Societat

Vic, 38 anys d'avantatge

Des del 1997, s'aplica el model de lletra deslligada al Guillem de Mont-rodon, a Vic

Altres centres d'Osona i el Bages també ho apliquen

En el col·legi Guillem de Mont-rodon de Vic s'aplica el model finlandès des de l'any 1977. Apostar per la lletra pura, de pal, sense lligar, va ser una aposta conscient i molt treballada que es va començar a aplicar a partir del curs 1997-78 a proposta de la professora Adelina Palacín Peguera i que, al cap de dos cursos, ja era un projecte d'escola.

Palacín s'acabava d'incorporar a l'escola com a mestra dels cursos d'infantil de P4 i P5 i va decidir portar a la pràctica el que havia après en un curs d'estiu a Sant Tomàs, a Osona: que la lletra deslligada era molt més còmoda i fàcil tant d'escriure com de llegir, per petits i per grans. “Si ho era sobretot per als nens i nenes amb dificultats d'aprenentatge, molt més ho havia de ser per a la resta”. Aquesta era la premissa i a partir d'aquesta idea va néixer la proposta de Palacín per ensenyar lletra deslligada, i un projecte pedagògic que l'escola Guillem de Mont-rodon ja no va abandonar mai més. “Eren temps de canvis, s'acabava de morir Franco i a l'escola catalana hi havia ganes de fer coses noves i aprofitar escletxes per renovar-la”, diu Palacín, ara ja jubilada.

Han passat gairebé 40 anys des d'aquella aposta capdavantera, 38 concretament, però l'escola Guillem de Mont-rodon continua fidel a la seva aposta. Carme Careta, mestra de Primària, diu que els motius que llavors van portar a fer néixer aquesta experiència “continuen sent completament vàlids, avui”. Que això no vol dir, hi afegeix, que no hi hagi una feina d'aprenentatge “i que no calgui treballar per poder traçar bé cada lletra”. Per la seva banda, el director de l'escola, Joan Escarrabill, fa notar que, de fet, “en l'únic context en què els nens i nenes es troben amb la lletra lligada és en l'àmbit de l'escola; fora d'allà tot és lletra deslligada: premsa, llibres, cartells, etiquetes...”

A partir de l'experiència del Guillem de Mont-rodon, altres escoles de la comarca d'Osona en van seguir el model, algunes de les quals encara el mantenen, com la Bellpuig de Sant Julià, Joan XXIII de Balenyà o l'escola de Viladrau. Al Bages també hi comparteix mètode l'escola d'Artés. I, d'aquí a dos anys, ho farà Finlàndia, el país que sempre se situa com a referent en política educativa, s'associa a innovació i a un model d'èxit. En aquest cas, Catalunya ja ho feia abans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Sonia Giménez
PRESIDENTA DE L’OBSERVATORI DE L’AIGUA DE TERRASSA (OAT)

“En la gestió de l’aigua cal valentia i requereix consens”

TERRASSA
INFRAESTRUCTURES

Comença l’obra de l’estació de busos de Lleida que es posarà en marxa el 2026

LLEIDA
Olot

El Cornamusam aposta per la programació de quilòmetre zero

Olot
Educació

L’Ajuntament de Badalona treu els estudis universitaris del Carme per posar-hi oficines

Badalona
OCi

La Fira d’Abril ignora la SGAE i no paga els drets d’autor

barcelona
GIRONA

Volen que l’edifici de la UNED sigui centre de dia i refugi climàtic

girona
salut

L’hospital del Mar demostra la conveniència de tallar el fre lingual

Barcelona
SAlut

Bellvitge fa la primera reducció d’estómac robòtica del país

L’Hospitalet de Llobregat
SOCIETAT

Les entitats d’ajut reclamen polítiques socials efectives als nous Parlament i govern

barcelona