula és senzilla. El consistori vol atraure al centre del poble bona part dels 22.000 visitants anuals de les coves. Com? Sumant a la restauració de la cavitat la millora de l'entorn amb la renovació de l'actual àrea de pícnic per crear un centre de benvinguda que pot incloure un espai d'interpretació geològica de la muntanya, una àrea d'activitats complementàries –escalada i tirolina–, restaurant i serveis. «Ara la gent ve, visita les coves i dues hores després, marxa. Esperem que en romanguin dues més a Collbató i que, per exemple, visitin altres punts d'interès dins del poble, com l'espai museístic d'interpretació de l'orgue, per ampliar l'oportunitat de negoci de comerços i restauradors», diu Ferrer abans d'afegir amb cert orgull: «A Collbató s'han construït els orgues de Montserrat i de la Sagrada Família.»

Un total de 244 graons donen la benvinguda als visitants abans d'arribar a la porta de les coves, una entrada senzilla que amaga un espai monumental. La sala de la catedral n'és l'exemple, amb 35 metres d'alçada. Diuen que el seu nom té l'origen en una antiga creença: hi cap la catedral de Barcelona. De moment, és l'espai reservat als concerts i és on es pot escoltar la primera de les llegendes de les coves del Salnitre, la de Mansuet. Hi conviuen dues versions: la del bandoler que amagava a la cova els tresors que robava els visitants de Montserrat i la de l'heroi local que durant la Guerra del Francès va defensar les dones i nens del poble.

La immersió a les coves, però, s'inicia poc abans, quan el visitant creua la porta i topa amb el que, si es tractés d'una casa, seria el rebedor: un espai més petit que gran on, a més de poder veure un documental, es té el primer contacte amb el que es viurà durant l'hora i mitja llarga de visita. Resseguint les fotografies i els plafons informatius es pot descobrir el lligam que existia amb el monestir de Montserrat –els monjos gaudien dels beneficis que suposava l'extracció del salnitre– i el vincle amb la burgesia catalana a finals del segle XIX i principis del XX. A poc a poc els sentits es van acostumant a la cova. Els ulls van descobrint les parets granulades i a la pell sent la humitat i la baixada de la temperatura mentre un sisè sentit apunta una realitat: entre aquestes parets hi ha molts segles d'història. De fet, ja van ser utilitzades com a hàbitats i espais d'inhumació per grups prehistòrics i el seu salnitre va ser emprat per Jaume I per a la conquesta de València el 1237.

Les coves van ser excavades l'any 1922 pel professor Colomines. El gran salt qualitatiu, però, es va donar al 1930 quan va arribar l'electricitat. Tot i això, fins al 1985 l'única manera d'accedir al recinte, una vegada es van reprendre les visites després de la postguerra, era amb mètodes espeleològics; cordes i llums de carbur. A mitjans dels vuitanta, la Generalitat –l'àrea de Medi Natural és el titular de les coves– va reformar l'espai recuperant la il·luminació i creant un recorregut més còmode i fàcil. Tot i això, actualment es pot veure el rastre de les escales esculpides directament a la roca pels primers espeleòlegs i visitants i de l'antiga porta d'entrada.

El mig quilòmetre de llargada que té la cova la converteix en la més llarga visitable a Catalunya. Un cop superada la monumental sala de la catedral (on es pot veure la formació interior de la muntanya), el recorregut porta el visitant a la sala de les columnes i al resultat de la unió d'estalactites i estalagmites. Enrere, els més imaginatius han deixat un bosc encantat, un porc senglar i un grafit de l'abat Muntades.

A mesura que el camí avança també ho fa la malaltia verda. La suma dels efectes de la il·luminació i el C0² són molt visibles a la Sagrada Família, l'espai on es pensa que Gaudí es va inspirar per crear la basílica. La tècnica de Promoció Econòmica, Turisme i Ocupació de Collbató, Manela Delgado, explica que amb la millora de la il·luminació es pretén aconseguir que la malaltia verda no avanci. El canvi lumínic també servirà per crear escenes i oferir al visitant un nou espectacle. El projecte de restauració també inclou la instal·lació de controladors d'ambient per fer un estudi més exhaustiu de la malaltia i poder prendre noves mesures de conservació. Delgado apunta que actualment hi ha una part de la cova, la més profunda, tancada al públic per estudiar l'evolució del fong sense llum. Així, la visita acaba a l'anomenada sala de la Verge, un dels espais que més han patit la intervenció dels homes. Fa anys, la gent s'emportava, com si d'amulets es tractessin, trossos de les parets d'aquesta cavitat. De fet, la màgia i les creences populars han estat presents i hi són en la història de les coves.

Viatge intel·lectual

Les coves es van convertir entre finals del segle XIX i principis del XX en un espai de pelegrinatge per a la burgesia intel·lectual de l'època. Cridats per la màgia de la muntanya de Montserrat, van visitar les coves Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i mossèn Cinto Verdaguer, i es van convertir en una important font d'inspiració. De fet, i malgrat que no està totalment documentat, es creu que Antoni Gaudí també es va deixar encisar pels misteris de les coves, que es van convertir en la font d'inspiració de la Sagrada Família. En el recorregut actual, hi ha una sala dedicada al geni català.

El geoparc català

El parc de la Catalunya Central ja forma part de la xarxa europea de la Unesco
joan rueda

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, que inclou tots els municipis del Bages i Collbató (Baix Llobregat), ja forma part de la Xarxa Europea de Geoparcs, un organisme que, sota el paraigua de la Unesco, n'agrupa una cinquantena arreu del continent. La candidatura de la Catalunya Central va ser admesa en la XI edició de la Conferència Europea de Geoparcs que va tenir lloc a finals de setembre a la localitat portuguesa d'Arouca.

El president del geoparc i conseller de Turisme del Consell Comarcal del Bages, Joan Vinyes, explica que «aquesta designació ens col·loca en el mapa del geoturisme o del que, per a la Unesco, és el turisme sostenible». Vinyes recorda que «a Catalunya, tradicionalment, el turisme es vinculava amb la platja i l'alta muntanya i per a la Catalunya interior hi havia pocs recursos». Les característiques geològiques de la zona, amb la muntanya de sal de Cardona, les coves del Toll de Moià, els parcs naturals de Montserrat o Sant Llorenç del Munt, les coves del Salnitre i una cinquantena de punts d'interès geològic i miner catalogats, van decidir a tirar endavant la proposta.

La Unesco reavaluarà d'aquí a quatre anys si el parc pot seguir dins de la xarxa. I en aquesta anàlisi, segons explica Vinyes, no només es valorarà l'oferta turística vinculada a l'oci, sinó, i sobretot, el que s'hagi fet per donar a conèixer el paisatge i la cultura de la zona. En aquest sentit, ja s'està treballant per poder difondre tot aquest llegat en escoles i universitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Oposicions per cobrir 9.344 vacants de docent

barcelona
seguretat

Busquen un ganivet perdut a la cuina de Quatre Camins

barcelona
societat

Alerta per inundacions fins demà al matí

barcelona
enogastronomia

Els caves de Guarda Superior, al marge de les mesures extraordinàries per la sequera

Barcelona/TIANA
energia

Vandellós II incia l’operació de recàrrega de combustible

barcelona

Concentració a l’Escola Castellum de Sant Julià de Ramis contra els barracons

sant julià de ramins
societat

El numero 02219, primer premi de la Grossa de Sant Jordi

Barcelona

Flors i Violes de Palafrugell encara el tram final

palafrugell
Guerra a gaza

La pluja no aturarà el ‘Pelegrinatge per l’alto el foc a Gaza’

Barcelona