Societat

Un joc de lletres que et podia portar a la mort

Des del moment que un soldat republicà era capturat se li aplicava un protocol que marcava l'itinerari que el portaria al camp de concentració. Inicialment els presoners eren enviats als “punts de concentració” que depenien de les unitats que lluitaven al front, on eren desarmats i se'ls requisava la documentació personal. Des d'allà passaven al “punt de concentració de l'agrupació”, on se separaven els oficials, els suboficials i els soldats, i més tard eren traslladats al centre de reunió –un recinte tancat amb filferro que depenia del cos d'exèrcit–, on es feien interrogatoris massius i els presoners eren qualificats segons les unitats republicanes de procedència. Allà hi havia la primera tria, entre afectes i desafectes al règim, i posteriorment els traslladaven a un parc de presoners”, on restaven alguns dies per completar els interrogatoris i fer una selecció definitiva abans d'enviar-los al “dipòsit de presoners de l'exèrcit”, si els militars consideraven que els detinguts retenien informació, o als camps de concentració, on tots els presoners eren qualificats i es castigava extrajudicialment qualsevol sospitós de ser desafecte al Glorioso Movimiento Nacional. En aquest aspecte, aquells que estaven marcats amb la lletra A, o sigui afecte, els calia obtenir els avals necessaris per obtenir la llibertat; els que eren qualificats d'Ad (afecte dubtós) o B (desafecte lleu) eren destinats als batallons de treballadors, i els marcats amb la C (desafecte greu) o la D (delinqüent comú) els tancaven a la presó, on havien d'afrontar un consell de guerra que els podia condemnar a la pena de mort.

El 1939, quan es va acabar la guerra, les autoritats franquistes van haver de buscar una nova utilitat als camps i així, temorenques de les pròpies lleis i del fet que alguns dels opositors retinguts poguessin sortir sense càstig, van decidir que tots aquells que estaven en llibertat condicional passarien a integrar-se en una nova classificació, BT ( batalló de treballadors), que unificava les categories Ad i B, i com unitats militaritzades es van utilitzar com a mà d'obra semiesclava per executar qualsevol feina relacionada amb la guerra, ja fos la reconstrucció d'infraestructures, des de ponts fins a carreteres, o la desactivació d'armament. El cas de Miranda de Ebro, on el camp de concentració va funcionar fins al 1947, demostra que els guanyadors parlaven de reconciliació però en realitat volien revenja i no van dubtar a utilitzar qualsevol argúcia per condemnar els que havien defensat la legalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els centres comercials volen el mateix tracte que tot el comerç

Barcelona
DAVID LIBERSOHN
RABÍ DE LA COMUNITAT JABAD LUBAVITCH DE BARCELONA

“El principi del judaisme és la capacitat de discernir”

barcelona

Algunes comunitats demanen poder decretar confinaments domiciliaris

madrid

La quarta part dels contagis són en trobades evitables

Barcelona

Galícia i el País Basc van votar abans de la segona onada

barcelona

Crida a no criminalitzar els barris amb talls de subministrament

barcelona

L’hospital de Palamós ja fa fluoroscòpies als pacients

PALAMÓS

El brot de l’hospital d’Olot afecta 28 persones

Olot
La llar d’infants de Camallera, tancada deu dies

La llar d’infants de Camallera, tancada deu dies