Societat

Rècord de banderes blaves per a les platges valencianes

El País Valencià ha obtingut aquest 2013 un total de 127 banderes blaves, xifra que representa el major nombre de distintius obtinguts en la seua història

De les 10 banderes blaves noves que han rebut les platges de l'Estat, set han anat a parar al territori valencià

Les platges valencianes encapçalen el nombre de banderes blaves de l'Estat espanyol, segons ha explicat aquest dijous el secretari autonòmic d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, Joaquín Vañó. El País Valencià ha obtingut aquest 2013 un total de 127 banderes blaves, xifra que representa el major nombre de distintius obtinguts en la seua història. Els distintius, concedits per la Fundació d'Educació Ambiental (FEE), corresponen a 114 platges i 13 ports esportius, que acrediten unes zones de bany de qualitat excel·lent. Vañó ha informat que el País Valencià aconseguit enguany set distintius més (sis platges i un port esportiu), amb un 90% de les platges amb aigua de qualificació excel·lent.

Segons ha celebrat els secretari autonòmic, de les deu banderes blaves noves que han rebut les platges de l'Estat, set han anat a parar al País Valencià, que continua sent la primera autonomia amb major nombre de guardons per nombre total de platges. De fet, una de cada cinc banderes blaves de l'Estat espanyol és per a una platja valenciana.

Per demarcacions, Castelló obté 30 guardons a platja i un a port esportius, València 26 en platges i Alacant obté 58 banderes blaves a platges i 12 en ports esportius, de manera que es converteix en la demarcació amb major nombre de banderes blaves.

Noves

Un total de cinc platges han obtingut el guardó per primera volta, com són la del Clot de Vinaròs, la del Grau-Malva-rosa de Borriana i la de cala del Moraig al Poble Nou de Benitatxell, així com el port esportiu Marina de les Dunes de Guardamar del Segura. A més, han recuperat la bandera blava la platja de Terrers de Benicàssim, la platja d'Arenal-Bol de Calp, la de la Marina d'Elx, la del Capellà de Torrevella i la de Mil Palmeres de Pilar de la Foradada.

Així mateix s'hi han inclòs la senda Blau Almenara i el camí Vell del Mar a Altea a la Xarxa de Senders Blaus, que distingeix itineraris i elements paisatgístics que enllacen platges o ports amb bandera blava i que presenten un valor natural. A més, el Museu del Mar de Peníscola i el Centre d'Interpretació Mediambiental del Far de l'Albir a l'Alfàs del Pi són nous centres bandera blava.

Internacional

La Bandera Blava és un guardó internacional que concedeix anualment la Fundació d'Educació Ambiental (FEE). Aquest guardó es concedeix a platges i ports esportius com a símbol identificatiu d'una alta qualitat ambiental i uns bons serveis i seguretat per als usuaris. Aquesta distinció reconeix i estimula l'esforç de les administracions per aconseguir que les platges complisquen determinats criteris normatius, netedat i seguretat, amb una informació i gestió ambiental adequades. La Campanya Bandera Blava es desenvolupa anualment i en 2013 hi han participat més de 2.000 municipis de 48 països de tot el món. Aquesta distinció s'ha de renovar cada any i entre els aspectes a valorar destaca la qualitat costanera i gestió ambiental.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els autocars turístics, sota terra

Barcelona
La monarquia

Bestiari il·lustrat

GIRONA

Busquen fons de l’Estat per pagar les sentències del personal

girona
La crònica

Els triangles que dibuixaria Maria Antònia Canals

BADALONA

Mig centenar d’usuaris de Can Bofí Vell de Badalona, condemnats a tornar al carrer

BADALONA

Èxit del concert de celebració dels 25 anys de Girona Centre Eix Comercial

girona

La justícia també tomba la superilla de Compte Borrell

Barcelona
salut

Anuncien que el nou hospital de Calella estarà fet el 2030

calella

Èxit de vendes el primer dia de l’Expocasió

fornells de la selva