Equipaments
Mallol ‘versus' Santos
La compra de la col·lecció d'art ha fet aflorar l'encariment del fons del Museu del Cinema, que des del 1997 s'ha encarit un 80%
L'acord pels objectes cinematogràfics es pagarà fins al 2097
La compra per part de l'Ajuntament de Girona del fons d'art Santos Torroella ha retornat en diversos debats i discussions a la palestra la compra en el seu dia de la col·lecció Tomàs Mallol, que va servir per obrir l'actual Museu del Cinema.
En la comparació, les xifres són concloents. El cost màxim xifrat pel fons Santos Torroella és de 3,9 milions –tot i que el consistori assegura que l'operació es pot rebaixar fins als 2,3 milions–, mentre que l'acord subscrit amb Tomàs Mallol per la seva col·lecció l'any 1994, amb govern municipal socialista, va xifrar l'operació en 7,2 milions d'euros. Aquesta xifra, però, ha patit un encariment d'un 80% en només 16 anys i ara el cost pel consistori ja es calcula que serà de 13 milions d'euros. En aquell moment, l'operació va preveure que el pagament es faria en 100 anys i que anualment s'actualitzaria l'IPC. Aquesta previsió ha fet que els 12 milions de pessetes anuals (72.000 euros) que es van pagar a la primera quota l'any 1997 s'ha incrementat un 84% en aquest temps i, per exemple, en el pressupost del 2014 la despesa del consistori pel fons cinematogràfic és de 133.000 euros. Un import que previsiblement seguirà a l'alça fins al final del pagament.
Pagar fins al 2097
Pel que fa al pagament en la fórmula plurianual, el fons Santos Torroella s'ha previst pagar-lo en sis anys, amb una quota inicial d'un milió d'euros i quotes anuals fins al 2019 amb quantitats decreixents des dels 700.000 euros fins als 500.000 euros. Per contra, la fórmula pactada per la col·lecció de cinema va ser un pagament anual durant 100 anys, un fet que suposa que l'Ajuntament de Girona pagarà el cost d'aquest fons fins a l'any 2097, ja que el primer pagament es va fer efectiu el gener del 1997, tot i que l'acord de compra era previ.
Taxacions inverses
En aquest debat creuat també les taxacions hi han tingut un paper important. En el ple de divendres, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va desvelar que el preu fixat per la col·lecció Mallol era superior al taxat per un expert. L'informe de l'expert situava el valor de tota la col·lecció entre 790 i 850 milions de pessetes (4,7 a 5,1 milions). Puigdemont també va assenyalar que l'informe de l'expert concloïa que el valor final de 1.200 milions de pessetes (7,2 milions d'euros) “sembla realment excessiu”, malgrat reconèixer que hi ha peces de “valor excepcional” i situar la col·lecció entre una de les millors del món”. Així responia Puigdemont a les crítiques del PSC, ICV i la CUP qüestionant el cost de la compra de Santos Torroella i tenint en compte el context de crisi actual. En aquest sentit, Puigdemont va recordar que el fons Santos Torroella s'ha valorat amb 4,7 milions pel taxador Artur Ramon, quan el preu màxim acordat amb la família serà de 3,9 milions, i s'estima que la dació en pagament amb obres d'art de l'impost de successions.
El cost de l'edifici
Un altre punt de conflicte entre govern i oposició també va ser el cost afegit de la reforma de la Casa Pastors. Una primera anàlisi dels arquitectes Fuses i Viader situa la intervenció patrimonial en els 4 milions d'euros, xifra que els grups contraris a aquest destí eleven en una xifra final. En aquest punt, el govern va contraatacar posant sobre la taula el cost final de la construcció de l'Auditori, que va superar els 18,5 milions d'euros, lluny dels 12 inicials pressupostats. Les xifres i les discussions retraten els dubtes que un i altre han generat la compra de les dues col·leccions.
LES XIFRES
Reconeixement internacional i poca atracció
Tothom reconeix que les peces del Museu del Cinema són un referent internacional, però l'exregidora de Cultura, Lluïsa Faixedas, va admetre en un debat “la poca atracció turística” generada.
La disputa entre Girona i Figueres per aconseguir el fons sobre cine
La compra, finalment, per part de la ciutat de Girona de la col·lecció Tomàs Mallol va anar precedida d'una dura pugna amb la ciutat de Figueres. Les 27.225 peces que integraven la col·lecció, segons les cròniques periodístiques de l'any 1994, es trobaven a Torroella de Fluvià. Les converses no van fructificar amb la capital empordanesa amb el preu com un dels esculls, tot i que ja havien apuntat la possibilitat de situar el museu a la Sala Edison.
En 15 anys, el Museu del Cinema ha rebut un 950.000 visitants
L'elevat cost d la compra de la col·lecció Tomàs Mallol també s'ha de valorar amb el volum de visites que ha rebut des de la seva inauguració, l'any 1998. En aquests 15 anys, han passat per les instal·lacions uns 950.000 visitants. Les memòries del museu revelen que cada any passen de mitjana entre 60.000 i 70.000 visitants l'any, tenint en compte que prop d'un 40% són escolars i que més d'un 20% visiten les exposicions temporals.
