Societat

vida social

Els primers castellers del Pla de l'Estany, a punt per estrenar-se a Porqueres

Els Esperxats de l'Estany, que ja fa un any que existeixen i tenen uns vuitanta membres, seran apadrinats per les colles castelleres de Salt i de Figueres

Des de fa mesos, tres dies a la setmana entren al local polivalent de Can Carreras de Porqueres un grup de noies i nois per assajar una cosa inèdita a la comarca: castells. Són els Esperxats de l'Estany, una colla que naixerà de manera oficial el pròxim dia 18 de maig –coincidint amb la festa major de Porqueres– amb l'actuació de bateig. Apadrinats pels Marrecs de Salt i la Colla Castellera de Figueres –i amb una delegació dels Xoriguers de la UdG i els Ganàpies de la UAB–, deixaran la camisa blanca de novells i lluiran per primer cop el seu color identitari, un blau-verd que vol evocar la tonalitat de l'aigua de l'estany de Banyoles. El vestit no és l'única referència al territori. A la seva comarca el mot esperxat s'usa en lloc de penjat.

Origen universitari

El rodatge fins a l'estrena oficial ha servit per consolidar una estructura que té l'origen, com sol passar sovint, en un fet casual. Joel Burch, integrat a la colla castellera de la UAB, on estudiava, va conèixer en una trobada castellera universitària una noia de la colla de la UdG que era, com ell, de Porqueres. Van proposar-se muntar un grup al seu poble i en qüestió de pocs mesos la iniciativa va fructificar. “El març de l'any passat –recorda Burch, que ara és el president de l'entitat–, vam fer un taller formatiu, ja que la gent partia de zero, i al maig ja vam oferir una primera actuació.” En aquella ocasió no van passar d'una modesta torre de quatre, però no podien aspirar a gaire més perquè eren una quinzena de membres i prou. A l'estiu, però, va ingressar prou gent per ser 40, una xifra que ha anat augmentant sense parar a base de fer xerrades i tallers als centres d'ensenyament de la comarca i altres accions per donar-se a conèixer, fins arribar en aquests moments a la vuitantena de membres, repartits a parts iguals entre homes i dones. La majoria d'esperxats són joves de vint-i-pocs anys, però el ventall d'edats del grup va dels 4 als 54 anys. “Per anar bé hauríem de ser un centenar, com a mínim”, assenyala Burch. Curiosament, el dèficit més notable el tenen en l'acompanyament musical: disposen de només quatre grallers i tabalers.

Els Esperxats de l'Estany arribaran al bateig amb certa experiència en actuacions amb públic. Després de l'exhibició d'ara fa un any a Porqueres, van carregar i descarregar en alguns esdeveniments de diferents pobles del Pla de l'Estany, incloent-hi Banyoles, en l'última festa major. La construcció més important ha estat fins ara un quatre de cinc, ofert pel pont de la Puríssima a Porqueres.

Les despeses que han d'afrontar les van cobrint amb els ingressos pels tallers i les actuacions que han organitzat, així com ajudes d'ajuntaments. Per finançar la festa del bateig han obert un compte Verkami amb l'objectiu d'arribar als 2.500 euros.

LA DATA

18.05.13
Dia previst
per al bateig de la nova castellera, coincidint amb la festa major de Porqueres


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Regne Unit

Detenen dues veteranes activistes per atacar la Carta Magna

Barcelona
Afganistan

Les inundacions a Baghlan deixen uns 300 morts

Barcelona
SOCIETAT

Neixen polls de falcó pelegrí al Port de Tarragona, el segon cop en deu anys

TARRAGONA
MEDI AMBIENT

Primera instal·lació fotovoltaica amb doble orientació est-oest a la UdL

LLEIDA
SOCIETAT

La Transéquia genera un impacte econòmic al Bages de 300.000 euros

MANRESA

Mor el conductor d’un cotxe en un xoc frontal amb un autocar

SALDES
MEDI AMBIENT

Tarragona, distingida com a municipi compromès amb la biodiversitat marina

TARRAGONA

Foc forestal a Batea que s’estén cap a l’Aragó

BATEA

Manresa reprèn les obres de rehabilitació de la Torre Lluvià

MANRESA