22 de gener del 1939
En sis dies cauen el Penedès i el Garraf
Els republicansvan destruir pràcticament tots els ponts però no van poder endarrerir l'avenç dels franquistes
Aquell dia de generles tropes van aconseguir ocupar Vilafranca i Vilanova i la Geltrú, on s'havia volat la Pirelli
Capítol 32
La campanya de Catalunya va venir marcada per la superioritat militar franquista i la poca resistència (que no pas nul·la) que oferien les tropes republicanes. Aquests dos factors
van marcar l'anomenada ofensiva sobre Catalunya i en sis dies, del 19 al 24 de gener del 1939, tot el territori del Penedès va caure en mans franquistes, però no sense oferir una certa resistència.
En aquests sis dies, van combatre al territori del Penedès les forces franquistes formades pel cos d'exèrcit marroquí (amb la 13a, 50a i 105a divisió), dirigit pel general Yagüe; el cos d'exèrcit de Navarra, (amb la 4a i 5a divisió) dirigit pel general José Solchaga, i el Corpo Truppe Volontarie italià, dirigit pel general Gambara, mentre que les forces republicanes estaven formades per l'exèrcit de l'Ebre, format pels cossos d'exèrcit V, XII, XV i XXIV.
El ràpid avenç de les tropes franquistes per Catalunya va fer que el dia 15 de gener del 1939 ocupessin Tarragona, i el dia següent l'estat major i la caserna general de l'exèrcit de l'Ebre es van instal·lar a Vilafranca del Penedès, un cop establerta la línia del front al riu Gaià. Però l'ofensiva franquista no es va aturar i el dia 18 de gener la 5a divisió de Navarra va aconseguir creuar el riu, per la qual cosa el territori del Penedès va quedar molt castigat durant aquells dies pels bombardeigs aeris i abocat a l'ocupació.
Així, per tant, el dia 19 de gener es va iniciar l'ocupació del Baix Penedès i es van produir enfrontaments importants amb les forces republicanes, com ara el protagonitzat per la 158a brigada mixta de carrabiners, que va resistir a les poblacions de Bonastre, Masllorenç, Albinyana, la Bisbal del Penedès i el Montmell, entre d'altres; unes poblacions que d'altra banda
serien ocupades per la 13a i 5a divisió franquista, la 50a i la 105a divisió farien el mateix però per la costa penedesenca.
El dia següent, les tropes franquistes van trencar la resistència que oferien les forces republicanes del XV Cos d'Exèrcit, dirigides pel tinent coronel Tagüeña, a l'interior, i les del XXIV Cos d'Exèrcit, dirigides pel tinent coronel Buxó, a la costa. Així, en acabar el dia les tropes franquistes van ocupar pràcticament tot el Baix Penedès i van caure en mans franquistes poblacions com ara la Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Albinyana, Santa Oliva, el Vendrell, Sant Vicenç de Calders, Calafell i Pontons. Un cop ja al Penedès, les forces franquistes es van dividir a l'hora de continuar l'ofensiva: la 5a divisió avançaria pel nord-oest del Penedès i l'Anoia, la 13a divisió seguiria la carretera N-340, la 105a divisió aniria paral·lela a la costa i la 50a divisió restaria de reserva.
Tot i que els republicans van destruir pràcticament tots els ponts de ferrocarril i de carretera no van aconseguir endarrerir l'avançament de les tropes franquistes, i el dia 21 de gener aquestes van completar l'ocupació del Baix Penedès, entrant a Banyeres, Bellvei, l'Arboç i Cunit, a més a més d'ocupar una part de l'Alt Penedès i entrar a les poblacions de Castellet i la Gornal, Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès, i a nuclis del Garraf com ara Canyelles, Cubelles i Vilanova i la Geltrú. A Vilafranca del Penedès, per exemple, les tropes franquistes van entrar al migdia, mentre que a Vilanova i la Geltrú ho van fer al vespre, accelerades per les explosions escoltades cap a les dues i degudes al fet que els republicans havien volat la fàbrica Pirelli. La Pirelli, amb 1.500 treballadors, havia estat bombardejada un parell de vegades durant el conflicte i havia canviat la producció a fabricar màscares antigàs.
En vista de la situació, el tinent coronel Tagüeña va organitzar una línia defensiva al llarg de la serra d'Ordal, a dreta i esquerra de la carretera N-340, lloc estratègic per on havia de passar forçosament el gros de les tropes franquistes. La 196a brigada mixta seria l'encarregada de defensar aquesta posició i es convertia així en l'únic reforç de tropes amb què comptaria Catalunya; havia estat embarcada a València el dia 20 de gener als vaixells Escolano (T.E.) i Capitán Segarra (T.S.) i va arribar a Barcelona l'endemà, dia 21. Aquesta 196a brigada va tenir un cert èxit, ja que les tropes franquistes es van aturar a l'altura d'Avinyonet del Penedès a causa de la resistència que va presentar la línia defensiva republicana a Subirats. Però, d'altra banda, l'avançament franquista va seguir per la costa i el dia 22 va ocupar tot el Garraf (Olivella, Sant Pere de Ribes i Sitges), la part central de l'Alt Penedès (Olèrdola, la Granada, el Pla del Penedès, Puigdàlber, Lavern, Sant Pau d'Ordal, Santa Fe, les Cabanyes, la Granada, i Avinyonet) i la septentrional (Sant Sadurní d'Anoia, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Fontrubí, Mediona, Vilobí, Sant Martí Sarroca, Torrelles de Foix...).
Molt curiós va ser l'informe de guerra franquista d'aquell mateix dia, que, a banda d'explicar les poblacions que van ser ocupades, va dir que entre els presoners figurava la banda de música de la divisió d'El Campesino, que, en arribar les tropes franquistes a la plaça de Sant Sadurní d'Anoia, va tocar l'himne nacional.
El 23 de gener, però, la 196a brigada mixta republicana va ser envoltada per les forces franquistes i després de mantenir durs enfrontaments es va dispersar. Aquest dia també es va completar l'ocupació franquista del Penedès (Subirats, Sant Llorenç d'Hortons, Gelida, Vallcarca i Garraf, Olesa de Bonesvalls...) i l'endemà tot el Penedès va restar ja en mans dels franquistes, que
seguirien el seu avançament fins a Barcelona, ciutat que ocuparien poc després, el dia 26 de gener del 1939.
