De Vic a Corea del Nord i un altre cop a Vic

Un dia de desembre del 2002, de matinada, en ple desert de Mauritània, cinc camions d'una organització humanitària van quedar clavats en arenes movedisses. Una situació límit en la qual tan sols van quedar operatius un camió petit i la camioneta de la Fundació Doctor Trueta, que es va convertir en una eina indispensable per poder superar el moment. Aquell dia Carles Furriols, especialitzat en medicina tropical, va entendre que l'entitat fundada vuit anys abans a Vic i que havia adoptat el nom d'un català universal, Josep Trueta, havia de centrar els esforços en aquell país on la denominació oficial, República Islàmica, amagava una realitat sagnant: un 20% dels 3.300.000 habitants havien de viure amb un dòlar al dia.

L'aposta de la Fundació Trueta per Mauritània arribava després d'un procés que havia convertit la pulsió solidària d'un grup de persones conscienciades en un projecte consolidat, que inicialment va centrar els esforços a recollir els medicaments sobrers de les famílies i, més tard, a donar ocupació a pacients amb paràlisi cerebral. Després de treballar als Balcans, el salt definitiu a la cooperació internacional es va fer gràcies a les monges vedrunes, carmelites de la caritat fundades per Joaquima de Vedruna, casada fins a enviudar amb Teodor de Mas, de Vic, ciutat on es va situar la casa mare de la congregació, que tenia una forta influència a l'antic Zaire, conegut també com a Congo Belga.

L'acció de la Fundació Trueta va continuar per Nicaragua i l'Amèrica Central i, gràcies a Eusebio Leal, historiador i cronista oficial de l'Havana Vella, va passar a Cuba i des d'allà es va impulsar una estreta col·laboració amb les Nacions Unides que la va convertir en un dels agents impulsors del Programa de Desenvolupament Local. L'aposta es va traduir en el creixement exponencial d'una fundació que tenia prou prestigi perquè la Generalitat i els empresaris sud-coreans establerts a Catalunya li plantegessin el repte internacional d'intentar entrar en un país tan tancat com Corea del Nord. Hi va enfortir els vincles, enviant medicaments i productes de primera necessitat per ajudar la població a sobreviure. Carles Furriols ha visitat Corea del Nord tres vegades, però ara que la fundació compleix vint anys i s'està refent de la crisi brutal que va viure a partir de l'any 2005, en què es va quedar sense recursos i es va veure obligada a canviar de filosofia i treballar amb criteris empresarials, avui actua a Cuba, el Congo, Gabon i el Perú, però no deixa de presentar la Catalunya devorada per la crisi com un camp, ara ja, preferent d'actuació.

Però la cooperació internacional ha anat canviant i reduint-se per la migració dels ajuts oficials, de les entitats bancàries i de les empreses. Una tendència compensada per la creixent demanda catalana d'ajut i solidaritat. La Fundació Trueta se centra cada cop més a cedir medicaments a persones en risc d'exclusió social de casa nostra. Ha arribat a acords amb l'Ajuntament de Vic, “per cedir medecines a la gent que ja no les pot pagar”, explica Furriols. La fundació destina cada cop més esforços en el Quart Món a les comarques centrals de Catalunya, per lluitar contra la pobresa i la misèria, en programes sempre lligats a l'àmbit sanitari. El manteniment dels centres especials de treball d'Osona i el Berguedà també forma part de les prioritats en aquest sentit.