Racisme poc visible
SOS Racisme constata que les víctimes de discriminació tenen por de denunciar
En un 40% dels casos gestionats el 2013 per l'ONG hi ha implicats agents de cossos de seguretat
Encara fa por denunciar una agressió racista i els abusos policials en la vida quotidiana continuen produint-se. Aquests són els dos ítems més destacats de l'informe L'estat del racisme a Catalunya 2013, que SOS Racisme va presentar ahir a Barcelona coincidint amb el Dia Internacional per l'Eradicació del Racisme i la Xenofòbia. “La igualtat de drets és fonamental per construir una nova Catalunya; si no, no ens en sortirem –va advertir la directora de SOS Racisme, Alba Cuevas–. El fet nacional és una oportunitat per dir que volem un país sense racisme ni centres d'internament d'immigrants.”
El racisme invisibilitzat és una de les preocupacions de l'ONG: de les 308 situacions de racisme que van arribar l'any passat al seu servei d'atenció i denúncia (Said), un 51% no es van acabar denunciant. “Si les situacions no es fan visibles, és com si no existissin”, es va lamentar la responsable del Said, Alícia Rodríguez. La por, el desconeixement dels drets i la desconfiança en el sistema fan que moltes persones, tot i posar-se en contacte amb l'entitat, finalment no ho denunciïn.
L'altra gran preocupació és l'increment de casos en què hi ha implicats agents dels cossos de seguretat, tant els Mossos d'Esquadra com la Guàrdia Urbana i la Policía Nacional. Així, dels 80 casos gestionats, en 32 (40%) hi ha intervenció d'agents policials. Rodríguez va denunciar “els abusos i les discriminacions” que sovint es produeixen en les identificacions policials que es fan al carrer només pel fet de ser immigrants. El 2012, també hi va haver una vuitantena d'expedients gestionats i en 23 d'aquests hi havia agents implicats.
Barreres als drets
L'informe de SOS Racisme també evidencia que existeix discriminació en l'accés als drets socials, “amb greus conseqüències personals i socials”. Un 15% de les denúncies rebudes per l'ONG se situen en aquest apartat. No tothom té les portes obertes als serveis de salut, a les prestacions socials, a l'educació o a l'empadronament. I les conseqüències no són únicament el difícil accés als serveis públics, sinó que, segons Rodríguez, “es construeix un discurs criminalitzador que fomenta el sentit de competència per accedir als recursos i legitima la por cap a l'altre”. “Els casos que no s'aconsegueixen denunciar, els abusos policials i les discriminacions en drets socials són clarament conseqüència del racisme institucional que legitima el racisme social i pot dur al risc de fractura social”, va denunciar la responsable del Said.
En la mateixa línia, Cuevas va anar més enllà: “La manca de compromís de les administracions per eliminar aquest racisme institucional és preocupant.” I com a exemple concret, va demanar a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que actuï davant l'evidència de les disfuncions que es produeixen al centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca. “No ens val l'excusa –va dir– que no hi té competències, perquè el CIE és al seu municipi.”
Si algun element positiu van voler destacar les dues membres de SOS Racisme en el balanç del 2013 és que hi va haver un equilibri entre les resolucions judicials favorables i desfavorables a les denúncies per abusos de cossos policials, mentre que els anys anteriors la majoria eren a favor dels agents.
Un 40% dels 80 casos assumits el 2013 eren agressions o abusos dels cossos de seguretat i un 15%, discriminacions en drets socials. Els altres apartats són discriminacions en serveis privats (14%), agressions entre particulars (14%), discriminació laboral (11%) i abusos de seguretat privada (6%).
LES FRASES
Agressions de l'extrema dreta
El servei d'atenció i denúncia per a les víctimes de racisme i xenofòbia de SOS Racisme és gratuït i en els seus vint anys de funcionament ha atès més de 7.000 persones. El perfil majoritari de la persona que s'hi adreça correspon a un home, originari de l'Àfrica subsahariana o bé del Magrib i en situació administrativa regularitzada. Bona part són persones d'origen immigrant amb nacionalitat espanyola (15%) o amb permís de residència (67%), perquè fa anys que estan instal·lats a Catalunya. Com a fenomen dels últims anys, l'entitat antiracista també destaca les agressions comeses per membres de grups de l'extrema dreta. L'any passat, però, cap cas va tirar endavant, perquè sempre es tracta de víctimes molt indefenses, segons la responsable del Said, Alícia Rodríguez.
