Complicat retorn de Sagarra

Fins al 6 d'abril, el TNC pro­grama Ocells i llops, de Josep Maria de Sagarra, una obra que només va aguan­tar un parell de fun­ci­ons el 1948. L'obra, escrita en català, va superar la cen­sura fran­quista però el públic no la va accep­tar. Pos­si­ble­ment, perquè el dra­ma­turg de moda fins poc abans de la Guerra Civil havia vol­gut can­viar el plan­te­ja­ment escènic i dotar els per­so­nat­ges d'una psi­co­lo­gia més tur­men­tada. També és pos­si­ble que rebés una certa incom­prensió per uns espec­ta­dors que ente­nien que, men­tre Bar­ce­lona rebia bom­bes, ell feia un viatge de plaer per Tahití. En rea­li­tat, Sagarra va fugir per sal­var la vida i va mirar de treure rèdit d'un viatge de noces. Quan van repo­sar L'hos­tal de la Glòria, la peça sí que va recu­pe­rar els favors del públic. Fre­de­ric Soler amb El fer­rer de tall, en canvi, també va patir la poca atenció del públic el 1946, segons els cro­nis­tes de l'època, tal i com recull Joan Samsó a La cul­tura cata­lana: entre la clan­des­ti­ni­tat i la represa pública (1939-1951) II). Però, abans de pujar el teló de l'estrena, el públic va fer un llarg aplau­di­ment per cele­brar el retorn de Pitarra a escena.