Silla: al llaurador, un monument

Allà pel mes d'agost de 1975, vivint Franco encara, l'Ajuntament de Silla va decidir fer un monument al llaurador, invertint en la seua instal·lació la quantitat d'un milió vuit-centes mil pessetes de l'època, que no era qualsevol cosa per un Ajuntament que no podia ni pagar l'enllumenament del carrer.

Probablement, la iniciativa de la corporació franquista responia a les millors intencions, però, els llauradors d'aleshores s'ho varen prendre poc menys que com una burla. El camp passava ja en aquells anys per una situació ben difícil i anava de mal borràs sense que les autoritats mostraren la menor preocupació pel sector, més enllà de passejar en processó els sants patrons de l'agricultura, mentre, això sí, amb tota la barra del món uns quants desvergonyits s'omplien les butxaques enganyant els llauradors i especulant amb les seues terres.

Revisar les hemeroteques i llegir la premsa d'aquell temps ens permet veure com d'un tema tan primari com aquest, per culpa de la manca de sensibilitat social i la prepotència miop de la darrera corporació municipal franquista, la festa va acabar socarrant l'escàs prestigi social que els poguera quedar encara als del “meneamiento nacional”. Per fer callar aquells que protestaven, alguns veïns foren cridats a declarar davant la Guàrdia Civil, acusats de terroristes. Jo vaig ser u dels que visitaren la caserna per ser interrogat pel Sergent de la Benemèrita.

El monument va ser plantat per collons. També és cert que ningú dels que ens en vàrem oposar teníem res en contra d'un hipotètic homenatge a la gent de camp. En aquell temps, a Silla, qui no era llaurador, venia d'una família de camperols. La contestació cívica era solament contra la descarada manifasseria, pura demagògia, de l'autoritat dictatorial del moment.

Uns anys desprès, ves per on, jo vaig ser elegit alcalde de Silla. Quan vaig prendre possessió del càrrec, el monument presidia l'entrada de l'esplanada del Parc, i la nova corporació, ja en democràcia, el vàrem respectar i cuidar, com no podia ser d'altra manera. Però, anys després de cessar jo en el càrrec, quan ja havien passat 20 anys des de la construcció del monument, una nova corporació el va retirar per fer les obres d'urbanització de la Plaça del Mercat Vell i l'entaulellat del passeig de les palmeres. Acabades les obres, amb el monument sense haver estat retornat al seu lloc, hi varen haver noves eleccions i el consegüent canvi de corporació. Segurament, els que l'havien llevat no tingueren temps de tornar-lo al lloc i els que vingueren després, o no se'n recordaren de l'assumpte o no sentiren la necessitat de restituir-lo. La qüestió és que l'estàtua del llaurador deu seguir a hores d'ara arraconada en algun fosc magatzem municipal, morint-se d'avorriment.

He vist recentment a les xarxes socials una certa inquietud en favor de la recuperació del monument al llaurador. Des del meu punt de vista, l'actual situació no es justifica de cap manera i només és fruit de la deixadesa d'uns i altres. Per altra banda, el llaurador de Silla és un símbol de la nostra personalitat local i mereix, ara més mai, quan ja en queden pocs d'aquests professionals, que li dediquem un record. També caldria pensar un poc amb l'artista autor del monument, al que no tinc el gust de conèixer, i fer-li justícia reconeixent d'una vegada el valor de la seua obra i demanant-li disculpes per tot el què ha passat.

El monument ha de tornar a un espai públic de manera permanent per ser contemplat i admirat pels veïns i visitants del poble. L'esplanada del Parc podria ser un bon lloc, sempre que l'obra quedara integrada en el paisatge urbà i no fóra una cortina tapant d'altres vistes també dignes de ressaltar.

No seria bo que aquesta qüestió, que afecta al nostre patrimoni moral, fóra objecte d'un tractament abusiu o de polèmica per part d'algun grup polític en campanya electoral. Els símbols col·lectius són de tots i han d'estar per damunt de la demagògia i l'oportunisme.

Des del meu punt de vista, hauria de ser la iniciativa popular (del poble, que no del PP) qui es fera càrrec d'una manera discreta i despersonalitzada de les despeses necessàries per recuperar el Monument al Llaurador. Una comissió cívica al marge dels partits polítics podria organitzar i gestionar la campanya.

Fa quaranta anys, algú va clavar la pota apropiant-se'n d'un símbol que és de tots. No repetim la mala història, per favor.