De l'hospital de Sant Celoni al món
Cirurgians del centre vallesà ideen una tècnica quirúrgica que evita les complicacions de les pròtesis de maluc i redueix els dies d'ingrés
Metges d'hospitals de referència n'han reconegut els bons resultats
“Si la tècnica vinguésd'un hospital gran, ja s'estaria aplicant. Així és el món de la medicina...”
L'equip de traumatologia de l'hospital de Sant Celoni ha demostrat que la inquietud professional i les ganes d'innovar no han de ser patrimoni només dels grans centres sanitaris. Aquest grup de metges, encapçalats pel doctor Antoni Salvador, va apostar fa uns anys per sortir del camí convencional i per canviar els cànons que durant anys han dominat la cirurgia de pròtesi de maluc. Els metges van imaginar una nova manera d'operar, menys agressiva, i es van atrevir a fer-la realitat. I el resultat no podia haver estat més satisfactori, ja que han aconseguit disminuir dràsticament la incidència dels dos grans problemes associats a les pròtesis de maluc, les luxacions i les dismetries (diferència de llargada de les cames), i, alhora, estalviar, ja que els dies d'ingrés es redueixen d'una setmana a tres dies: el pacient pot ser operat un divendres i tornar a casa dilluns.
Uns 160 pacients ja s'han beneficiat d'aquesta tècnica batejada com a MAASH (Modified anterolateral approach for stable hip). Els resultats obtinguts en els cent primers casos s'han publicat a la revista del Hospital for Special Surgery de Nova York, el centre de referència mundial en cirurgia ortopèdica i traumatològica. A partir d'aquí, la tècnica ha començat a adquirir visibilitat i molts especialistes s'hi han interessat.
L'abordatge habitual en aquest tipus de cirurgia consisteix a accedir a l'articulació i extirpar una càpsula que conté els lligaments i que funciona com una mena de faixa del cap del fèmur que aguanta l'os al seu lloc. Un cop s'ha extirpat la càpsula, ja es pot col·locar la pròtesi. Però l'eliminació d'aquesta faixa és, precisament, el que causa la dismetria (en el 100% dels casos) i les luxacions (2% dels casos).
Així doncs, el repte de l'equip de Sant Celoni era trobar una via alternativa per preservar la càpsula articular i els lligaments. Després de donar-hi voltes, els metges van optar per un camí: seccionar la càpsula, en lloc d'extirpar-la, per accedir a la cavitat articular. “Nosaltres obrim les cortines per entrar a l'habitació, no les arrenquem”, resumeix Salvador. De tots els pacients intervinguts, només un va patir luxació. “I va ser al principi, per una mala aplicació de la tècnica”, reconeix.
Quan els cirurgians de Sant Celoni expliquen la seva experiència a col·legues d'hospitals com el Clínic o el Germans Trias i Pujol, d'entrada, no s'ho creuen. “Els convidem a venir a veure-ho i es queden sorpresos”, diu Salvador. “Acabem de presentar els resultats al congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica, però som conscients que si la tècnica vingués d'un hospital gran, molts ja l'estarien posant en pràctica. Així és el món de la medicina...”, es resigna.
Amb les retallades, Sant Celoni va passar d'operar 70 pròtesis de maluc anuals a fer-ne 56. Van estar a punt de perdre aquest tipus de cirurgia, que Salut volia derivar a Granollers. “Però els vam demostrar que la nostra tècnica suposava un estalvi”, afirma Salvador.
