Els campions que van morir a les trinxeres
Tres mesos després de proclamar-se campions de França els jugadors de rugbi de Perpinyà van ser mobilitzats per l'exèrcit. Dels quinze jugadors, set van morir al front, entre ells Aimé Giral, que ha donat nom a l'estadi de la Usap
A inicis del segle XX, abans d'esclatar la Gran Guerra, hi havia dos clubs de rugbi a Perpinyà, que s'acabarien fusionant per donar naixença a la Usap.
Un era el SOP (Stade Olympien Perpignanais) i l'altre, l'ASP (Union Sportive Perpignanaise). El 3 de maig de 1914 l'ASP es proclamava campió de França, aconseguint el primer bouclier de Brennus (el trofeu en forma d'escut que es passen els campions) del rugbi català. El partit es va jugar a Tolosa de Llenguadoc contra l'equip Stadoceste de Tarbes i els catalans el van guanyar per un ajustat 8 a 7. En aquell inici del segle XX l'equip perpinyanès ja era portaestendard de la catalanitat del Rosselló, amb jugadors que eren tots originaris del país, aficionats i estudiants. Aquell va ser el darrer partit oficial de l'ASP. Tres mesos després França declarava la guerra a Alemanya i els joves jugadors van ser mobilitzats. D'aquells jugadors n'hi ha un que ha simbolitzat el destí tràgic d'aquell equip campió, Aimé Giral, de qui porta el nom l'estadi actual de la Usap. Un any més tard de ser campió (fou ell que va donar la victòria al seu equip amb un drop memorable) Giral es trobava a les trinxeres de la Gran Guerra, d'on no tornaria. Sis jugadors més de l'equip nord-català campió de França també trobarien la mort en aquell conflicte: Joseph Couffe, Joseph Lida, François Nauté, François Fournier, Maurice Gravas i Raymond Schuller.
En el moment de la seva creació l'ASP es marcava l'objectiu de “desenvolupar entre els joves bones aptituds físiques, preparar per al nostre exèrcit bons soldats robustos, a la nostra democràcia uns ciutadans que realitzin l'ideal dels nostres avantpassats.” El club es comprometia a ensenyar els joves jugadors “a sacrificar el caprici individual a l'interès col·lectiu, un aprenentatge que els servirà en el seu deure militar i cívic”. Els esportistes nord-catalans mobilitzats a partir del 2 d'agost del 1914 es van integrar als regiments estacionats a la capital nord-catalana, el 53è regiment d'infanteria i el 24è regiment d'infanteria colonial, on els soldats catalans i occitans compartien caserna i uniforme amb soldats de colònies com Algèria o Tunísia. En aquells temps el rugbi no feia gaire que havia arribat a la Catalunya del ›Nord. El va importar Albert Lincou, originari de Portvendres, que l'havia practicat al liceu Michelet de París. Els primers partits els van jugar estudiants de Perpinyà l'any 1889. Ràpidament aquell esport manllevat als anglesos esdevindria indestriable de la cultura esportiva dels nord-catalans. L'equip que esdevindria campió de França no es va fundar fins al 1902.
El 31 de maig d'enguany va tenir lloc a l'Arc de Triomf de París un homenatge als campions de França de 1914 que van resultar morts en els combats de la Gran Guerra. L'Association des Officiers de Réserve des Pyrénées Orientales va situar, vora la flama al soldat desconegut, un gran retrat d'Aimé Giral.
